El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

80è aniversari de la República. La traïció de França.

quetgles | 10 Abril, 2011 06:25

 

  

       80è aniversari de la República. La traïció de França.        Aprofito l'avinentesa de l'aniversari de la proclamació de la República espanyola per a reproduir unes anotacions que vaig publicar al 2008.  Eren unes notes crítiques que intentaven fer veure que la  ''Grandeur'' de la cultura francesa era en realitat un miratge i una estafa. Feia veure que l'ideari francès sorgit al 1789 havia cultivat una contradicció letal:  proclamava la bonesa dels valors republicans, però la realitat era que París s'entusiasmava amb la construcció de l'Imperi francès (Imperi francès que es manté fins al dia d'avui, amb la falsa denominació de République Française).         A l'any 1936, la inconsistent política exterior dels republicans espanyols i dels republicans catalans feu que signessin un pacte de ''germanor'' entre el Front Popular espanyol i el Front Popular francès. Aquells cecs no s'adonaven que feien una abraçada a l'Imperi francès.   En Léon Blum i els francesos demostraren que estaven dominats per l'esperit més canalla i traïren la República espanyola.           El text que segueix és la reproducció d'una separata d'un post intitulat  Jean-Paul Sartre i la bombolla francesa.   Al 1936, a l'Estat francès i a l'Estat l'espanyol, havien guanyat les eleccions la coalició d'esquerres, el denominat Front Popular. A ambdós casos, el partit socialista era el nucli de la coalició electoral. En aquest període, els francesos descrigueren una de les pàgines més vergonyoses de la seva història. Els germans del Front Popular francès convingueren a deixar a la seva sort els germans espanyols quan s'esdevingué l'aixecament militar del general Franco. El Cap del Govern Francès, En Léon Blum  s'apressà a signar el Pacte de neutralitat, per mitjà del qual es comprometia a no intervenir a la guerra civil espanyola. Era un pacte entre cavallers per a evitar estendre la guerra;  un pacte entre En Blum, En Churchill, N'Hitler i En Mussolini.    Mentre el Govern francès immobilitzava les armes comprades pel Govern de la República espanyola i segellava la frontera, els Governs alemany i italià intervenien a la guerra amb crèdits, armes i fins i tot directament amb forces armades regulars, la qual cosa decidí el rumb de la guerra. Com digueren els republicans espanyols, el Govern francès i el poble francès estaven ben decidits a sacrificar els germans espanyols amb comptes d'evitar la guerra amb Alemanya. Amb unes altres paraules: estaven espantats els francesos; estaven espantats de les amenaces de N'Hitler; i per evitar la guerra estaven disposats a sacrificar als germans.      Amb la derrota republicana, centenars de milers de fugitius travessaren la frontera, i els exiliats espanyols i catalans foren rebuts hostilment per la població francesa;  tancats en improvisats camps de  concentració, hi visqueren en condicions penoses i humiliants. O sigui que al 1939 els francesos ja s'havien oblidat de la germanor.

   A aquesta estranya conducta francesa hi contribuí el fet que el Partit Comunista francès donà suport total al pacte de no agressió germano-soviètic (S'havien d'acabar, per tant, les campanyes contra el règim nazi).  

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb