El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La Xina triomfant (2). El ressorgiment de la nació. En Deng Xiaobing.

quetgles | 07 Març, 2011 07:08

 

         La Xina triomfant (2). El ressorgiment de la nació.   

     Qüestió prèvia:  A una fase avançada de la decadència de l'Imperi (la dels Estats Units i la dels subimperis europeus col·laboradors, França, Regne Unit), el discurs imperial esdevé ''canalla'';  ''canalla'', en el sentit que l'Imperi proclama la bonesa d'uns valors morals socials i polítics, i, alhora, cínicament i bàrbara, desplega unes  pràctiques que són la negació dels valors morals proclamats.

    Proclama la igualtat i, al mateix temps, les elits acumulen mes riqueses i més privilegis, de manera que creix la desigualtat entre les elits i les amples masses treballadores. L'Imperi es presenta com a el gran far de la democràcia al món, però la realitat és que la seva política canalla fa possible el manteniment de la major part dels règims despòtics. Es declara paladí dels drets humans i alhora és la causa principal del patiment de milions de persones al món. Es proclama abanderat de  la pau, però mou guerra a tort i a dret, i el seu pressupost de guerra és es major que la suma dels pressuposts de guerra de la resta de països del món, de manera que fomenta una cursa d'armament universal.

 

    Una vegada esclatada la contradicció entre el ''discurs canalla'' de l'Imperi i la decadent  realitat social, totes les campanyes de propaganda per a millorar la imatge imperial fent recurs als ''experts'' esdevenen una farsanteria a la vista de tothom (És allò de ''el Rei va nu'').  Aquests ''experts'' imperials són un conjunt heterogeni format per economistes, advocats, filòsofs, periodistes, sociòlegs i d'altres, la missió dels quals consisteix en intentar embellir la horrible cara de l'infern imperial.

   O sigui, arriba un punt que tothom veu que els ''experts'' són individus contractats al servei del Poder, individus que són ''la veu del seu amo'', individus que no cerquen fer valer la veritat sinó la mentida.

 

   Fins aquí la nota prèvia.

  

    Un primer intent d'explicitar la tesi central d'aquest escrit fa així:

     El desplegament de la Xina com a gran potència mundial s'ha d'entendre com al ressorgiment de la nació que, finalment, ha trobat el camí de la recuperació del seu protagonisme dins la història universal. 

   El ressorgiment de la nació xinesa posa de relleu les insuficiències del materialisme històric per a explicar els processos històrics concrets.

       No és el cas que el ressorgiment de la Xina sigui una conseqüència d'un experiment social.

    L'expansió econòmica de la Xina no és el resultat de l'aplicació d'un model socialista ni tampoc d'un combinat de socialisme i capitalisme.

     S'ha de veure que Mao Zedong no va aconseguir treure a la Xina del subdesenvolupament. Tot i que la Xina avançava amb uns alts índex de creixement, la política econòmica d'En Mao avançava a sotragades. El denominat ''Gran Salt Endavant'' va causar una onada de fam i de misèria sense precedents (On diu que moriren trenta milions de persones).

  

   En Mao Zedong va morir al 1976. Dos anys després, al 1978, sota la direcció d'En Deng Xiaobing, la Xina iniciava un nou període de desenvolupament econòmic vertiginós. La Xina sofria una transformació tan ràpida com mai s'havia vist al món. En vint anys, els plans d'En Xiaobing, com a per art de màgia, van rescatar de la pobresa a més de 400 milions de persones (Les megalòpolis xineses són les més modernes del món).

 

   Allò més destacable:  Com per encanteri, la Xina va passar de l'alentiment econòmic de l'època d'En Mao al desenvolupament més intens sota la direcció d'En Deng.

 

   Els mitjans occidentals – i els experts  - s'afanyaren ha explicar el desenvolupament xinès com a conseqüència de la liberització de l'economia i de la introducció del capitalisme.

    I, reblant el clau de la tesi dels neoliberals, el propi PCX va i el seu líder van proclamar oficialment la introducció del capitalisme fent recurs a l'eslògan ''La Xina: un país, dos sistemes econòmics''.

 

    Certament, no hi ha dubte que a partir del 1978, sota la direcció d'En Xiaobing i del PCX, es desplegà el capitalisme a unes quantes àrees seleccionades, i que, posteriorment, s'autoritzà  la instal·lació de grans empreses estrangeres i la inversió a gran escala de les financeres internacionals.

 

        De fer cas al pragmatisme dels neoliberals, donaria lloc a un seguit de paradoxes. Vegem-ne qualcunes.

 

     Els qui fan apologia del sistema capitalista posen con a argument suprem de la bonesa del sistema el fet (suposat)  que crea més riquesa que qualsevol altre sistema. Majorment, els apologistes exposaven estadístiques que mostraven un creixement econòmic dels països capitalistes clarament superior als dels països de règim socialista.

 

    Primera paradoxa:  L'argument pragmatista es gira contra els apologistes neoliberals. En efecte, si ens haguessin d'atendre als índexs de creixement econòmic, llavors queda clar que la Xina supera, de molt, als països capitalistes. Els pragmatistes haurien de concloure que el millor sistema econòmic és el xinès, és a dir, un sistema comunista (on no hi ha propietat privada de la terra) que fa ús d'empreses capitalistes fortament regulades per un partit comunista que disposa del poder en exclusiva.

 

    Segona paradoxa:  D'atenir-se al pragmatisme econòmic, els neoliberals haurien de propugnar l'abandonament del sistema capitalista, sistema que ha provocat la gran crisi mundial.

     Els pragmatistes haurien d'assenyalar que mentre els Estats Units i els Estats d'Europa han caigut en una profunda recessió ( i no se'n surten), la Xina, en canvi, ha continuat mantenint el seu ritme exorbitant de desenvolupament econòmic.

 

 

      Els economistes més sectaris continuen mantenint un discurs segons el qual els productes xinesos són barats, però de poca qualitat, o, en una altra variant, que la Xina pot competir amb ''Occident'' amb productes de ''poc valor afegit''.  Els mitjans alemanys, ufanosos, feien saber que la Xina al 2010 ha esdevingut  el primer mercat mundial dels automòbils de les grans marques germàniques (Ho podeu veure a La Xina passa a ser el primer mercat de cotxes alemanys - Economía - El Periódico). 

 

     Majorment, els mitjans ''occidentals'' tendeixen a donar una visió esbiaixada de l'economia xinesa. Molts d'experts d'aquests mitjans es complauen en afirmar la superioritat de la tecnologia ''occidental''. 

 

    Però aquests mitjans i els seus experts eviten entrar a debatre  la contradicció més escandalosa: afirmen que la tecnologia ''occidental'' és superior i, alhora, fan saber que la Xina és el primer productor mundial d'acer, i que l'acer xinès guanya els mercats ''occidentals''. L'any passat, els Estats Units imposaren aranzels a les importacions de productes d'acer xinesos, amb la intenció de salvar de la crisi les aceries pròpies (Podeu veure un referent estàndard a la web China responde a aranceles EEUU sobre tubos acero con investigación autos).

  

    Les corporacions ''occidentals'' engeguen contínues campanyes amb l'objectiu de desprestigiar la Xina. Però  les corporacions han de constatar que de cada vegada els seus esforços són més inútils. Per una banda, no poden obscurir els èxits de la Xina, i, per altra banda, la intensificació de les comunicacions a tot el món trenca el monopoli de les agències ''occidentals''.

 

    Actualment, tot i que la guerra mediàtica continua,  les corporacions ''occidentals'' són incapaces d'impedir que la realitat de la Xina – la Xina triomfant – es faci pregona a tot el món.

La Xina ha esdevingut el primer país exportador del món, sobrepassant a Alemanya al 2010. Davant la realitat de les estadístiques oficials, els intents manipuladors dels mitjans ''occidentals'' més desvergonyits mostren la seva incompetència.    La realitat econòmica de la Xina és reconeguda pels grans mitjans ''occidentals'' que volen ésser considerats com a seriosos. Per posar un exemple, es pot veure la pàgina web de la CIA, The World Factbook, on informa que la Xina ha esdevingut el número u mundial en producció agrícola i industrial. L'informe especifica que la Xina és ''líder mundial en el valor brut de la producció agrícola, arròs, blat, patates, blat de moro, cacauets, te, blat mill, ordi, pomes, cotó, oleaginoses, carn de porc, peix''. Respecte a la indústria, diu que és ''líder mundial en el valor brut de la producció industrial, la mineria i el processament de minerals, ferro, acer, alumini i altres metalls, el carbó, la construcció de maquinària, armes, tèxtils i peces de vestir, petroli, ciment, productes químics, fertilitzants...calçat, joguines, i l'electrònica, processament d'aliments, equips de transport, incloent automòbils, vagons i locomotores, vaixells i aeronaus, equips de telecomunicacions, vehicles comercials de  llançament espacial, els satèl·lits''.

  
 
  
  
 

      Actualment, a l'any 2011, les agències de notícies es veuen obligades a notificar la superioritat de la nació xinesa en matèria de ciència (i investigació científica) i tecnologia. En canvi, les corporacions més reaccionàries continuen sense acceptar la superioritat dels xinesos.

 

    He considerat que seria de l'interès dels lectors un informe sobre la AAAS que recull el mitjà ''Milenio.com'', informe segons el qual queda fora de dubte el lideratge científic i tecnològic de la Xina;  en versió catalana, fa així:

    ''Mentre EU i Europa redueixen els seus pressupostos davant la crisi econòmica, el país xinès ha augmentat "significativament" la despesa en ciència i tecnologia, es va dir durant la reunió anual de l'Associació nord-americana per a l'Avanç de la Ciencia. En l'actualitat, AAAS és la societat científica més grans del món. Foto: EspecialWashington .- Xina aposta a convertir-se en la nació científica més important del món, superant als Estats Units ia les nacions europees, van indicar investigadors en la reunió anual de l'Associació Nord-americana per a l'Avanç de la Ciència (AAAS).Després de ser la principal font mundial de productes manufacturats barats, Xina està invertint fortament en ciència i tecnologia, van dir experts divendres a la cita a Washington."La Xina espera convertir en una de les principals fonts de propietat intel lectual en els pròxims anys", va dir Denis Simon, professor a la Penn State University i assessor de ciència i tecnologia de l'alcalde de la ciutat xinesa de Dalian. En moments en que els Estats Units i Europa redueixen els seus pressupostos davant la crisi econòmica, la Xina ha augmentat "significativament" la despesa en ciència i tecnologia, va dir Simon. "Els xinesos van indicar que el 2020 esperen gastar al voltant d'un 2,5% del PIB (Producte Intern Brut) en investigació i desenvolupament", va dir Simon. Als Estats Units, en tant, els legisladors republicans analitzen retallar mil milions de dòlars en els Instituts Nacionals de Salut, el centre de recerca pública, així com reduir fons per a altres agències científiques i de recerca, en un intent per baixar un milió de milions de dòlars de dèficit. Això es contradiu amb l'impuls de mil milions de dòlars que el president Barack Obama va proposar per a la ciència i la investigació en salut en el seu pressupost de 2012. Els republicans també volen retallar els fons per a l'educació en uns 5.000 milions de dòlars, tot i advertències del govern sobre la necessitat de millorar l'educació perquè els Estats Units sigui més competitiu en l'economia mundial.Un informe sobre educació l'any passat va mostrar que els Estats Units havia caigut des del segon al 13 lloc entre 34 països en el nombre d'alumnes matriculats a la universitat, i que estava estancat en ensenyament de les ciències (lloc 17) i matemàtiques (lloc 25 ).La ciutat xinesa de Xangai, considerada com un país per a aquest informe, va debutar en el rànquing en el primer lloc. Més xinesos s'estan inscrivint a les universitats, de manera que hi haurà "més investigadors a la Xina que als Estats Units", la qual cosa augmentarà la producció científica xinesa i la qualitat dels seus treballs, va dir Caroline Wagner, també professora de Penn State University, a la reunió de la AAAS. Un altre senyal de l'avanç xinès és l'augment exponencial d'articles científics d'aquest país esmentats en altres estudis, considerat un indicador de qualitat, en detriment de la baixa de cites d'informes d'Estats Units i Europa, va explicar Wagner.En volum de treball, Xina ja produeix més treballs de recerca en ciències naturals i enginyeria que els Estats Units, que és el major productor global d'informes científics en el món, ha afegit."Però basat a les tendències actuals, Xina publicarà més informes en tots els camps per a l'any 2015", va dir Wagner. Hi ha obstacles però per a la Xina en el seu camí per ser líder mundial en ciències. El gegant asiàtic ha de superar una fuga massiva de cervells (gairebé 75% dels xinesos que surten del país per estudiar es queden a l'estranger), i una cultura de la còpia i el plagi entre investigadors xinesos, que segons Simon podria ser impulsada per la intensa pressió i competència.Mentre EU i Europa redueixen els seus pressupostos davant la crisi econòmica, el país xinès ha augmentat "significativament" la despesa en ciència i tecnologia, es va dir durant la reunió anual de l'Associació nord-americana per a l'Avanç de la Ciència''. (Fins aquí l'informe).          Una vegada fet evident el superior nivell de qualitat de l'economia xinesa, passo a intentar desvelar el misteri de l'ascensió irresistible de la Xina cap al lideratge mundial.     A manera d'afirmacions condensades, podeu veure un seguit de tesis sobre el tema esmentat.    Tesi cabdal: El Partit Comunista Xinès, fundat al 1921, esdevingué l'instrument per mitjà del qual la nació xinesa (majorment formada per les amples masses pageses i pels treballadors dels grans nuclis industrials) a la fi aconseguí recuperar la sobirania nacional perduda, sobirania que  havia estat arravatada per les potències imperialistes europees, i el Japó i els Estats Units.       El PCX esdevingué la major organització política mundial, integrada per milions de persones (Al 2003, el PCX superava els 60 milions de membres).        Amb el triomf de Mao Tsedong sobre Xiang Kai Shek, a l'any 1949, la Xina era reconeguda com a gran potència mundial.      Bé, de fet, el reconeixement de la Xina com a gran potència tingué lloc ja a l'any 1945, al moment fundacional de l'ONU.  La Xina fou reconeguda com a membre permanent del Consell de Seguretat.                A partir de 1978, sota el lideratge d'En Deng Xiaobing, s'inicia la nova via xinesa per a la construcció del socialisme a la Xina. Nova via que serà denominada - fins al dia d'avui – ''socialisme a la manera xinesa''.         La línia pragmatista iniciada per En Xiaobing possibilità el desplegament del capitalisme xinès i l'entrada d'empreses capitalistes estrangeres a la Xina. Aquesta etapa, concebuda amb l'expressió ''La Xina, un país, amb dos sistemes'', va donar lloc al malentès de que el desplegament capitalista xinès serà seguit d'una ''liberalització'' política, procés que culminaria amb l'assumpció  del sistema democràtic clàssic .       Tesi:  El desplegament d'empreses capitalistes a la Xina no afebleix o dilueix l'estructura socialista essencial, ans al contrari la reforça.           Tesi:  Tot i que amb el desplegament econòmic xinès ha aparegut la nova classe dels empresaris nacionals, aquestes elits no representen cap amenaça per al sistema socialista.  El sistema socialista ''a  la  xinesa'' no permet que els capitalistes (nacionals o estrangers) puguin incidir selectivament dins el procés polític xinès.      Tesi: No és el cas que el milió de grans empresaris xinesos posin en crisi el poder dels setanta milions de membres del PCX. El sistema socialista xinès fa impossible la creació de lobbies capitalistes socials i polítics.     Els milionaris xinesos poden consumir com a milionaris típics: mansions, cotxes, iots, turisme selecte, amistançades, etc.           La clau de volta:  Els grans magnats xinesos no poden comprar mitjans de comunicació. Tots els mitjans són propietat de l'Estat i sota control del PCX.        Tesi:  La llibertat de comprar empreses de premsa no és la llibertat de premsa.      A les denominades ''societats democràtiques'', les elits econòmiques i socials tenen el monopoli dels mitjans de comunicació.     S'ha d'entendre que a la Xina els mitjans de comunicació no són al servei dels interessos de les èlits econòmiques.      Tesi:  El formidable experiment social d'En Deng Xiaobing ha consistit en fer ús del sistema de producció capitalista però al servei dels interessos de les amples masses xineses.       Els empresaris xinesos ni tan sols disposen d'autonomia econòmica. La seva existència i els seus projectes depenen absolutament dels plans quinquennals dissenyats pel PCX.     A les denominades ''democràcies occidentals'', els magnats són els propietaris dels mitjan de comunicació, majorment. Les elits econòmiques i socials (socials, com per exemple les Esglésies) han aconseguit un alt grau de domini del sistema judicial a fi d'aconseguir el blindatge dels seus privilegis. Igualment, aquestes elits han establert el domini sobre el sistema polític, de manera que els Parlaments ''democràtics'' promulguen lleis en funció dels interessos de les elits i contra els interessos de les classes populars.       S'ha arribat al punt crític de la subversió lingüística:  el sistema de domini polític de les elits es denomina ''democràcia''. El bestial sistema de domini polític dels deu mil magnats ianquis es reconegut com a ''far de la democràcia  i de la defensa dels drets humans''. La premsa ''occidental'', en canvi, denomina amb l'expressió de ''dictadura antidemocràtica'' al sistema de domini polític exercit per una organització de seixanta sis milions de  persones com és la del PCX.   La pregunta a la qual són incapaços de respondre els periodistes ''occidentals'' fa així:  Si la major part dels seixanta sis milions de membres del PCX procedeixen del món rural o de les àrees obreres, a quines classes socials beneficia el seu exercici polític?          A començament del segle XX, el sentiment d'humiliació nacional impregnava les diverses classes socials xineses. De bon antuvi, les amples masses pageses i els obrers de les àrees industrials participaren a les revoltes nacionals contra ''els tractats inics'' imposats per les potències ''occidentals'' i el Japó.     Més de cents anys de revoltes populars contra les potències ocupants no havien resolt la situació de decadència de l'Estat xinès.     La proclamació de la república xinesa a l'any 1911 no significà abastar les expectatives de recuperació nacional esperades. Al mateix temps, les agressions de les potències imperialistes contra els drets nacionals de la Xina augmentaren. Russos i japonesos, en especial, ocupaven militarment territoris xinesos i els incorporaven als seus respectius imperis.      A la fi, a partir de 1921, el recent creat Partit Comunista de Xina despertava l'esperança dels obrers i de les amples masses pageses.     A diferència dels partits comunistes soviètics, el PCX, sota la direcció de Mao Zedong, fou un partit majorment conformat per bases pageses, un partit de pagesos establert a les àrees rurals de la Xina i no a les grans ciutats industrials.        Tesi:  El PCX, d'immediat, es convertí en el gran instrument per a la recuperació de la nació xinesa.      Per mitjà del PCX, les amples masses pageses aconseguiren crear una organització militar capaç de  combatre eficaçment contra els grans terratinents i els magnats (contra ''els senyors de la guerra'' i contra En Chiang Kai-Shek), i, en un segon moment, contra l'exèrcit d'ocupació del Japó.    Les victòries militars de l'Exèrcit Popular d'Alliberament feien palès al món el gran poder del PCX.  Al 1949, amb la  proclamació de la República Popular Xinesa, es culminaven vint anys de guerra.      Les amples masses xineses constataren que, gràcies al PCX, la Xina havia trencat els tractats inics, era reconeguda com a gran potència mundial i havia establert una situació de pau permanent.     D'immediat, es nacionalitzaren tots els recursos naturals i les terres. La classe dominant tradicional, la classe dels terratinents, fou expropiada, amb la qual cosa es desintegrà.  Igualment, desaparegué la classe dels financers i dels grans empresaris.      La premsa ''occidental'' i les enciclopèdies s'esforcen per tal d'informar de les malures de la Xina comunista i dels errors i ''pecats'' comesos per En Mao. Però ofereixen una visió tendenciosa, mistificadora, quan no falsa, de la realitat social i política de la realitat de la Xina.       Les amples masses xineses van  comprendre que el PCX podria ésser el seu instrument de salvació nacional i de classe.          De fet, En Mao abandonà la línia marxista-leninista (la línia política oficial del PCUS) i establí el principi que ''els camperols pobres són la punta de llança de la revolució'' i que ''sense la participació dels camperols pobres no hi hauria revolució"  (Tesi sostinguda al seu informe ''Investigació sobre el moviment camperol d'Hunan'', 1927).       Amb el triomf de l'EPA, 1949,  els pagesos pobres entraren a una mai vista època de pau i de unificació nacional.        D'immediat, les amples masses de pagesos es beneficiaren del nou ordre social del sistema socialista ideat per En Mao Zedong.     En contra del que pretenen ocultar els ''experts occidentals'', faig la següent tesi:      Tesi:  A partir de 1949, fou notable  l'índex de creixement del benestar de les classes populars xineses.       Els ''experts occidentals'' no s'aturen d'insistir de fer referència als baixos sous dels treballadors xinesos. També assenyalen el creixement de la divergència social entre  les àrees  industrials de les grans ciutats de l'est i les àrees rurals de l'interior. Però aquests experts no expliquen o no saben explicar l'aparició sobtada de cent megalòpolis xineses, habitades per treballadors, majorment.  No expliquen que a les ciutats de la Xina no hi ha barris marginals de pobres. No expliquen que el sistema ferroviari xinès disposa de la marxa de TGV més ampla i avançada del món, i que els centenar de milions de viatgers són majorment treballadors i pagesos (Vg, vegeu la web Viatges » Que aquesta » Xina: retorn de carro a casa per al Tet ).       Tesi:  Allò més extraordinari ha sigut la capacitat de la nació xinesa per a aconseguir un desenvolupament econòmic d'un índex tan alt de creixement com mai s'havia vist a la història de la humanitat.              Es pot afirmar que amb seixanta anys, des de 1949 a 2011, el nivell de vida dels pagesos pobres s'ha multiplicat per més de 30.  Per posar un indicador:  es va passar d'un sistema de masses pageses no escolaritzades, analfabetes, a un sistema d'ensenyament públic gratuït i obligatori de 9 anys de durada. Actualment, milions de graduats universitaris són originaris de les àrees rurals.    Actualment, les empreses agrícoles xineses són de les més avançades en tecnologia, prova d'això és que la Xina ocupa el primer lloc en el ranking mundial com a productor agrari.          Actualment, es pot afirmar sense por d'errar que l'economia xinesa ha superat de fet la nord-americana.    Certament, l'economia dels Estats Units, segons la quantificació del PIB nacional, figura com a la primera economia mundial, però s'ha de considerar  que és una economia en fallida, amb  dèficit comercial, amb un deute colossal sense parió.  Des de fa dècades, l'economia ianqui es sosté sobre pràctiques privilegiades derivades del poder polític de l'Imperi.    

   

      

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb