El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La Xina triomfant (1)

quetgles | 24 Gener, 2011 07:06

 

   

                 La Xina triomfant (1)   

        Aclariment previ:   La meva intenció al escriure ''La Xina triomfant'' no és la d'argumentar a favor del sistema polític de la Xina comunista. No pretenc participar en el debat ''occidental'' sobre la significació  social i política del model xinès. El meu escrit no s'ocupa a fer anàlisi de  ''models de societats socialistes'', ni d'aprovar o criticar el model social desplegat pel Partit Comunista de la Xina.

    La meva intenció és fer evident l'èxit de la Xina en el seu objectiu de fer un món multipolar.

    Al meu parer, la Xina és a punt de declarar que ha arribat la fi de l'insuportable domini de l'Imperi ianqui. 

    Pens que Catalunya, com a nació oprimida,  ha de revisar urgentment els seus conceptes sobre les forces que incideixen dins el món globalitzat.

    Crec que la Xina ha trobat el camí per trencar la tirania mundial dels Estats Units.

    Al meu parer, és urgent i necessari que els catalans (I també altres pobles) se'n adonin de com ens afecta la nova gran potència, i de quina manera ja intervé en totes les grans qüestions del món, i que el desplegament del projecte multipolar xinès ha de significar l'alliberament dels pobles del domini ianqui.

   L'Imperi ianqui (amb el subimperis d'Europa com a aliats) manté en l'opressió a la major part de la població mundial. La intervenció de la Xina al món ( juntament amb altres nacions autònomes de política multipolar) es presenta com a l'única alternativa real per a l'alliberament dels pobles i de les amples masses treballadores dels pobles de l'Àfrica, de l'Àsia i de l'Amèrica llatina.

    Precisament aquests dies s'ha posat de manifest que els Estats Units i Europa són els que fan possible l'existència dels règims d'opressió (V.G.: Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunis, Líbia, Egipte, Jordània, Aràbia Saudí i d'altres) .

    

 

       Amb aquest títol – ''La Xina triomfant'' -, pretenc fer una sèrie d'articles que serveixin d'ajut per a comprendre la complexa significació del gran projecte que la Xina està duent a terme amb notable èxit.

     En aquest primer article, ''La Xina triomfant (1)'',  presento arguments, dades estadístiques i punts d'informació, de manera que els navegants a la Xarxa puguin constatar la veritable realitat econòmica i social de la Xina.

   Als articles següents mostraré la retòrica propagandística de la major part dels mitjans occidentals a l'hora de tractar sobre la significació de l'accelerat procés de desplegament de la Xina. Veurem que aquests mitjans, en tot moment, tracten de crear confusió sobre la realitat de la Xina, i, alhora, miren de propagar totes aquelles notícies que puguin significar un desprestigi per a la Xina o per als dirigents xinesos.  Haurem de veure que els mitjans occidentals – els mitjans al servei de les elits capitalistes occidentals  – estan perdent la batalla, estan fracassant en els seus intents de confondre a l'opinió pública occidental.

 

   A altres articles  presentaré arguments per demostrar el plantejament equivocat i erm del discurs de l'esquerra europea (discurs majorment leninista) dirigit contra ''la política capitalista'' del govern xinès. És una retòrica ''revolucionària'', de la qual participen els leninistes catalans, però també els bascos (A les publicacions ''abertzales'' sovint es fa una exaltació del règim  cubà i, si de cas, una crítica a la política del PCX. Es pot constatar a les publicacions  de Euskal Herria Sozialista, a la Xarxa). En referència a Catalunya, es pot veure que la web ''Partit Comunista del Poble de Catalunya: Noticies'' no es troba informació o temes de debat sobre la Xina.

 

     En contra de la propaganda dels mitjan occidentals sobre la realitat de la Xina, vegeu aquests arguments:

 

   L'incomparable creixement econòmic de la Xina a partir de 1978 és el resultat dels plans quinquennals del PCX.

    El creixement del Producte Interior Brut al voltant del 10 % anual no té parió al món.

    El PCX va tenir la impensable gosadia  d'aplicar l'economia capitalista a gran escala, però aquesta economia sempre subordinada al projecte global del PCX.

  

    La retòrica occidental no explica el desenvolupament econòmic xinès, es limita a dir que ''la Xina és la fàbrica del món debut a l'explotació d'una mà d'obra molt barata''. I afegeixen que, a més a més, el govern xinès manté el iuan a un valor inferior al real a fi d'abaratir les manufactures xineses i  d'afavorir les exportacions.

 

     A tots aquests experts occidentals no se'ls acut comentar l'excepcionalitat del fenomen xinès. Si fos tan simple i fàcil esdevenir ''fàbrica del món'', llavors s'hauria de veure que els països amb  una mà d'obra molt barata, com el Marroc, el Senegal o Bangla Desh (I cent països més), esdevenien potències industrials, i no és així.

 

    A la Xina, la terra està nacionalitzada; l'Estat xinès n'és el propietari en exclusiva. Dic això per a subratllar l'especificitat del desplegament econòmic xinès.

   Certament, durant tres dècades hi ha hagut un desplegament grandiós d'empreses típicament capitalistes. I més encara: són nombroses les grans empreses occidentals que s'han instal·lat a la Xina.

 

     Però allò que s'ha de veure és que aquest desplegament capitalista xinès és el resultat  d'uns plans econòmics quinquennals elaborats pel PCX.  És un desplegament capitalista fet dintre d'una economia estretament controlada pel PCX.

 

     Els mitjans occidentals (Però també els mitjans dels leninistes occidentals) no es cansen de referir-se a la pobresa  treballadors  xinesos. Els leninistes denuncien l'explotació del proletariat xinès i assenyalen l'aparició de la nova classe capitalista xinesa, així com el creixement de l'antagonisme de classe.

   Els mitjans occidentals (i els leninistes) no expliquen, o no expliquen suficientment, que el creixement exponencial del PIB xinès repercuteix en paral·lel al nivell de vida del treballadors xinesos. Que els sous han anat pujant al compàs del PIB. Actualment, tot i que els sous dels treballadors xinesos  continuen essent inferiors als dels treballa treballadors nord-americans, es pot constatar que, en contraposició, les condicions de benestar social reals dels treballadors xinesos de les ciutats superen les dels seus homòlegs ianquis (''treballadors de les ciutats'' dic, en el sentit que a les àrees rurals els sous són inferiors i els pagesos, majorment, disposen d'uns serveis socials menors).

 

   Allò que destaca és el constant i ràpid  creixement   dels salaris dels treballadors xinesos. Precisament, aquests dies, gener del 2011, el president de la Xina, Hu Jintao, acaba d'anunciar un extraordinari creixement del salari mínin dels treballadors xinesos, creixement del 21 % (Vegeu el post BBC News). Certament, un sou mínim de 175 dòlars al mes pot semblar escandalosament baix. Sens dubte és molt baix, però en referència als salaris occidentals.

    Els mitjans occidentals i els leninistes fan dels baixos salaris xinesos un dels seus principals cavalls de batalla de la seva crítica al règim xinès. Però aquests crítics van ben alerta a intentar desvelar el misteri del creixement de les ciutats de la Xina, creixement sense parió al món.

 

      L'incomparable procés d'urbanització de la Xina posa en evidència l'encert dels plans de desenvolupament dissenyats pel PCX a partir de 1978.

     A la Xina, les onades migratòries del camp a les ciutats han fet aparèixer les grans àrees urbanes. La Xina té el major nombre de megalòpolis del món; més de quaranta grans ciutats de més d'un milió d'habitants. Les darreres dades estadístiques indiquen que l'índex de població urbana és del 48 %; segons això, més de sis-cents milions de persones habiten a les zones urbanes.  

   A la Xina actual, la terra (i els solars) continuen essent propietat de l'Estat. Això ha impedit l'especulació financera i ha fet possible el fenomen immobiliari xinès. Els dirigents xinesos insisteixen en explicar que a la Xina no hi ha bombolla immobiliària, que el formidable afany de la construcció s'adiu amb la demanda d'habitatges de les amples masses.

     Encara que els preus dels habitatges i dels lloguers s'han disparat a Pequin i a Xangai – posem per cas - , no s'ha de deixar de veure la capacitat i l'habilitat dels constructors xinesos. Per a entendre'ns:  si es poguessin exportar, els edificis xinesos es guanyarien el mercat mundial. 

 

      

    El destapament del misteri.     La major part dels edificis de les ciutats xineses s'han construït en aquests darrers trenta anys. Com a resultat, les megalòpolis xineses són les més noves i modernes del món.     El ritme de construcció ha sigut frenètic i  seguint una acceleració sense pauses paral·lela a la de la del procés d'industrialització. Finalment, al mes de novembre del 2010, els mitjans occidentals es feren ressò de la construcció d'un hotel de setze plantes per part d'una constructora xinesa (Podeu veure Com construir un edifici de setze pisos en sis dies).      La clau de l'èxit de la Xina:  Així com la Xina ha esdevingut la fàbrica del món, dintre de la seva capacitat de producció figura de manera destacada la construcció d'edificis i, en especial, d'edificis d'habitatges.        Els productes industrials  xinesos  han guanyat els mercats mundials. La Xina, al 2010, ha esdevingut la primera potència exportadora mundial.      La clau de l'èxit de la Xina descansa sobre la proesa de la indústria de la construcció, indústria que ha produït habitatges, més de cent milions d'habitatges, cosa que fa que els preus dels habitatges , així com els lloguers, siguin a l'abast dels salaris dels treballadors (Podeu veure les dades estadístiques a Resourceinvestor).     La clau de l'èxit: El govern del Partit Comunista de la Xina ha sigut capaç de desplegar uns plans econòmics i socials de manera que la major part dels treballadors disposen d'habitatges moderns i confortables, així com d'accés als serveis d'educació i de salut, principalment.    La clau de l'èxit: Majorment, els salaris dels directius de les empreses xineses són salaris de funcionari, salaris escandalosament més baixos que els dels directius occidentals. 

    Allò que no expliquen els mitjans occidentals:  Que les majors grans empreses xineses són propietat de l'Estat, i que els seus directius són funcionaris de l'Estat amb un sou de funcionari  (El diari Público, 24.01.2011, informa de l'obertura de la primera sucursal a l'Estat espanyol del  Industrial and Comercial Bank of China, ICBC, el banc xinès més gran del món. L'informe de Público  destaca que el director del banc, En Jiang Jianqing, com a funcionari de l'Estat, a l'any 2008, va ingressar 173.500 euros, ''una minúcia si es compara amb els 14.5 milions que ingressà el seu col·lega  En Jamie Dimon, president executiu de la JPMorgan).

 

   Com expressa el vers de N'Antonio Machado, ''Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos, desprecia quanto  ignora'', el mitjans espanyols actuals han continuat la tradició del cultiu de la ignorància  i fins fa poc han mantingut una versió espúria del desenvolupament de la Xina. Han divulgat abastament la imatge d'una Xina la capacitat industrial de la qual està basada en els baixos preus de la seva mà d'obra.  Han aconseguit que l'opinió pública espanyola – i també la catalana – cregui que el nivell de vida dels treballadors xinesos sigui miserable semblant al dels  treballadors dels països de l'est d'Europa de l'època comunista.

 

    Certament, la Xina actual és ''la fàbrica del món'', però és una fàbrica ultramoderna amb uns obrers que han vist que els seus salaris seguien la corba ascendent del PIB xinès.  ''La fàbrica del món'', però també ''la major urbanitzadora del món'' i ''la major educadora del món'' i la ''la major dispensadora de salut del món''.

 

    Segons les dades de la UNESCO, la Xina és capdavantera en nombre de graduats universitaris, ultrapassant els Estats Units.  A la mateixa línia d'avenç, la Xina ha esdevingut la primera potència mundial en investigació científica.

 

    Igualment, en contra de la falsa imatge, la Xina és pionera en tecnologia. Els mitjans occidentals s'han hagut de fer ressò del tren xinès de gran velocitat, el més ràpid del món (Podeu veure el post La Xina inaugura el tren més ràpid del món. europapress.cat).  

 

    En paral·lel, la Xina també ha fet evident els seus formidables avanços sobre la tecnologia militar i la indústria d'armament. Són avanços espectaculars que posen en crisi l'hegemonia militar ianqui al sud-est asiàtic.  Podeu veure la informació a la Xarxa Environmentalgraffiti. També us aconsello que veieu el plantejament del govern  xinès en referència al poder militar a la zona:  ¿A qué le teme Japón?.

 

          

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb