El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Benedicto XVI en campaña a favor de la superstición.

quetgles | 08 Novembre, 2010 06:53

 

  

           En Benet  XVI fa campanya en suport de la superstició.  

     Bé, ell, de fet, sempre és en campanya permanent en defensa de la superstició i de la mentida.

     L’anada a la catedral de Santiago de Compostel·la d’En Benet XVI significa que l’Autoritat dogmàtica dóna per vàlida la llegenda jacobea. Segons el dogma catòlic, el Papa és infal·lible en matèria de fe i de moral. Amb l’anada a Santiago i seguint tot el ritual jacobeu que s’acostuma, En Benet XVI dóna per vertadera la llegenda de l’apòstol En Jaume el Major.

    Segons la llegenda, el suposat apòstol En Jaume, des de Palestina estant, s’hauria afanyat a predicar la nova religió cristiana per terres de la Hispània romana. Barcelona, Lleida, Saragossa i Galícia.

   Els Evangelis segons En Mateu (Mateu 4, 21-22) i segons En Marc (Marc 1, 19-20) narren que Jesús manà als dos germans pescadors que el seguissin i que aquests ho deixaren tot i el seguiren. Als Fets dels Apòstols (12, 1-2) refereixen que l’apòstol Jaume fou decapitat per ordre del rei Herodes; es suposa que fou a l’any 44. Als llibres del Nou Testament no figura cap fet notable ni  cap viatge d’aquest apòstol En Jaume.

   La llegenda és inversemblant però, a més a més, molt extravagant i curulla de disbarats. Diu que Maria, la mare de Jesús, se li aparegué a Saragossa i li digué que tornés a Palestina (S’ha de suposar que Maria encara era viva en aquell temps, i que el seu convit era fatal: tan bon punt arribà a Palestina En Jaume fou decapitat). I que, una vegada executat a Jerusalem, els seus deixebles transportaren el cadàver (el cos i el cap) a Galícia i l’enterraren a Iria Flavia. Una altra llegenda diu que foren els àngels els qui el transportaren en un vaixell de pedra.

    Que uns suposats deixebles de l’apòstol fessin una travessia per mar fins a Galícia no era possible. En primer lloc, els palestins no eren homes de mar, no es dedicaven a la navegació; segonament, en aquell temps no hi havia ruta  atlàntica, no existia navegació cap a Galícia. 

    Aquells primers cristians gallecs s’oblidaren d’En Jaume apòstol i de la seva tomba, diuen.  Més tard, al segle IX, es descobrí la seva tomba, segons la llegenda.

   La valoració que es fa a Viquipèdia és bastant objectiva i diu: "La tradició hispànica de sant Jaume es troba ja cap a l'any 700, però no es troba esmentada en documents ni actes de concilis anteriors, la qual cosa demostra que és tardana i probablement una invenció dels darrers temps de l'Església visigoda o els començaments de la mossàrab. No hi cap referència a una possible tomba del sant abans del segle IX, que es troba, i l'atribució sembla més aviat una operació de propaganda per incitar al pelegrinatge, obtenint així grans ingressos econòmics per part dels pelegrins".    En la mateixa línia il·lustrada, Viquipèdia informa del següent:  "La llegenda més popular explica que el 844, a la batalla de Clavijo (que al seu torn és una batalla que mai no es va donar), sant Jaume s'aparegué muntat en un cavall blanc, lluitant contra els musulmans i fent que els cristians vencessin. A partir de llavors, la figura del sant a cavall i amb espasa, amb musulmans als peus, fou característica de la iconografia hispànica, i el nom de Santiago Matamoros habitual per designar el sant. És una llegenda similar a la de sant Millán de la Cogolla, tradicional patró de Castella que acabà essent suplantat en el patronatge per l'apòstol Jaume després de la unió dels regnes de Lleó i Castella".

 

       En Benet XVI lamenta un suposat creixement  del laïcisme  agressiu a l’Estat espanyol, que va considerar semblant al dels anys 1930. La seva declaració és una deriva de la seva teoria de la veritat, segons la qual la ciència sense la fe erra, i el camí de la veritat és el de la ciència il·luminada per la fe.

     Al meu parer, En Benet XVI és un falsari. Parla d’harmonia entre la fe i la ciència, però aquesta suposada ciència harmoniosa és la ciència tomista, falsa ciència que postula la teologia com a ciència suprema.

    El falsari Benet ve a "harmonitzar" les llegendes de Santiago amb la ciència.

     En Felipe Borbon, al seu discurs de salutació, deia que En Benet XVI era portador de la llibertat, però la seva afirmació era falsa. En Benet no porta la llibertat, sinó les cadenes, les cadenes de sempre, les cadenes de la Inquisició, si pogués.  Per exemple, allò que voldria aquest Benet  fora que les dones que avortessin fossin perseguides per la llei i condemnades a penes de presó. Aquesta és la seva llibertat.

    

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb