El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Els miratges d'En Niño Becerra

quetgles | 29 Setembre, 2010 06:47


  Tot fent costat a la Vaga General

                          Els miratges d'En Santiago Niño Becerra.

      En Santiago Niño Becerra és catedràtic d’economia de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Des de que va predir la Crisi financera a l’any 1907, els seus comentaris sobre temes econòmics no han fet sinó incrementar la seva presència als mitjans.

    Podria semblar que els qui no som titulats en "ciències econòmiques" no disposem d’autoritat per fer crítiques a una persona tan eminent en temes d’economia.

     Però als meus escrits no me canso d’assenyalar la inconsistència de l’economia com a ciència, i de subratllar que els economistes troben feina, majorment, a les empreses privades o públiques.  També dic que les anàlisis dels economistes a sou  són "la veu del seu amo".

    Certament, no són pocs els economistes –  del conjunt dels qui fan anàlisis i valoracions econòmiques i polítiques – que es declaren no vinculats directament a una empresa privada o governamental. En Niño Becerra sembla que és d'aquest conjunt.

    En Santiago Niño Becerra deu ésser sens dubte un gran savi en matèria d’economia, però això no evita que als seus escrits no traspuï  la seva ideologia.  En Niño Becerra, a les seves anàlisis econòmiques,  fa ús d’elements ideològics que, al meu parer, són dretans, reaccionaris. 

   Segons ho entenc,  els conceptes reaccionaris  d’En Niño Becerra fan inconsistents tot un seguit de valoracions i de prediccions de l’autor.

    A destacar: Les teories inconsistents niñobecerristes són inconsistents considerades des d’un punt de vista purament econòmic. Vull dir:   En cas imaginari de que En Niño Becerra fos progressista, les seves teories econòmiques inconsistents  ho serien igualment.

     Qualcunes de les seves teories són miratges, en el sentit que defugen la realitat econòmica, que són estranyes invencions de l'autor, com si patís els efectes de qualque secret embruixament.  A destacar  com a font original de les seves extravagàncies:  la seva pròpia confessió d'ésser un astròleg en actiu i la de fer un ús intel·lectual de l'astrologia aplicada a l'estudi de la societat i de l'economia (Sobre aquest tema, podeu veure el meu post  La invasió dels astròlegs. Santiago Niño Becerra).

   

   Vegem-ne qualcunes  de les teories estrambòtiques més cridaneres.

    Primera:

     Fa un ús  incorrecte del concepte de "els polítics". Utilitza el terme ''els polítics'' com si les diverses formacions polítiques conformessin un tot homogeni semblant al que podria ser el conjunt ''els matemàtics''.   Diu que els polítics no poden superar la Crisi econòmica.  Al afirmar que els polítics seran substituïts pels tècnics, el catedràtic no se’n adona que fa una postulació de política feixista (Per a no repetir-me podeu baixar el meu post  Santiago Niño Becerra postula un règim feixista).

   Segona: 

     En Niño Becerra repeteix de manera continuada que no hi ha culpables de la Crisi, que la causa de la crisi és deguda a l’actual sistema capitalista; que és una crisi sistèmica; que era un sistema basat en l’endeutament generalitzat; que tots ens hem beneficiat del creixement econòmic; que era un sistema que solament podia avançar per mitjà de l’endeutament. Ara, l’endeutament ha arribat als límits possibles; el sistema ha quedat esgotat; no es pot tornar a engegar.

   En paraules d’En Niño: "Cal que hi hagi sobredeuda perquè pugui haver demanda, només llavors haurà inflació - que, si és procedent, ja serà corregida - pel que el deute haurà de continuar augmentant per tal que continuï augmentant la demanda. (Evidentemente por 'inflación' debe entenderse 'no caída en el nivel de precios'). (Evidentment per 'inflació' s'ha d'entendre 'no caiguda en el nivell de preus').

¿Qué es lo anterior?, pues el resumen del resumen de lo que ha sido el modelo económico con el que nos hemos estado desempeñando en este último más de medio siglo. Què és això?, Ja que el resum del resum del que ha estat el model econòmic amb el qual ens hem estat exercint en aquest últim més de mig segle. ¡Y ha funcionado!: se realimenta al hacer la inflación de mantenedor del proceso; pero encierra un problema muy grave: se agota, acaba agotándose, ¿por qué?: por un lado, la deuda no puede crecer indefinidamente; por otro, la búsqueda de una mayor competitividad lleva al incremento de la productividad ya la caída de los precios. I ha funcionat!: Es realimenta en fer la inflació de mantenidor del procés, però amaga un problema molt greu: s'esgota, acaba esgotant, per què?: D'una banda, el deute no pot créixer indefinidament, per altra, la recerca d'una major competitivitat porta a l'increment de la productivitat i a la caiguda dels preus" ( Carta de la Bolsa, 22.9.2010).

   ''Ha funcionat'', s'exclama el catedràtic. En Niño Becerra considera com a bo i positiu el fet que les elits econòmiques hagin incrementat la seva porció de la renda social en detriment de la classe treballadora. I referit específicament a l'Estat espanyol, igualment considera com un tot l'endeutament – d'empreses, de l'Estat, de les famílies – que feu possible, segons ell, el creixement i la producció de riquesa. En Niño no denuncia la política d'espoliació que practicà el govern d'En José Maria Aznar; no entra a analitzar les manipulacions econòmiques barroeres per mitjà de les quals l'Administració de N'Aznar tirà endavant la grandiosa bombolla immobiliària, la major d'Europa, alhora que proclamava que Espanya era la vuitena potència econòmica mundial.

   O sigui, segons la teoria d'En Niño, el desplegament del capitalisme ha sigut magnífic;  i la posada en pràctica de la política econòmica neoliberal ha sigut un bé de Déu per a la humanitat, afegeix.

   Tercera:

      Segons el teòric, entén l'endeutament com si fos un mètode per aconseguir el creixement econòmic. El mag es treu aquesta teoria del barret i en fa un és continuat a les seves exposicions teòriques. Vegem-ne un exemple corrent de com utilitza la teoria:  ''Però si les rendes salarials de les famílies no augmentaven no ho faria el consum, de manera que el PIB no creixeria. La solución ha sido llenar con crédito los bolsillos de españolas y españoles (nativas/os e inmigrantes), crédito que no ha guardado ninguna relación con las remuneraciones percibidas por esas ciudadanas, pero eso muy poco ha importado: lo importante era que la rueda continuase girando y que el valor de los activos que amparaban esos créditos (las viviendas que esa ciudadanía adquiría, por ejemplo) continuase aumentando. La solució ha estat omplir amb crèdit les butxaques d'espanyoles i espanyols (natives / es i immigrants), crèdit que no ha guardat cap relació amb les remuneracions percebudes per aquestes ciutadanes, però això molt poc ha importat: l'important era que la roda continués girant i que el valor dels actius que emparaven aquests crèdits (els habitatges que aquesta ciutadania adquiria, per exemple) continua augmentant'' (La Carta de la Bolsa, 14.5.10).

      Per suposat, En Niño Becerra no fa cap referència al fet que tot de països s'han endeutat fins a les celles i no per això  ''han gaudit" del creixement.  I, a la inversa, tampoc fa referència als països que no han acumulat deute – Alemanya, Corea, Suècia, el Brasil, la Xina, l’Índia, l'Iran – i no obstant han continuat el seu creixement econòmic. La Xina, amb el creixement econòmic més alt del món durant dues dècades, és també l’Estat que ha fet més estalvis financers; actualment és el principal dipositari de les lletres del Tresor dels Estats Units.

    

    Quarta:

      Constantment, En Niño es basa en la seva teoria segons la qual els treballadors espanyols són de baixa productivitat. Així, diu:  '' El problema no resideix en els salaris, sinó en la baixa productivitat de les empreses i en el baix valor que generen, el que suposa que a la majoria de les empreses radicades a Espanya no els sigui rendible invertir en béns de capital, i sí, en canvi, deslocalitzar i / o reduir plantilles i / o reclamar a veu en coll que es redueixin els costos laborals, entre ells els salarials. Baja productividad que impide reducir la inflación que contribuyen a alimentar unos salarios crecientes (y unos márgenes empresariales al alza), una inflación que ha estado restando continuadamente competitividad a la economía española. Baixa productivitat que impedeix reduir la inflació que contribueixen a alimentar uns salaris creixents (i uns marges empresarials a l'alça), una inflació que ha estat restant continuadament competitivitat a l'economia espanyola'' (Ibidem).

  

     És estrambòtica aquesta afirmació. La realitat és que les multinacionals que s'estableixen a l'Estat espanyol imposen els seus ritmes estàndards de productivitat. I respecte de la productivitat de les empreses espanyoles i catalanes  resta palès que aquestes empreses es veuen obligades a mantenir una productivitat no inferior a la de les empreses estrangeres. Tothom sap que si una empresa té una productivitat inferior aquesta empresa no és competitiva i està condemnada a desaparèixer.

    Contradient les afirmacions d’En Niño, El Economista, 27.09.2010, destacava la notícia segons la qual la major dels automòbils produïts a l’Estat espanyol són venuts a l’estranger.

    

    Sisena:

   En Niño Becerra, al seus articles, sovint, mostra un gran entusiasme pels grans financers, i, pel contrari,  mostra poca estima respecte de les empreses agràries tradicionals. Amb paraules seves,  diu: "Imagineu dues persones. Una es una/un neurocirijana/o que hace maravillas con sus manos, recompone conexiones nerviosas imposibles de politraumatizados, extirpa tumores que oprimían zonas cerebrales que limitaban la visión, la audición, la movilidad, con su bisturí elimina, o al menos, alivia dolores insufribles. Una és una / un neurocirijana / o que fa meravelles amb les seves mans, recompon connexions nervioses impossibles de politraumatitzats, s'extirpa tumors que oprimien zones cerebrals que limitaven la visió, l'audició, la mobilitat, amb el seu bisturí elimina, o almenys, alleuja dolors insofribles. Trabaja una media de trece horas al día y de los siete días de la semana tres está operando en hospitales de media Europa. Treballa una mitjana de tretze hores al dia i dels set dies de la setmana tres està operant en hospitals de mig Europa

La otra es una persona que se dedica al comercio de patatas. L'altra és una persona que es dedica al comerç de patates. Tiene una red de camiones que recorren cooperativas agrícolas y grandes explotaciones y recogen los tubérculos que ya tiene contratados y acerca a la gran distribución. Té una xarxa de camions que recorren cooperatives agrícoles i grans explotacions i recullen els tubercles que ja té contractats i s'acosta a la gran distribució. Hace exactamente eso, ni más, ni menos. Fa exactament això, ni més, ni menys" (Carta de la Bolsa, 14.06.2010).

     Igualment, En Niño Becerra entén que les empreses turístiques espanyoles han d'emprar molt de "factor treball" (És a dir, treballadors) que produeixen molt baix valor afegit. I la mateixa valoració fa respecte al sector de la construcció.  Amb paraules seves, diu:  España tiene la imagen de producir 'cosas' de bajo valor: bastantes apartamentos de baja calidad, servicios turísticos con una orientación masiva y hacia personas de reducido poder adquisitivo, automóviles de valor reducido fundamentalmente dirigidos a las clases media-media y media-baja europeas; con el vino sucede lo mismo: gran parte del vino español es de alta calidad, y una parte de calidad muy alta, pero no tiene ni la imagen ni el prestigio de un vino francés. "Espanya té la imatge de produir 'coses' de baix valor: bastants apartaments de baixa qualitat, serveis turístics amb una orientació massiva i cap a persones de reduït poder adquisitiu, automòbils de valor reduït fonamentalment dirigits a les classes mitjana-mitjana i mitjana-baixa europees..." (La Carta de la Bolsa, 14.07.2010).

     En Niño Becerra dóna per indiscutibles aquestes valoracions sobre l'economia de l'Estat espanyol. Però es pot constatar que les empreses catalanes del sector turístic no difereixen de les dels països mes desenvolupats d'Europa.  Les empreses europees tenen igualment "l'orientació massiva" que en retreia En Niño. Les empreses dels grans països turístics (França, Itàlia, Holanda, Regne Unit) s'orienten essencialment cap al turisme de masses, de la mateixa manera que es fa a Catalunya (a tot Catalunya).  

      Setena:

   Parla de l'endeutament de les famílies i posa aquests endeutament al costat del dels grans operadors financers que van provocar la Crisi del 2007.  A la compra familiar d'un habitatge o d'un automòbil, En Niño en diu endeutament, i  alhora afirma que gràcies a aquest endeutament fou possible el creixement econòmic espanyol.  Però les compres familiars a crèdit no han sigut una novetat de les darreres dècades, sinó una activitat econòmica corrent dins el sistema capitalista. I més encara: ja a l'antiguitat era practicada la compra a crèdit (A l'Antic Testament, el narrador de la vida d'En Jacob conta que va comprar la seva esposa Na Lia a canvi de treballar de franc durant set anys al servei del seu sogre).

      Diu En Niño que no hi ha culpables de la crisi, que tots hem participat i gaudit del creixement econòmic, que tots, financers i famílies treballadores, ens hem endeutat excessivament. I que aquest procés era inevitable.

   Vuitena: 

     Teoria estrambòtica per defecte: En Niño Becerra no fa cap referència a la nació catalana, i fa com si no hagués existit la Corona d'Aragó. Es refereix a Catalunya com Principat, com a regió espanyola.  En Niño Becerra té una concepció d'Espanya a la manera d'En José Antonio Primo de Rivera.  No sé si En Niño va anar als campaments dels Frente de Juventudes, però el que sí puc afirmar és per a En Niño, la nació espanyola i l'Estat espanyol ja existien al segle XVI (De manera semblant a la d'En Felipe González, segons el qual el casament de "los Reyes Catòlicos'' va significar la unitat de "Espanya". Aquests savis espanyols no saben explicar com es fa per ''fondre'' dues nacions en una de sola). Així, amb paraules seves, diu:  ''Espanya. España es lo que es, y siempre lo ha sido. Espanya és el que és, i sempre ho ha estat. España, o tiene una tasa de desempleo estructural enorme, o unas tasa de subempleo y de temporalidad desmesuradas, o una tasa de actividad bajísima. Espanya, o té una taxa d'atur estructural enorme, o unes taxa de subocupació i de temporalitat desmesurades, o una taxa d'activitat molt baixa. Todo bonito, imposible; por muchas razones, por ejemplo porque a finales del siglo XVI en España era más barato importar bienes de uso corriente que producirlos aquí debido a que los Habsburgos (españoles) gastaron de puta pena la plata que esquilmaron a América. Tot bonic, impossible, per moltes raons, per exemple perquè a la fi del segle XVI a Espanya era més barat importar béns d'ús corrent que produir-los aquí a causa que els Habsburgos (espanyols) van gastar de puta pena la plata que esquilmar a Amèrica. 'De aquellos polvos son estos lodos': el modelo productivo español es, hoy, antieconómico por motivos como el apuntado, y las consecuencias de cosas como esas nos las arregla una Reforma Laboral. 'D'aquells pols són aquests fangs': el model productiu espanyol és, avui, antieconòmic per motius com la mira, i les conseqüències de coses com aquestes ens les arregla una Reforma Laboral'' (Carta de la Bolsa, 16.06.2010).

    

Comentaris

niño becerra

jose maria tomas sampedro | 20/07/2011, 22:15

ets un anacronic vinculant, que nomes critiques allo que no pots contestar de forma racional

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb