El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Haurem de produir el que consumim (Tercera part). Economia a l'abast.

quetgles | 16 Juliol, 2010 05:51


    Haurem de produir el que consumim (Tercera part). Economia a l’abast.

 

 

      En aquest escrit hem de comprovar que, entrats al segle XXI, les diverses àrees de la nació catalana (completa) s’han fet més homogènies socialment.

   

    Mentre l’oligarquia espanyola continua obstaculitzant els moviments d’integració de les diverses terres catalanes, pel contrari el Gran Capital global ha fet que les poblacions catalanes (de les diverses terres) seguissin un accelerat procés d’homogeneització econòmica i social. 

 

    Per a explicar el que acabo de dir:

 

      Als anys 1930, Barcelona era una ciutat moderna europea, un centre comercial i industrial, un centre que estava en plena efervescència política i social. Barcelona i la seva àrea constituïa la major concentració d’obrers de tot l’Estat. Però just a la vora de Barcelona es trobaven pobles d’economia agrària,  que no havien entrat dins la modernitat i que es mantenien dins la cultura tradicional.

    Com a contrast en Barcelona, la major part d’arees catalanes eren societats bàsicament agràries i tradicionals.

O sigui, les poblacions catalanes presentaven grans diferències socials i polítiques.

     

      Quan va esclatar la rebel·lió militar i clerical, es va posar de manifest l’heterogeneitat de les regions catalanes. Mentre a Barcelona les organitzacions obreres (d’entre les quals destacava la CNT) van derrotar militarment al general Goded (Afussellat a Montjuic, el 12 d’agost)  i iniciaven la revolució social, a Mallorca els facciosos s’empararen del poder fàcilment.

 

   Que resti clar: la població de les àrees pageses tradicionals era ideològicament conservadora, majoritàriament (Per cert, poden veure que la ideologia conservadora encara es manté ferma, malgrat que la societat pagesa s’ha anat diluint).

 

  

  Actualment, la base econòmica de les diverses àrees catalanes és formada per les activitats terciàries. La major part de treballadors catalans són empleats per empreses del sector turisme, d’empreses dedicades a l’oci i a l’entreteniment.

   Així com al 1936 hi havia tot de grans desnivells socials,  polítics i culturals, ara, en canvi, els desnivells han desaparegut.

    Al 1936, les amples masses treballadores de Barcelona estaven fortament polititzades i aspiraven a la revolució social, però no era aquest el panorama a València i a Mallorca, posem per cas.

   Als anys 1930, les classes populars del Principat demostraren un alt nivell de consciència nacional, nivell de consciència  que al Sud i a Les Illes solament l’abastaven les minories intel·lectuals.

 

     Actualment, tot i que continua existint   desnivells ideològics inter-regionals, les diferències són menors; així, per exemple, el País Valencià i les Balears disposen d’Estatut d’autonomia, tenen reconeguda la llengua catalana i la població escolar està alfabetitzada en català.  

 

   En la mateixa línia d’homogeneitat cultural, es pot constatar que han desaparegut les nombroses àrees fosques on les classes populars restaven sota el control moral i intel·lectual de l’Església catòlica.  Certament, ara la població catòlica catalana continua sota la influència de l’Església, però, a diferència del temps de la foscor, les amples masses catòliques actuals han rebut una formació intel·lectual homologada a la de les masses dels no catòlics. A més a més, actualment, les classes populars catalanes (de Catalunya sencera) disposen d’uns mitjans d’accés a la informació homologats (homologats, en el sentit que, posant un exemple, no es pot distingir la ideologia d’una persona pel fet de ser un lector del diari La Vanguardia o del Diario de Mallorca).

 

   

     

    Tesi: Una vegada homogeneïtzada l’economia i l’ordenació social de les diverses àrees i comarques catalanes,  s’ha d’entendre que les poblacions catalanes seguiran un procés de confederació de manera espontània (Com a antecedent: A 1705, esclatada la guerra de Successió, les regions de la Corona d’Aragó es passaren al bàndol austracista).

 

 

 

 

      Fins aquí he exposat qualques elements bàsics que determinen els processos socials a les diverses comarques catalanes. Però l’enunciat de l’escrit diu que ''haurem de produir el que consumim'';  o sigui, d’acord amb l’enunciat, haurem de veure uns plantejaments que fan referència a aquest futur previsible. Comencem, doncs.

   La tesi més generalista fa així: El sistema d’ordenació de la producció i de la seva distribució ve imposat segons els interessos de les elits que disposen del Gran Capital mundial. 

 

    Per suposat, els grans financers fan i desfan les seves inversions del grans capitals en funció del càlcul dels  beneficis que els reportaran. O sigui que ''el mercat'' és mogut per l’irracional.

 

    Com jo deia, l’expansió inacabable del sector terciari és una conseqüència de la irracionalitat del sistema.

   I que, en conseqüència,  com vaig escriure a l’article anterior:    ''Haurem de concloure, doncs, que els catalans (els insulars i els continentals) es veuran obligats a recuperar  les indústries tradicionals, i a intensificar la producció del sector primari.  I també es veuran obligats a socialitzar les empreses foranes; semblantment, s’hauran d’expropiar les terres en mans dels estrangers''.

 

   És probable que qualques lectors pensin que aquesta situació de col·lapse econòmic afectarà de manera semblant al conjunt de les comunitats autònomes de l’Estat. 

    Certament que sí. Hem de suposar que el col·lapse econòmic posarà en crisi l’Estat espanyol, així com a les comunitats autònomes i els governs municipals.

   No són rars els indicadors  que anuncien l’arribada del col·lapse; així, En Moisés Romero ens fa saber que:

 

   ''La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, denuncia que diversos ajuntaments, la majoria de mida petita, estan en una "situació límit" en què tenen "dificultats per pagar la nòmina" de juliol, i els seus alcaldes, del PP , "es plantegen dimitir perquè no saben què fer". Esperanza Aguirre, que ha tractat aquest assumpte en la reunió del comitè de direcció del PP de Madrid, ha explicat que "els alcaldes no troben crèdits ni fórmules per mantenir les despeses estrictament necessaris i imprescindibles'''' (La Carta de la Bolsa, 09.07.2010).

 

     Al temps present per tot arreu es senten el tambors que pronostiquen la desfeta. Justament, aquests dies, la premsa econòmica alemanya insisteix en denunciar els Estats Units com a l’Estat més endeutat del món, per la qual cosa provocaran  el  segon Crac mundial.

 

   Hem de suposar que tan bon punt el govern de l’Estat espanyol entri en fallida, igualment ho faran les  comunitats autònomes  i els ajuntaments. 

   Serà en aquestes excepcionals circumstàncies que les poblacions catalanes hauran de posar a prova les seves capacitats per tal de proveir-se de nous recursos econòmics.

 

     A manera d’enunciat general: Quan es dona la desfeta d’un imperi, les diverses àrees que estaven sotmeses es veuen obligades a improvisar noves fórmules polítiques i econòmiques.

     Els regnes de taifes que sorgiren al segle XI per causa de la incapacitat del Califat de Còrdova per a assegurar les àrees frontereres amb guerra amb els regnes cristians.  La creació de taifes responia a les exigències dels conflictes bèl·lics (La paraula taifa, en àrab, significa ''destacament'').  O sigui, eren les poblacions amenaçades les que creaven el seu propi sistema de defensa en resposta a la incapacitat militar del Califat. 

 

      I un altre exemple històric:  A partir del segle II, a l’Imperi romà, s’inicià un procés de feudalisme generalitzat.  Degut al col·lapse econòmic,  multitud d’àrees de l’Imperi hagueren d’improvisar  un sistema autàrquic (d’autarquia econòmica i militar), sota el poder dels latifundistes.

  

   

    Al moment present, a les àrees com la nostra, sotmeses  al joc letal  del sistema de capitalisme global,  continua el degoteig de tancament d’empreses autòctones.

   A destacar:  el tancament d’empreses autòctones és anterior a la Crisi.  A partir de finals dels anys 60, es va iniciar el procés de reconversió econòmica de Catalunya sencera. El sistema havia imposat el full de ruta: Catalunya seria una gran àrea d’oci i entreteniment.

 

    Referits a Mallorca, el tambors capitalistes ressonen els darrers avisos del sistema:  Camps de golf en lloc de camps d’alfals. Els darrers reductes de les empreses agroalimentàries autòctones són en perill de mort.

 

   Referits a Mallorca, vegeu la crònica que fa referència al tancament d’una empresa de fabricació de formatge:

   

      ''Rèquiem per a la indústria agroalimentària mallorquina.

 

   Sembla que la fàbrica de formatge de Can Piris, a Campos, té els dies comptats. S'especula que tancarà per devers l'octubre i que és probable que el solar on s'ubica es converteixi en un supermercat.

   La desaparició de la formatgeria s'afegeix a la llista, ben grossa, de pèrdua del teixit industrial mallorquí i serà una passa més cap a la consolidació del monocultiu turístic, del qual depèn, directament o indirecta, ja prop del vuitanta per cent del total de la nostra economia, un fet que no crec que sigui gaire positiu. Sembla molt millor tenir una economia diversificada, amb sectors diferents però que es complementin entre ells i que puguin absorbir mà d'obra dels altres quan algun d'ells es trobi en alguna circumstància adversa. Però a Mallorca la cosa no pareix que vagi cap aquí. Per molt que ens diguin que cal la diversificació econòmica, no veiem que caminem cap a aquesta direcció'' (Diari de Balears, 12.07.2010).

 

    

       De seguir la lògica del sistema de capitalisme global  (Observeu que la Xina va mantenir un sistema d’economia autàrquica), arribaria un moment que plegarien les últimes empreses industrials catalanes. Si de cas, es conservarien les empreses agràries com a complement del sector turístic, com a una oferta d’entreteniment més; en realitat, serien empreses d’entreteniment:  hi hauria uns actors que farien una representació de l’antic món pagès català, a la manera com ja fa temps que es fa aquest tipus de teatre per a gaudi dels turistes que visiten   La Granja d’Esporles.

 

   

      En contra del que afirmen els governs i la banca, de cada vegada són més els analistes econòmics independents que anuncien l’arribada del nou Crac. Com a mostra,  la predicció que fa En Damon Vickers que fa:

  ''Damon Vickers, gestor de Nine Points Capital Partners, afirma que els mercats patiran un altrecrac com el del 2008:

"Els ciutadans nord-americans, a la recerca de liquiditat, vendran les seves accions en cartera com una forma d'obtenir liquiditat, el que provocarà un altre crac com el del 2008 ... La tendència baixista dels preus immobiliaris i la falta de liquiditat disponible per consumir per la restricció del crèdit, i per l'alt deute, és present. L'únic al que tenen accés per accedir al crèdit i continuar amb el seu consum són la seva cartera de valors. Ells no poden vendre els seus béns arrels ... El risc dels mercats és molt alt'' (11.07.2010).

   

    Fins i tot diaris  com El Economista, d’ideologia dretana, fan prediccions catastrofistes, com la de l’article següent: 

     Els ajuntaments no tenen un duro. Almenys 400 consistoris dels 8.112 que hi ha registrats fa ja molt de temps que van deixar de pagar llum, aigua, telèfon ... El pas següent, segons fonts de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), i el més dramàtic, serà deixar de pagar les nòmines. A finals de 2010, un 30% podria declarar en suspensió de pagaments en no poder fer front a les seves despeses... Els casos es succeeixen. A Andalusia, dos de cada tres ajuntaments andalusos estan a la vora de la suspensió de pagaments. Segons la Federació Andalusa de Municipis i Províncies (FAMP), d'aquí a uns mesos se succeiran una cascada de EROs en els governs municipals. No queda altre remei. "Són molts els que ja no poden pagar les seves nòmines ia alguns ja els han tallat l'aigua", expliquen fonts de la FAMP. "Malauradament", diuen a l'entitat, no és parlar per parlar.

Els exemples es succeeixen en pocs quilòmetres. A Palomares del Río, un municipi sevillà de 5.500 habitants, fa un any que no hi ha diners. La crisi es va instal·lar el juny de 2009, quan el seu alcalde va penjar a la web municipal un anunci en què explicava que l'Ajuntament estava en fallida'' (El Economista, 13.07.2010).

 

 

 

 

     

    Com podem comprovar, es dóna una diversitat de prediccions de futur. Per part meva, allò que pretenc és fer veure que els economistes més independents anuncien de fa temps una crisi del sistema. I que no manquen els qui anuncien  la fallida de l’Estat espanyol.

    Hem de suposar, al meu parer, que si es dóna la fallida general del sistema, llavors no serà possible el rescat de l’Estat espanyol.

   Hem de preveure l’aparició d’unes taifes de diversa nacionalitat (catalanes, castellanes, andaluses, basques, gallegues i d’altres).

 

     Referits a Mallorca, en cas de crisi sistèmica, necessàriament, els camps de golf hauran de ser reconvertits en camps d’alfals, i les noves vaqueries hauran de produir la llet de les noves fàbriques de formatge. Llavors Mallorca produirà la llet que consumeix, i els formatges, i els iogurts i la resta de productes lactis. 

 

    S’ha de donar per fet que l’establiment de l’autarquia econòmica ha de significar la ruïna i la fi de les grans marques comercials; serà la fi de l’imperi de la Coca Cola.

 

 

   (Naturalment, sóc conscient de que els governs catalans pretenen ocultar la realitat de la Crisi als seus ''governats”, de manera que donen a entendre que la recuperació econòmica és pròxima. I els periodistes, com sempre, són a les ordres dels propietaris dels diaris (Per cert, és d'esperar que els mitjans siguin socialitzats) ).

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb