El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Niño Becerra no és de fiar.

quetgles | 02 Juny, 2010 13:13


 

     En Niño Becerra no és de fiar. El tremend embull de les crisis sistèmiques, que s’esdevenen a cada 250 anys.

 

 

    El professor En Santiago Niño Becerra ha esdevingut un guru que sembla crític del capitalisme. I no, no és marxista. Allò que confon del seu discurs és que destapa el joc canalla dels bancs i de les grans financeres; emperò, si  ho mireu bé, veureu que ell no els considera culpables; ell explica que el sistema capitalista, a partir del anys 1950, ha sigut un bé de Déu. O sigui, s’ha de concloure que En Niño està molt acostat a la ideologia neoliberal ianqui (Podeu veure una ampliació del tema als meus posts Santiago Niño Becerra, reaccionari?).

 

    Afirma, rotund, que els sistemes de producció tenen una durada de 250 anys; i que desemboquen necessàriament en una crisi sistèmica. Com a exemples, exposa  els sistemes dels dos grans imperis del segle I: L’Imperi Romà i L’Imperi Xinès.

 

     Però aplicada la seva teoria a altres imperis o sistemes, es pot constatar que els números no quadren.

 

    Així, per exemple, En Niño cita a ''l’Imperi soviètic''.  Però podeu veure que aquest sistema no va durar 250 anys; de 1917, any de l’inici del Poder dels ''soviets'', a 1990,  any de la desfeta de la Unió Soviètica, només són 73 anys i no 250.

 

    I, posant un altre exemple, el darrer sistema de producció de l’Imperi xinès actual es va establir a 1949, amb l’establiment del sistema comunista de Mao Tsedong.

     Es pot constatar que aquest Imperi xinès va entrar un crisi sistèmica cap allà al 1980; va entrar en crisi, però no es va esfondrar, sinó que fa reformar el sistema comunista. A Partir del 1990, la Xina comunista va iniciar un formidable procés de creixement, el més alt i sostingut del món.Vegem, doncs:  La crisi va esclatar al cap de 30 anys; hi va haver canvis que afectaren el sistema de producció, però sense tenir per base una altra filosofia (En Niño diu que sempre hi ha uns nous principis filosòfics encunyats dins el sistema anterior).

 

 

   I per tancar la fira dels disbarats, En Niño a l’hora de fer referència als fonaments filosòfics del sistema, fa un ramell de plantes diverses, i, així, cita a Joan Calví (segle XVI), Locke (segle XVII), Hume i Adam Smith (segle XVIII), Voltaire i Rousseau; però també inclou a Schopenhauer (segle XIX), autor que feia negació de l’Empirisme i de la Il·lustració, i que, a més a més, no ha figurat mai dins el concert liberal o capitalista; si volia citar a un clàssic de la naturalesa egoista dels humans, allò propi era citar a Hobbes.

   Es mostra arbitrari, En Niño:  No cita a Kant, Hegel, Feuerbach, Marx.

 

 

  

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb