El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Santiago Niño Becerra, reaccionari?. (Primera part)

quetgles | 25 Maig, 2010 17:57


   En Santiago Niño Becerra: les seves sospitoses coincidències amb En Friedrich Hayek, el gran guru dels neoliberals o neocons (Primera part).

 

 

   Proemi.

 

      Al meu parer, En Santiago Niño Becerra elabora productes ideològics contradictoris.

 

    Per una banda, explicita les causes que han provocat el Crac, així com  les conseqüències catastròfiques que se’n deriven; i, per l’altra, fa un ús de conceptes que són de naturalesa conservadora, quan no reaccionària.

 

     D’acord amb els economistes ''crítics'', En Niño destapa la realitat econòmica; destapa tota la ''porqueria'' que volen amagar els governs, bancs, financers, i grans empreses. Aquesta denúncia és progressiva; posa fora de combat als inics economistes neoliberals.

 

    Però, alhora que fa aquesta magnífica labor d’aclariment del funcionament de la banca, En SNB, d’una manera un xic ingènua, fa un ús abundant d’idees i de categories que, en qualques casos, el fan coincidir amb el mètodes de l’economista filòsof, En Friedrich von Hayek, gran guru dels neoconservadors.

  

     Més endavant haurem de veure la inconsistència d’altres usos ideològics d’En Niño.

    

     M’avanço a dir que En Niño Becerra no és marxista. Ell entén la història com a resultat de casualitats, d’iniciatives dels ''emprenedors'' (a la manera d’En Hayek).  A les seves explicacions dels processos històrics, el concepte de lluita de classes resta desactivat.

    Segons això últim, la classe obrera no seria en cap cas agent de la història; resta reduïda a comparsa, a ''cosa''; la classe obrera majorment es denominada ''factor del treball''.

        

       També m’avanço a dir que En Niño Becerra també desactiva el concepte de nació i de nacionalisme. Als seus escrits, per lloc apareix la referència a Catalunya com a nació.  En tot moment, En Niño es refereix a l’Estat espanyol fent ús d’expressions com ''Espanya'', el ''regne d’Espanya'', el ''Regne'', el ''regne''.  Si, per casualitat, s’esmuny un referent a Catalunya o als catalans, sempre és en un sentit local, regional   (Sembla que En Niño Becerra sempre escriu  en llengua espanyola, i no fa cap referència a la diglòssia violenta que provoca el Poder espanyol).  Fins aquí el Proemi.

 

 

 

     En Santiago Niño Becerra, catedràtic d’economia de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, va cridar l’atenció pública perquè va predir l’arribada de la crisi econòmica del 2007.

   Posteriorment, En Niño Becerra ha desplegat una intensíssima activitat pedagògica extrauniversitària fent-se present a un gran nombre de mitjans de comunicació catalans i espanyols. El catedràtic d’economia és un extraordinari comunicador; amb un llenguatge a l’abast de tothom, va explicant perquè és inevitable la crisis sistèmica del capitalisme actual.

     Encara més interès i expectació va despertar  amb el seu llibre “El Crash del 2010''.

 

 

      Les tesis d’En Niño referides a les causes de la crisi financera actual coincideixen amb les dels economistes ''crítics'' més influents. És dóna una semblant coincidència a l’hora de preveure una crisi sistèmica del capitalisme actual. Per posar un referent, En Nouriel Roubini (economista, les opinions del qual tenen ressò mundial) afirma que la crisi financera no s’ha acabat (maig, 2010) sinó que ha entrat a una fase més greu. Al seu article ''La crisi financera és predictible com un cigne blanc'', diu: '' Si els desequilibris fiscals no es redrecen amb les retallades de la despesa pública i les alces dels ingressos , només queden dues opcions: la inflació per als països que demanen préstecs en la seva pròpia moneda i poden monetitzar seus dèficits, o bé l'impagament per els països que demanin préstecs en una divisa estrangera o que no puguin imprimir la seva pròpia moneda.

Per tant, els recents successos esdevinguts a Grècia, Portugal, Irlanda, Itàlia i Espanya no són més que la segona fase de la recent crisi financera mundial.

La socialització de les pèrdues privades i el relaxament fiscal destinat a l'estimulació de les economies en plena depressió han desembocat en un augment dels dèficits pressupostaris i del deute públic. Per tant , la recent crisi financera mundial no ha acabat, en canvi, ha assolit una nova fase més perillosa''.

 

     Declaració que es pot comparar amb la de Niño Becerra, que fa:   "Encara no ha passat res. Això és la precrisi; des de 2007 fins 2010 ha estat un període de preparació, d'anar guanyant temps a base d'injectar fons. Ara, quan els fons s'esgotin, vindrà la caiguda. I és quan començarà la crisi, que és sistèmica-produïda en el sistema i manifestada en un esgotament del model-i de 10 anys. És a dir, no acabarà fins al 2020 ", (Heraldo, 24, maig, 2010).

 

 

     No és el cas que En Niño sigui un genet solitari. Hi ha d’altres economistes crítics amb el sistema, i molts d’aquests crítics tenen una projecció mundial (En Niño solament és famós a Catalunya i a Espanya).

    Per fer una comparació, cito unes declaracions  fetes per l’economista  Jöem Berninger (Forma part d’un equip que publica anàlisis econòmiques arreu del món); la cita fa: Segons el seu criteri el model econòmic actual està ja obsolet que les xifres de desocupació superin el 40%, insisteix, "això serà pitjor que Haití". 

 Dr Berninger insisteix que necessitem analistes que ens diguin la veritat, perquè està convençut que la població no és conscient de la crua realitat. "La població pensa que ja ha passat el pitjor, i el pitjor està encara per arribar". (Informativos.net, 20 de gener de 2010).

 

 

   

      Per a iniciar la crítica a la ideologia conservadora d’En Niño, començaré per l’anàlisi d’unes declaracions que va fer a La Vanguardia, 03.10.2008, declaracions que són un resum de les seves principals teories socials i econòmiques respecte a la Crisi.

        Per a una major comoditat del lector, reprodueixo aquí l’entrevista del diari, en versió catalana; fa així: 

 

 

Santiago Niño Becerra: "En 2010 començarà la crisi de veritat i serà brutal, terrible"

El catedràtic d'Estructura Econòmica de la Ramon Llull augura que la recessió durarà deu anys

1806 comentaris

DAVID RUIZ | Barcelona | 2008.10.03 | Actualitzada a les 02:28 h | Economia

Santiago Niño Becerra, nascut a Barcelona fa 57 anys, és un home que parla clar. Catedràtic d'Estructura Econòmica, és professor a la Facultat d'Economia IQS de la Universitat Ramon Llull. Considera que la situació econòmica mundial anirà "tendencialment a pitjor" en els pròxims tres anys i que totes les mesures que s'estan aplicant no serviran perquè responen a un vell manual que ha quedat obsolet.

-         Estem ja en crisi? 
-No, que va.
 Jo diria que estem en "precrisi". La crisi començarà a mitjan 2010. Però és que, a més, el que ve ara i el que vindrà no s'assembla en res al que vivim el 1993 o el 2000. Això és una altra pel lícula, és una crisi sistèmica. De assemblar-se a alguna cosa, es semblaria al "crack del 29". 

- Per què és una crisi sistèmica? 
-Perquè la manera com està funcionant el sistema s'ha de canviar.
 El 1993 hi va haver un problema, es va injectar diners en forma de crèdit i es va acabar. El 2000, el mateix. Ara no. Apliquem un manual vell que ja no funciona. S'han esgotat les eines que es van posar en marxa com l'hiperconsumisme, el hipercrédito o la hiperdeuda i passem a una altra pel lícula ... 

- Quan va començar aquesta "precrisi"? 
-El setembre de 2007 quan es va manifestar el problema de les
 subprime. 

- I fins quan durarà? 
-S 's'allargarà fins al juny o juliol de l'any 2010.
 La tendència dins d'aquest període serà a pitjor. Això no vol dir que un dia la borsa pugi o que un altre baixi. El 2010 començarà la crisi econòmica de veritat. Caiguda "a plom" fins a mitjans de 2012. Hi haurà un enfonsament a nivell econòmic, i serà a nivell mundial. 

- Què passarà a partir del 2010? 
-Durant el període 2010-2012 el nivell de la caiguda serà brutal, terrible.
 Hi haurà economies que patiran moltíssim, per exemple l'espanyola, l'alemanya, la nord-americana o la xinesa. Hi haurà un període d'estancament fins a 2015 i, a partir d'aquí, començarà un període de recuperació molt lent fins 2018-2020. Estem parlant d'una durada de 10 anys, similar a la"Gran Depressió" nord-americana de la dècada de 1930. 

- El capitalisme ha arribat a la seva fi? 
- El col.lapse del sistema capitalista encara no s'ha produït.
 Els sistemes tenen una vida de 250 anys. El capitalisme va començar entre 1815 i 1820 i acabarà més o menys en 2070.El que ara vivim és una crisi d'ajust, com va passar el 1929. Les característiques del capitalisme no canviaran però l'ajust que es farà serà molt important. 

- Quines són les possibilitats que tenim per capejar el temporal? 
-Res.
 Això ha de passar. És inevitable. 

- Però els ciutadans no tenen cap opció per intentar sortir menys afectats? 
-Jo sempre recomano que si algú té deutes, que no s'endeuti més.
 Qui no tingui, que no s'endeuti i si una persona té deutes i diners estalviats, que el dediqui a reduir deute. Una altra cosa és que, abans de comprar res, la gent es pregunti si realment ho necessita. Que calculin molt bé quines són les expectatives dels seus ingressos i adaptin la despesa. El que no sigui necessari, no és important. 

- ¿Hi haurà moltes empreses que puguin aguantar aquesta situació? 
-No, hi haurà tancaments en cascada.
 L'evolució serà cada vegada a pitjor i, a partir de 2010, s'accelerarà. 

- ¿La culpa és dels bancs i les immobiliàries? 
- La culpa no és d'una persona o d'un grup de persones.
 Les mesures que s'han pres han portat al desastre. Però si aquestes mesures no s'haguessin pres, no s'ha crescut com s'ha crescut. I tots hem estat molt contents de créixer així. 

- Hi haurà bancs que va fer fallida? 
-Sí, però encara que un
 banc faci fallida no passa res. El problema és que, dins d'un escenari com l'actual, que un banc caigui suposa un torpede a la confiança. El sistema que hem muntat no està lligat amb cables de titani, està unit amb una cosa tan intangible com és la confiança que, quan es trenca, ja no es pot reparar. 

- És una bona decisió que els Governs facin - servir diners públics per salvar les empreses? 
-No servirà de res.
 S'ha de fer perquè el model diu que és el que s'ha de fer. Això serveix per tapar un forat, però s'obrirà un altre. Estem parlant de xifres tan brutals que és impossible tenir diners suficients per tapar tots els forats. 

- Com sabrem que estem sortint de la crisi? 
- La recuperació es percebrà en l'ambient.
 El primer símptoma de la recuperació vindrà cap a 2012 perquè no anirem a pitjor. El segon signe serà que algunes persones començaran a fer coses. 

- ¿El resultat d'aquesta crisi serà l'aparició d'una nova potència econòmica? 
-Jo opino que la figura de l'Estat anirà a menys i que les grans corporacions tindran més força.
 Crec que General Electric és la primera corporació del futur, és un cas a estudiar. En el futur hi haurà més eficiència, ordre, aprofitament, ..

- Grans corporacions com les de la pel.lícula "Rollerball", que plantejava un futur en què les multinacionals controlaven el món? 
-Sí, això mateix.

 

 

        Vegem l’anàlisi de qualques conceptes d’aquestes declaracions d’En SNB. Diu que '' El col·lapse del sistema capitalista encara no s'ha produït. Els sistemes tenen una vida de 250 anys. El capitalisme va començar entre 1815 i 1820 i acabarà més o menys en 2070''.

 

      Als seus articles i al seu llibre, ''El Crac de 2010'', En Niño defuig els platejaments del marxisme i inventa un original sistema mecanicista per a ''explicar'' la durada dels sistemes econòmics (''explicar'', entrecomillat, perquè, en realitat, no explica quins són els agents que determinen el procés econòmic; més endavant, a l’anàlisi del seu llibre, haurem de veure que l’autor prescindeix del concepte de ''lluita de classes''). 

   Aquest invent dels períodes de  duració dels sistemes econòmics no es basa en aportacions de dades empíriques, és una pura invenció, un jòquer dialèctic.

   Afirmar rotundament que encara no és l’hora del col·lapse del sistema capitalista perquè aquest no ha complert el seu període temporal és afirmació inconsistent. En Niño fa un estudi dels processos d’història com si fos un tractat de mineralogia.

 

    A la pregunta del periodista sobre les possibilitats de resposta per a superar la crisi, també fa una afirmació rotunda. Vegem la pregunta i la resposta:

'' Quines són les possibilitats que tenim per capejar el temporal? 
-Res.
 Això ha de passar. És inevitable''.

 

    En Niño fa de vulcanòleg: explica que el volcà de la Crisi ha entrat en erupció, que llança un torrent de lava i que no podem fer res sinó esperar. Bé, En Niño és un vulcanòleg especial: sap la durada exacta de l’activitat volcànica, 250 anys. 

 

   Als seus escrits, En Niño evita amb molta cura fer cap tipus de referència a les possibilitats dels treballadors, o dels sindicats o dels partits polítics envers la crisi econòmica. Sembla que per a En Niño aquests col·lectius citats no són agents de la història ni dels processos socials i econòmics, en concomitància amb En Hayek.

   

   

   Per a En Niño no hi ha dialèctica de la història, no hi ha lluita de classes, no hi ha conflictes nacionals, ni tampoc espoli dels pobles indefensos. En Niño és un geòleg que es dedica a descriure les formacions minerals. Així, diu al periodista: ''La culpa no és d'una persona o d'un grup de persones. Les mesures que s'han pres han portat al desastre. Però si aquestes mesures no s'haguessin pres, no s'ha crescut com s'ha crescut. I tots hem estat molt contents de créixer així''. 

 

    O sigui, no hi ha culpables. No hi ha explotats i explotadors. No hi ha espoli de les riqueses naturals de les nacions dependents. Per altra banda, ''tots hem estat molt contents de créixer així'', diu; o sigui, s’ha d’entendre que els capitalistes i els treballadors han format un ''tot'' que ha estat molt content; han estat contents els rics i els pobres, els milionaris i els mileuristes, els espoliats i els espoliadors.

    ''La culpa no és d’una persona o d’un grup de persones'', diu. Haurem de veure amb més informació que En Niño segueix un viarany molt sospitós de dretanisme, a la manera d’En Hayek. Haurem de veure que En Niño fa costat a les especulacions dels grans financers. Ve a dir que nosaltres (pobres mortals)  hem ''crescut'' gràcies a les mesures que van prendre les elits financeres.  Aquesta declaració no és una ''butade'' o una relliscada d’En Niño; és una declaració a favor de les activitats de les elits capitalistes. Haurem de veure en detall que En Niño entén les elits capitalistes con l’autèntic (i bo) motor de la història moderna.

    

     Les pistes que deixa En Niño de la seva ideologia conservadora són abundants; així, en referència a la superació de la crisi, diu:  '' La recuperació es percebrà en l'ambient. El primer símptoma de la recuperació vindrà cap a 2012 perquè no anirem a pitjor. El segon signe serà que algunes persones començaran a fer coses''. 

 

    ''El segon signe serà que algunes persones començaran a fer coses'', afirma. És una declaració totalment hayekiana. A la manera d’En Hayek, sosté que són els ''emprenedors'' els qui fan la història; els emprenedors són els qui creen les senderes del bosc, senderes de les quals es beneficiaran els homes corrents, els homes poc emprenedors (Podeu veure un breu estudi meu sobre aquest autor al post  La paradoxa d'En Hayek).

 

  

      Dins aquesta línia hayekiana,  a la pregunta de si sortirà una nova potència econòmica, En Niño respon dient: ''Jo opino que la figura de l'Estat anirà a menys i que les grans corporacions tindran més força. Crec que General Electric és la primera corporació del futur, és un cas a estudiar. En el futur hi haurà més eficiència, ordre, aprofitament''.

    Segons aquesta perspectiva, hem d’entendre que En Niño deposita la seva esperança en les iniciatives de les Grans Corporacions capitalistes, com ho és General Elèctric. O sigui que serien les Corporacions les que ''refundarien'' el capitalisme.

 

     Segons En Niño, la voluntat de les masses treballadores no compta per res. Igualment, no s’ha d’esperar res dels partits polítics ni dels sindicats.

    

    Haurem d’aprofundir en l’anàlisi  d’aquest reaccionarisme d’En Niño a un proper article.

      

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb