El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Sala i Martín i la Xina comunista

quetgles | 29 Setembre, 2009 05:26

          En Xavier Sala i Martín i la Xina comunista.  

    En Xavier Sala i Martín és un dels economistes més famosos de l’Estat espanyol. I un dels de més prestigi professional.

   Tot i que és català i no oculta el seu catalanisme (fins i tot fa públic el seu suport a la independència de Catalunya) té un gran predicament als mitjans espanyols. Els mitjans espanyols li fan entrevistes de manera molt seguida. Així mateix, li han atorgat nombroses distincions, la més important de les quals és el premi  “Juan Carlos de Economía”, 2004, atorgat pel Banc d’Espanya al millor economista d’Espanya.

    En Sala i Martín ben segur que és un expert en temes relacionats amb l’economia. És probable que qualcunes de les seves anàlisis siguin encertades, així com qualcunes de les seves propostes per sortir de la crisi econòmica. No és el meu propòsit promoure polèmica amb En Sala sobre qüestions purament econòmiques. La meva intenció és posar de manifest la inconsistència de la seva ideologia dretana i conservadora.

      Com és sabut, En Sala i Martín combrega amb el neoconservadorisme ianqui (Per cert, té la nacionalitat mord-americana). A Catalunya i a Espanya, En Sala i els seus amics es declaren “liberals” i fervents partidaris de la llibertat. En Sala és membre – i impulsor – del GrupHayek de Barcelona juntament amb una bona colla de destacats personatges convergents.  Però no només és valorat per la dreta catalana; les seves declaracions i les seves crítiques – excepte quan va de “independentista” – són molt aplaudides per la dreta espanyola (N’Esperança Aguirre és declara una fervent admiradora seva). I, per afegitó, els grups de la denominada “caverna espanyola” també fan tabola  amb els sarcasmes i les “boutades” d’En Sala contra la política dels socialistes (Fixeu-vos que aquests grups més dretans, majorment, es declaren liberals també).

 

   Tot i aquest reconeixement que fan a En Sala, és convenient observar que es limita als àmbits català i espanyol; es pot constatar fàcilment el nom de Sala i Martín no figura al costat dels grans economistes ianquis; sembla que passa desapercebut al món anglo-saxó. Jo puc dir que quasi no hi he trobat referències.

 

     Si li pregunten sobre la Xina, En Sala es limita dir que, de fet, la Xina ha esdevingut un país capitalista si bé continua governat pel Partit Comunista. En paraules seves a una entrevista a “elSingulardigital”, En Sala diu :

   Doncs a què la Xina i la Índia, que eren països socialistes, ara són països capitalistes. És cert que nominalment a la Xina encara domina el Partit Comunista, però han introduït i obert mercats i s’han obert a la globalització. I mira: aquest capitalisme que per molts és salvatge i perniciós, resulta que ha acabat traient 450 milions de persones de la pobresa.
Hi ha una cosa que ha canviat: la Xina abans era pobre i ara ja no; la India abans era pobre i ara ja no és
”.
     (Sorprèn que digui que l’Índia era un país socialista; és fals; l’Índia no ho ha sigut mai. I encara més que afirmi que ja no és pobra si hi ha 600 milions de pobres. En Sala no mira prim).        En Sala repeteix en diverses ocasions que la Xina ara és capitalista i que ha deixat d’ésser comunista.  Però allò que En Sala i els economistes neocons no diuen  és el perquè l’economia de la Xina, dirigida pel Partit Comunista, és el país que manté el creixement econòmic més alt del món (entre el 8 i el 10 % anual, durant més d’una dècada). Mentre els grans països capitalistes pateixen estancament o han caigut en la recessió econòmica, la Xina preveu un creixement del 6.5 % a 2009.       O sigui, en contra del que diu En Sala i els teòrics neocons,  el Partit Comunista xinès i la Xina han demostrat al món que es pot controlar rígidament les pràctiques del capitalisme; i, més encara, que el capitalisme utilitzat i controlat per un partit comunista ha comportat un creixement econòmic molt superior al dels Estats Units de l’era Bush.  No cal ser economista per a entendre això; tothom veu que el rei va nu.    Per suposat, no és el cas que jo postuli la bonesa del règim comunista xinès; em limito ha subratllar el fet de que les elits capitalistes són prescindibles. Ara, d’una manera socialment insostenible, l’elit dels grans capitalistes ianquis, l’1 % de la població, es queda el 16.3 % de la renda, mentre que el més pobres, el 20 % de la població, ha vist bestialment reduïda al 4.7 % la seva part de la renda (segons dades del CBO).      Per tot allà on va, En Sala declara que el capitalisme i la globalització són un bé de Déu; diu que amb el capitalisme hem sortit de la pobresa; que ara els catalans són rics; que abans es podien dedicar a activitats industrials  de mà d’obra barata, però “ara que som rics ens hem de dedicar a una economia de coneixements”. A unes darreres declaracions a l’ABC, 13.9.2009, posa com a model el Silicon Valley californià; considera que al Govern de Zapatero li ha mancat “lideratge”; que de moment no hi ha cap alternativa per superar la crisi a “Espanya”; a la pregunta del periodista de si no hi ha sortida a la crisi, En Sala respon dient: “Per manca de lideratge. Perquè aquest és un moment clau per fer una gran reforma, sobretot educativa, com feren al seu dia els Països Nòrdics, que són els més competitius d’Europa”.     En Sala i Martín, al igual que el seu admirat Hayek, no mira prim. Tan li és fer una afirmació com la contrària. Vegem qualques exemples.     Considera que no es surt de la crisi “per manca de lideratge”. En Sala i els neocons espanyols carreguen contra la política de l’actual Govern del PSOE, però deixen d’assenyalar que N’Aznar amb la seva política neoliberal dura va provocar un augment del creixement de la colossal bombolla immobiliària espanyola, la causant de la crisi. La pregunta és:  on eren llavors En Sala i els seus companys de CIU?     La proposta d’En Sala per superar la crisi és “fer una gran reforma educativa com la dels Països Nòrdics”; però resulta que els Països Nòrdics tenen governs socialistes i practiquen polítiques socialdemocràtiques que contradiuen les tesis essencials del neoliberalisme que defensa en Sala i Martín.       En Sala repeteix incansablement que gràcies al capitalisme “ara som rics” i hem deixat de “ser pobres”. Però això no passa de ser una “boutade”; tothom sap que la major part dels assalariats catalans són mileuristes. I un empleat que cobra mil euros segur que no es considera una persona rica, sobretot a finals de mes.     Es probable que En Sala combregui amb el postulat d’En Hayek segons el qual la societat és conformada per “emprenedors” – que “són els qui creen riquesa” – i els “no emprenedors”, com, per exemple, els obrers. Segons En Hayek, “no tots poden ésser rics”. I En Friedman rematà el tema dient que “no hi ha pa de franc”.            En contra de tots aquests economistes, s’ha de dir que el capitalisme neocon és insostenible. Que en contra d’En Hayek, el capitalisme és l’autèntic camí cap a l’esclavitud (“The road to serfdom” és el títol del llibre on condemna les pràctiques socialdemocràtiques). De continuar els plans neoliberals, al meu parer, arribaria un moment que la Gran Elit, un 1 % de la població tindria més del 50 % de la renda,  el 80 % serien esclaus i la resta, el 19 %, serien “els guardians”.  O sigui, a la fi, s’hauria creat l’autèntica República de Plató.  O sigui, En Hayek blasma les propostes d’En Plató, però alhora ens proposa un  camí capitalista que realment mena a la República platònica.    A aquesta República d’esclaus, la renda seria la més alta de la història i cada un dels individus de la Gran Elit podrien consumir més que l’emperador En Neró.     En Friedrich Hayek és la icona dels neocons. Podeu veure la meva anàlisi al post  Hayek i Popper. , on també hi ha referències al GrupHayek d’En Sala i els seus amics;  i referències a la relació d’En Hayek amb En Pinochet.   

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb