El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Paul Krugman avisa de la propera crisi

quetgles | 25 Juliol, 2009 06:22

                       En  Paul Krugman avisa de la propera crisi. 

   

       En Paul Krugman, en un article al Nytimes, 16 de juliol, feia pedagogia i explicava, al seu entendre, la situació econòmica als Estats Units. De l’article, transcric aquest  paràgraf:

  

   “L'economia nord-americana es manté en una situació, amb un treballador aturat o subempleat sobre sis d’actius. Tanmateix, Goldman Sachs acaba un rècord trimestral de beneficis - i es prepara per lliurar enormes bonificacions, comparable al que pagava abans de la crisi. Què ens diu aquest contrast? 

  En primer lloc, se'ns diu que Goldman és molt bo en el que fa. Lamentablement, el que fa és dolent per a Amèrica.

  En segon lloc, demostra que els mals hàbits de Wall Street - per damunt de tot, el sistema de compensació que va ajudar a provocar la crisi financera - no han desaparegut.

   En tercer lloc, mostra que per el rescat del sistema financer sense la reforma, Washington no ha fet res per protegir d'una nova crisi, i, de fet, ha fet que una altra crisi sigui més probable”.



      Sembla que els mals hàbits de Wall Street es reprodueixen a la Borsa de Madrid, com si hi hagués una sincronia. 

 

         Jo no sóc expert en matèria d’economia, però entenc que tota persona té dret a fer comentaris i exposar la seva opinió sobre temes econòmics, en contra del discurs neoliberal.

 

     Les elits socials i econòmiques (o sigui, els capitalistes) llancen els seus peons en campanya ideològica permanent per a tornar fer hegemònic  “l’intel·lectualisme moral” en base a “l’economia com a ciència”. “Intel·lectualisme moral” entès com a la ideologia pròpia de la societats aristocràtiques;  “Intel·lectualisme”, en el sentit que “la veritat”, “la ciència” és l’atribut dels més savis, dels experts; i “moral”, en el sentit més ample de la paraula, de manera que seria “moral” tot allò que afecta a la conducta humana, fins al punt que no hi hauria ni una sola activitat humana que restés fora de la moralitat.

     I d’una manera més concreta, “l’intel·lectualisme moral” del nostre temps reserva les seves armes pesants  sobretot a l’economia. Així com a l’època medieval els teòlegs eren els guardians de la moralitat del sistema, a l’època actual  les elits capitalistes encarreguen als economistes la seva campanya ideològica.  A l’antiga Roma, l’emperador era el “prefectus mores”, a l’Edat mitjana el Papa de Roma era infal·lible en matèria de moral. Però, a partir de les revolucions democràtiques, s’establí el principi que les lleis són expressió de la voluntat de la majoria de ciutadans; l’autoritat del Rei (o sigui, de l’aristocràcia) i la del Papa restaven invalidades; la màxima autoritat moral passava a ser la del Parlament.

     L’aristocràcia actual - els capitalistes – ha anat desplegant tot de formidables instruments ideològics amb l’objectiu de blindar els seus interessos respecte del sistema democràtic. O sigui, en tot temps pretenen burlar la voluntat democràtica, la voluntat de la majoria dels ciutadans. A hores d’ara, els capitalistes són propietaris  de la major part dels mitjans de comunicació. I tenen contractats a autèntics exèrcits d’economistes que “demostren científicament” a cada moment  la bonesa del sistema dels capitalistes, dels sistema d’aquells que els tenen contractats.

   Per sort, hi ha economistes de gran prestigi com és el cas d’En Paul Krugman – Premi Nobel d’economia del 2008, però que ja abans era una autoritat mundial – que no es cansen de denunciar les greus mancances del sistema capitalista.

    És de notar que a l’època de les grans crisis econòmiques, es desplega una formidable literatura – als mitjans propietat dels capitalistes; és a dir, a tot arreu – que posa en dubte el sistema democràtic; entre les grans masses, l’eslògan més difós és el que diu “tots els polítics són iguals”, en el sentit que allò que es nega és el sistema democràtic.   És un eslògan que és al costat d’una altra expressió encara no manifesta però sí pressentida que vindria dir que allò ideal seria un sistema polític d’economia de lliure mercat però dirigida pels economistes i pels “científics socials”, o sigui, un sistema feixista.

 

    Ho dic als meus escrits: el capitalisme és la negació de la democràcia. I els capitalistes ho saben.

    Al moment actual, seria convenient intensificar la denúncia contra les manipulacions feixistes del gran capital (Vegeu de quina manera En Rupert Murdoch contracta a individus com a J. M. Aznar – de la saga dels Aznar – per a la seva croada feixista mundial).

 

    S’ha d’advertir als treballadors que, a les denominades “democràcies”, la lluita de classes continua. Que aquests sistemes polítics no són autèntiques democràcies. Que les classes treballadores són explotades per les elits capitalistes. Que cal cercar maneres de combatre els privilegis de les elits. I no donar plens poders a aquestes elits que són contràries a la igualtat.

   

   Cal tenir present que en tot moment plana l’amenaça feixista del Gran Capital. I que, com sempre, hauran d’ésser les classes treballadores  - i no els filòsofs - els qui despleguin les noves formes de lluita  contra l’opressió de les elits econòmiques. I que és a favor d’una democràcia real que s’ha de lluitar. O sigui, els capitalistes procuren inutilitzar els recursos democràtics;  correspon als treballadors esmenar les destrosses del Gran Capital.

  

   

    

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb