El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Plató, encara.

quetgles | 30 Març, 2009 10:09

                                 En Plató, encara.                 En Plató, una fal·làcia. 

   En Plató, encara, en el sentit d’haver de dedicar temps a l’anàlisi de la significació actual de l’obra d’En Plató, o de l’ús que se’n fa de la teoria platònica.

   En Plató, encara, en el sentit que tot de forces molt poderoses pretenen fer com si les Idees platòniques es mantinguessin vives i com si del cultiu d’aquestes idees en sortissin uns grans beneficis morals i socials.

   Pel contrari, jo crec que En Plató hauria d’estar definitivament enterrat.  L’idealisme i la pretensió d’edificar una metafísica científica foren deixats fora de joc amb l’aparició de l’Empirisme.  En Hume explicava perquè no era possible la metafísica com a ciència, i la ciència moderna es desplegava absolutament seguint la guia empirista, sense cap excepció.

   Allò previsible hagués sigut que el pensament d’En Plató figurés a la història de la filosofia, com un pensament idealista i reaccionari  que es va donar a l’època de la desfeta de les polis democràtiques, un pensament que va ser recuperat per N’Agustí d’Hipona i acomodat al servei de la teologia catòlica.

    En Plató, encara perquè als programes d’ensenyament oficial – a l’Estat espanyol –  donen a entendre que el pensament platònic és una cosa molt important, que ha de ser objecte d’estudi.

   Els llibres de text i a les enciclopèdies fan valer el concepte d’En Mc Luhan: Dediquen unes poques línies als autors  de la Il·lustració grega, i una extensió enorme per a explicar En Plató.

    En Plató, encara perquè aquest platonisme present no és una pura casualitat o una continuació per causa d’una suposada inèrcia. És més, no són rares les enciclopèdies que fan un culte del mite platònic, com, per exemple, Symploké enciclopedia filosófica arriba a l’extrem de dir:  La influència de Plató en tota la Història de la Filosofia ha estat tan constant i profunda, que un gran filòsof contemporani, Alfred Whitehead, va afirmar que es pot interpretar tota la Filosofia occidental com una sèrie de notes al peu de pàgina posades en les obres del atenès.

 

    Tesi: el platonisme es manté viu perquè hi ha un Poder conservador que continua essent hegemònic en el control dels mecanismes de l’Estat, i, per tant, del mecanismes de control ideològic.

 

   No és només a la història de la filosofia on hi ha presència del pensament d’En Plató. Tot de Departaments de la Facultat de Filosofia i Lletres continuen impregnades de platonisme. En Plató és present a les càtedres d’ètica i moral, d’estètica, d’epistemologia, de filosofia de la religió. A la Facultat de Psicologia es podria posar un rètol que digués: Ningú tindrà accés a la càtedra, si no és un expert en “la ciència de l’ànima” d’En Plató.

   Certament, les elits conservadores i la Jerarquia eclesiàstica catòlica disposen de la capacitat de mantenir esplendent el mite del platonisme. Però, com dic constantment als meus escrits, el poder material de les elits reaccionàries no lleva la seva feblesa intel·lectual; feblesa intel·lectual, en el sentit que l’accés al coneixement d’un creixent nombre de persones significarà l’enderrocament de la ciutadella de l’oligarquia.

 

   Com a demostració de la bonesa d’aquesta línia estratègica empirista, passo a fer evident la incompetència del platonisme amb relació amb el coneixement científic i amb el pensament modern iniciat a partir de Locke i Hume.  De fet, En Plató no hagués estat capaç de resistir un debat amb En Protàgores o amb En Demòcrit, jo crec.

 

   En Plató al llarg dels Diàlegs exposa repetidament la seva concepció idealista, segons la qual la via de l’episteme (el coneixement científic) és per mitjà de l’intel·lecte tot i deixant de banda, radicalment, els sentits. Diu que la  doxa és el coneixement vulgar aconseguit a través dels sentits, i que les sensacions ens porten a l’error.  Tracta aquest tema especialment al Menó, a l’Àpat, el Fedó, i el Fedre i a La República. Molt coneguda és l’al·legoria de El mite de la caverna del llibre VII de La República. En aquesta al·legoria el món dels humans es comparat als presoners de la cova; segons això, els homes vulgars viuen una vida al món de les ombres, d’un mon imaginari, mentre que els filòsofs – els autèntics filòsofs – segueixen l’episteme i viuen una vida autèntica d’acord amb el món real, que és el món de les idees.

   Uns llibres de text i les enciclopèdies que estiguessin d’acord amb la metodologia de la ciència moderna, explicarien que les teories platòniques sobre teoria de la ciència no poden ésser més extremes i aberrants. Ara, en canvi, no és així. Es pot constatar la versió idealista de   l’article de l’Enciclopèdia Catalana referent a Plató; allà, l’autor de l’article s’atreveix a dir:  La cèlebre paràbola del mite de la caverna no és sinó expressió plàstica de la diferent condició que el filòsof assoleix, en relació amb l'home comú, pel fet d'haver arribat a la contemplació de les idees, al coneixement de la veritable realitat (i és per això que només el filòsof pot ésser un bon polític, l'adequat dirigent de la comunitat).   En un futur, els llibres de text faran veure la inconsistència de l’ideari platònic.       Amb anticipació podem constatar la incompetència de la teoria de les ànimes d’En Plató. En Plató, en efecte, no diu que hi fan aquelles ànimes humanes al món de les Idees. Si les ànimes són pura no-matèria (no-matèria: cosa que la ciència no defineix) no s’explica la seva baixada del món de les idees al món dels cossos materials. Si la tendència irrefrenable d’una ànima és estar al món de les idees, com així el càstig d’haver d’ocupar un cos?      Diu En Plató, el radical, que allò propi de l’ànima és l’intel·lecte, que l’ànima ja coneix des d’un principi les idees; que saber – el saber dels savis – és simplement recordar;  que l’ànima del savi recorda – reconstrueix – les idees que va conèixer al món de les idees; que, per lo que diu, s’hauria d’entendre que les ànimes del món de les idees abans de la seva encarnació serien impersonals, idèntiques a sí mateixes, purs intel·lectes amb un mateix contingut intel·lectual.     En Plató ni explica ni fa referència a les contradiccions que es deriven de la teoria de les ànimes. En efecte, es pot constatar que no diu res respecte de les diferències entre les suposades ànimes perfectes del món de les idees. O sigui, no explica el diferent comportament de les ànimes. Semblaria que si són superiors, les ànimes seguirien la via de l’episteme; En Plató – i els platònics – no poden explicar per quins motiu la major part dels homes es complauen en viure en la doxa, del món de les ombres.  També defuig explicar quin és el tipus d’herència genètica dels fills respecte dels seus pares, en el sentit que els valors personals superiors – les ànimes – no es poden heretar. O sigui, les ànimes dels fills no tenen res a veure amb la de llurs pares.   Per suposat En Plató i els platònics tampoc expliquen o justifiquen el perquè de l’existència d’aquest fals món material que és una miserable còpia del món de les idees.    Tampoc no expliquen quin significat té l’existència  milions i milions d’idees que es corresponen amb les ombres dels món material;  idees que són el model del qual prenen forma les coses materials.   O sigui, plantejat d’una altra manera, a què treu cap fer còpies imperfectes – còpies materials i lletges – si ja hi ha un món perfecte? O també: a què ve crear la matèria i les imperfeccions si inicialment hi havia Déu i res més? O també es podria preguntar què hi fa la idea de gallina al món de les idees, o la idea de puça. O, pel contrari, s’hauria d’entendre que les coses lletges que veiem al món aparent són imatges que no tenen correspondència amb el món de les idees?       O sigui, s’ha d’advertir als estudiants que tota aquesta absurda problemàtica no té res a veure amb la ciència ni amb els interessos d’una societat il·lustrada.  

       

 La filosofia a l'abast

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb