El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Marc Aureli, la filosofia romana

quetgles | 19 Març, 2009 07:09

                       Marc Aureli, la filosofia romana          

   De bell antuvi, el patriciat romà va desconfiar dels filòsofs i dels llibres de filosofia; era mal vist dedicar-se a l'estudi de la filosofia i a l'especulació filosòfica; fins i tot no foren rares les prohibicions expresses de l'ensenyament de la filosofia i l'expulsió de Roma dels filòsofs grecs. Als romans que s'afeccionaven a la cultura grega se'ls denominava despectivament graeculus, greguets. Allò que importava a aquells patricis era el cultiu de la virtus romana. Els grans romans entenien que el seu deure era la defensa de la tradició romana. Així s'explica el gran buit que es dóna a la història de la filosofia a l'època de l'Imperi romà; la que hauria de ser filosofia romana és quasi inexistent. Escandalosament, tan sols es donen un pocs autors romans de llibres de filosofia; però, a més a més, aquests pocs autors no són pròpiament filòsofs. Al seu llibre de filosofia, amb el títol de Reflexions, l'emperador  Marc Aureli bé que s'afanya a dir que ell no va perdre el temps amb lectures d'obres filosòfiques i amb especulacions inútils, cargolant així el rull de la contradicció; escriu un llibre de filosofia per dir que no és convenient dedicar-se a la filosofia.

 

La classe alta romana valorà negativament el conreu de la filosofia; per això foren molt pocs els autors romans que escrigueren llibres de filosofia; podem citar En Lucreci , En Sèneca, En Cicerò, En Marc Aureli i poca cosa més;  cap d'ells es presentava com a filòsof. Convé destacar que l'obra De re natura (Sobre la naturalesa) del poeta Lucreci, la versió llatina de l'obra d'Epicur, només en quedaren dos exemplars. L'oligarquia romana entenia que era essencial el manteniment de la ideologia tradicional, que l'únic cos de pensament que s'havia de cultivar era la virtus romana, és a dir, el conjunt de normes familiars i socials que havien caracteritzat el comportament dels pares de la pàtria. Les Reflexions d'En Marc Aureli són poc més que un receptari d'aquestes normes de conducta de l'alta classe romana. No de bades, els emperadors mantenien el càrrec de praefectus mores, el responsable del compliment de les normes morals romanes. Comunament, l'estoïcisme romà es presentat amb simpatia i com si fos una petita meravella; com un conjunt de virtuts envejables que impregnaven la conducta dels patricis, a saber, patriotisme, servei a la família i a la comunitat, domini de les passions, rebuig de tota forma d'ostentació, castedat, parquedat en el menjar  i el vestir, cultiu de les virtuts,  i, en resum, la impertorbabilitat de l'ànim.

    Els llibres d'història i les enciclopèdies no tracten de tot allò que és ocult, a no ser que s'hagi produït qualque tipus d'escàndol. Els grans aristòcrates que disposaren del Poder a vegades  descrigueren les seves pràctiques violentes  perquè les consideraven com a gestes heroiques quan en realitat eren crims contra la humanitat. Els principals testimoniatges dels crims són els propis criminals els quals descrigueren el seus crims i, a vegades, en tot luxe de detalls. 

   Allò que no es diu d'aquells virtuosos grans romans és de quina manera bestial aplicaven l'estoïcisme a la inversa: eren impertorbables davant el patiment dels altres. Aquells grans romans es mantenien impertorbables a l'hora de cometre un gran crim. Allò que no es diu als llibres de text és que l'oligarquia romana  creà un sistema de repressió universal d'una inhumanitat encara ara no superada. Els romans foren els inventors de la pena de mort més dolorosa possible i de més llarga duració possible, la mort dels enclavats a la creu. Tampoc s'estaven de l'ús d'activitats genocides fins al punt que esdevingueren una pràctica habitual o una norma. Cartago fou destruïda casa per casa i els seus camps foren sembrats de sal, i els supervivents foren venuts com a esclaus i espargits per tot l'Imperi; però la destrucció de Cartago no era un cas aïllat, sinó un cas més resultat de l'aplicació de la normativa romana.

   No és en els pocs llibres de filosofia romana on es troba l'autèntica ideologia dominant a Roma. Foren les ments dels patricis les que idearen la manera de crear i mantenir l'Imperi. Foren els patricis els qui idearen el sistema de les explotacions agràries basades en el treball dels esclaus en grans masses. Els patricis idearen la manera de tenir sotmesos als pobles vençuts; establiren tot de mecanismes socials per mantenir assegurat l'Imperi.

    

 La filosofia a l'abast

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb