El blog d'En Joan Quetgles

La crisi...(continuació 1)

quetgles | 08 Gener, 2009 08:54

Per suposat, també s'assenyala que En Ford era un home religiós i un gran filantrop, però sovint es deixen un poc al marge la seva ideologia d'extrema dreta i les seves escandaloses iniciatives reaccionàries. Com es prou sabut, En Ford promovia extremes campanyes antisemites i fou l'editor del llibre Els savis de Sió; fou distingit per En Hitler amb la gran creu de l'àliga, la màxima distinció a les personalitats estrangeres.

En Ford feia grans campanyes antisemites, però també era promotor d'altres iniciatives morals i socials de caràcter reaccionari. En aquest sentit, va ser un dels principals valedors de la campanya per a la prohibició del consum d'alcohol.

Intensificava la seva línia repressiva tot adoptant maneres paternalistes respecte dels seus propis obrers. Així, va crear tot una gestoria de control moral dels treballadors, per la qual cosa fou denunciat pels sindicats acusat d'interferir en la vida privada dels obrers. Com era de preveure, va xocar frontalment amb els sindicats. En Ford no reconeixia els drets sindicals; la seva proposta era l'eliminació dels sindicats de classe.

El fordisme moral va resultar insuportable; provocava un augment indeturable de l'índex de criminalitat. Per això, la llei seca fou derogada a l'any 1933.

Tesi: Les elits socials i econòmiques dels Estats Units mantenen un sistema d'opressió molt violent contra les classes treballadores, sistema que intenta ocultar la vertadera naturalesa del conflicte, que és el de la lluita de classes entre els explotadors i els explotats.

Tesi: L'amagament de l'autèntica naturalesa del conflicte social - els interessos de classe, i els interessos econòmics, sobre tot - determina l'aparició d'una lluita de classes molt confusa, emmascarada amb l'aspecte d'altres conflictes ideològics.

Les elits socials i econòmiques mantenen una santa aliança amb les esglésies cristianes per mitjà de la qual aconsegueixen promoure tot de campanyes de repressió, i sembrar la confusió. Tot fent crides en defensa de la moral cristiana tradicional, les elits aconsegueixen confondre a les amples masses i les distreuen de la defensa dels seus propis interessos de classe. Així, per exemple, amb la gran campanya contra el consum d'alcohol, empresaris i obrers anaven junts a la lluita contra els pecadors, és a dir, contra altres obrers que s'oposaven a la prohibició.

La clau de l'èxit d'aquestes campanyes de moralitat rau en que introdueix la divisió o la dispersió en la lluita de classes. Així, per exemple, es dona un enfrontament entre els obrers partidaris de la prohibició i els obrers no partidaris de la prohibició. I el mateix tipus de divisió de classe es dóna entre la classe dels pagesos o dels petits comerciants.

La clau de l'èxit rau amb la unitat de les elits ianquis. Referits a l'exemple de la campanya per a establir la llei seca, certament, hi havia molts d'individus de les elits que no eren partidaris de la prohibició, però no fou el cas que formessin un partit per bastir un front contra la campanya.

O sigui, els individus de les elits ianquis actuen d'una manera declaradament cínica respecte de la moral o la religió. O sigui, mentre per una banda aparegueren grans capitalistes - com N'Henry Ford - que donaven un fort suport a la campanya prohibicionista, per l'altra banda no fou el cas que altres grans capitalistes lliberals llencessin una contracampanya.

Però la clau última que permet el domini de la classe capitalista als Estats Units rau en el fet que disposa d'un contuberni amb les jerarquies de les esglésies cristianes. Les jerarquies eclesiàstiques, per la seva pròpia definició, únicament fan acords o pactes amb els que reconeixen el dogma i la moral cristianes. No és el cas que alguns grans capitalistes d'ideari liberal puguin aconseguir el suport de les esglésies per a qualque projecte de signe progressista.

Tampoc és el cas que els pagesos o els petits comerciants tinguin acords i pactes amb les jerarquies eclesiàstiques. I resta clar, per tant, el contuberni entre les elits ianquis i les jerarquies eclesiàstiques.

Vull subratllar que el reaccionarisme de la política ianqui actual és una conseqüència del predomini social de les esglésies cristianes - i també de la jueva - sobre el conjunt de la societat nord-americana. Vull subratllar que el Partit Demòcrata bé que ha de manifestar a cada moment que el seu progressisme és en concordança amb la religió cristiana.

Vull subratllar que als Estats Units, fins al dia d'avui, han fracassat tots els intents dels grups esquerranosos de tipus europeu per a aconseguir crear organitzacions de masses de gran abast.

A la segona part d'aquest escrit haurem de veure amb més detall les letals conseqüències que es deriven de la ideologia ianqui; i de quina manera aquesta ideologia incideix letalment dins el sistema econòmic nord-americà al moment present.