El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Rorty, el neopragmatisme i la confusió.

quetgles | 31 Agost, 2008 07:28

 

Rorty, el neopragmatisme i la confusió.

quetgles | 31 Agost, 2008 09:28

En Richard Rorty o la confusió.

En Rorty  ens serveix d'excusa per a centrar el tema del debat. El debat seria qualque cosa així com:  Quina és la funció de la filosofia? o, també, Quins són agents dels processos socials al món en l'actualitat? o, també, Quina és la situació actual de la guerra ideològica? o, d'una altra manera, És que tal volta ja s'ha acabat la guerra? o, també, ¿O no és el cas que hi hagi unes elits extraordinàriament poderoses que fan valer els seus interessos per sobre dels interessos de les classes treballadores? o, també, És que, efectivament, som a la fi de la història, i no hi ha manera de promoure un sistema alternatiu al del capitalisme?A manera de resum de la qüestió:  En Rorty s'escuda en la tradició del pragmatisme nord-americà per fer crítica a la que ells anomenen "filosofia europea". En Rorty argumenta i mostra la inconsistència de totes aquelles filosofies que pretenen "aportar la veritat", com si la "veritat" fos una cosa, un objecte que s'aconsegueix gràcies a l'esforç de la ment privilegiada d'un filòsof. Reafirma el plantejament pragmatista, segons el qual allò que importa és fomentar les pràctiques socials que són beneficioses  per a la comunitat humana. Però haurem de veure que En Rorty trenca les regles bàsiques del pensament pragmatista, i inicia una cursa filosòfica tot fent manlleus a filòsofs "continentals"; fent manlleus - diu ell - d'En Nietzsche, d'En Heidegger i d'En Wittgenstein.En aquesta nova versió del pragmatisme - el denominat neopragmatisme - En Rorty s'atreveix a fer un salt prodigiós que consisteix en afirmar també el relativisme de la Ciència, en el sentit que les teories i les "veritats" de la Ciència no contenen la realitat ontològica, sinó que no deixen de ser "un joc de llenguatge", un més, entre altres jocs de llenguatge, com són el de la poesia i el de la religió. La ciència és també una convenció;  és un "joc de llenguatge" útil, que ha demostrat ésser molt convenient per a aconseguir un major benestar de la societat (El pragmatisme clàssic - James, Dewey - és expressió de la ideologia fortament hegemònica de la societat nord-americana).En Rorty, mentre mostra la inconsistència dels filòsofs "occidentals", alhora, sense donar explicacions, sorprenentment, comença a fer importants manlleus de la filosofia d'En Nietzsche i de la d'En Heidegger, així diu: ÿ"...la tradició filosòfica occidental concep la vida humana com un triomf en la mesura que transmuta el món del temps de l'aparença i de l'opinió individual en un altre món: el món de la veritat perdurable. Nietzsche, en canvi, creu que el límit que és important travessar no és el que separa el temps de l'intemporal, sinó el que divideix el vell del nou. Pensa que la vida humana triomfa en la mesura que escapa de les descripcions heretades de la contingència de l'existència i troba noves descripcions. És aquesta la diferència que separa la voluntat de veritat de la voluntat d'autosuperació. És la diferència entre concebre la redempció com el contacte amb una mica més ampli i més durador que un, i la redempció com En Nietzsche la descriu: Recrear-ho tot  per a convertir-lo en un així ho vaig voler", del llibre "Contingència, ironia, solidaritat", pàgina 49. Podeu veure que En Rorty no fa de pragmatista, sinó que ens proposa "trobar el camí de la salvació" en el pensament d'En Nietzsche. En Rorty no justifica aquesta aproximació a En Nietzsche, un autor que s'hauria de considerar a les antípodes del pragmatisme. En Rorty no explica perquè alhora que es declara un continuador d'En Dewey intenta fer valer la filosofia d'un autor tan atípic com és En Nietzsche (Als llibres de text del segle passat, En Nietzsche figurava com a màxim exponent de l'irracionalisme. A la meva web, explico que En Nietzsche era considerat el filòsof màxim pel règim nazi; ho podeu veure a  Friedrich Nietzsche, el profeta sense Déu).Semblantment,  al seu discurs filosòfic, En Rorty declara la seva admiració pel pensament d'En Heidegger. No fa cap tipus de comentari sobre la posició radicalment antinord-americana d'En Heidegger, en relació a la cultura, la ideologia, la ciència. Tampoc fa referència al passat nazi d'En Heidegger (A excepció d'alguns escrits menors del 1933, sembla que l'obra d'En Heidegger no pot ésser qualificada de concordant amb la ideologia nacional-socialista; però, com han denunciat molts d'intel·lectuals, fou alarmant el silenci d'En Heidegger. Mai feu una condemna dels crims nazis, ni va demanar perdó per la seva adscripció al partit nacional-socialista. Per a més informació podeu baixar Martin Heidegger, el corruptor).En Rorty es declara pragmatista i seguidor del pensament d'En John Dewey, però les seves declaracions són un pur formulisme. Els escrits d'En Rorty, les seves exposicions sobre temes de filosofia, mai semblen tenir la més remota referència al pragmatisme nord-americà  ni amb la filosofia d'En Dewey. En Rorty no segueix la proposta del pragmatisme de defugir de l'intel·lectualisme i de dedicar-se a coses pràctiques, útils i immediates.En comptes de seguir les propostes pragmatistes, En Rorty fa un intel·lectualisme duríssim, a la manera dels filòsofs francesos. Al seu llibre "Heidegger, contingència i pragmatisme",  mostra que l'atreviment d'En Rorty no té límits, tocant a fer teories filosòfiques. En Rorty es mostra com una mena de segon Heidegger, de deixeble avantatjat que recull els preciosos tresors del mestre i els junta als seus.  El qui havia de ser pragmatista - es a dir, pragmàtic - esdevé una cosa portentosa, com una mena de circ de la filosofia "més profunda de totes les filosofies possibles". El llibre sembla un llibre d'un "philosophe", com si fos En Derrida, per exemple. En Rorty es mostra tan savi i tan intel·lectualista que En Heidegger. En Rorty exposa el seu discurs a la manera d'un gran expert sobre En Heidegger. I Tots els temes que fan referència a En Heidegger els recull com si li fossin molt familiars i molt acceptables, i com si no haguessin de despertar cap alarma per a un lector pragmatista. En Rorty, com si no passés res, fa seus tot de termes i expressions heideggerianes que són abusius; i, més encara, fa ús de termes que converteixen un escrit en una cosa semblant a una obra poètica o religiosa;  així, per exemple, fa ús "els grecs" i "el pensament dels grecs" per referir-se a la filosofia d'En Plató; i també usa "Occident" i "filosofia occidental" com si fos tot una unitat de pensament filosòfic;  i també usa "els moderns", "nosaltres", "el pensament modern" per fer un tot u d'allò que és divers. Així es pot veure en aquest paràgraf del llibre esmentat més amunt:

"Per a centrar la qüestió de la contingència i de la nostra situació tardana, considerem el problema preliminar de si poden compaginar la inicial empresa« ontològica »de Heidegger amb el seu posterior intent d'esbossar la« història del Ser ». El lector d'   Ser y Tiempo Ser i Temps   puede verse llevado a pensar que los griegos disfrutaron de una relación especial con el Ser que hemos perdido los modernos, que tenían menos dificultades que nosotros en asumir una posición ontológica, mientras que los modernos tenemos serias dificultades en mantener presente la diferencia entre lo ontológico y lo óntico. pot veure portat a pensar que els grecs van gaudir d'una relació especial amb el Ser que hem perdut els moderns, que tenien menys dificultats que nosaltres a assumir una posició ontològica, mentre que els moderns tenim serioses dificultats en mantenir present la diferència entre l'ontològic i ho óntico. Sin embargo el lector de esta obra lee a menudo en ella que Descartes y Nietzsche fueron una expresión tan adecuada del Ser de sus épocas como Parménides lo fue del Ser de la suya. No obstant això el lector d'aquesta obra llegeix sovint en ella que Descartes i Nietzsche van ser una expressió tan adequada del Ser de les seves èpoques com Parmènides ho va ser l'Ésser de la seva. Esto hace difícil ver qué ventaja pueden haber tenido los griegos sobre los modernos, o cómo pueden compararse Parménides y Nietzsche con respecto al «carácter elemental» de las «palabras del Ser» a las que están asociados. Això fa difícil veure què avantatge poden haver tingut els grecs sobre els moderns, o com poden comparar Parmenide i Nietzsche respecte al «caràcter elemental» de les «paraules del Ser» a les quals estan associats. Como el Ser no consiste en más que en su comprensión por el Com el Ser no consisteix en més que en la seva comprensió per l'   Dasein , como el Ser no es un poder contrapuesto o superpuesto al Dasein, com l'Ésser no és un poder contraposat o superposat al   Dasein , no está claro cómo pueda haber algo más auténtico o primario en la parte superior de la escalera que en su base. Dasein, no està clar com pugui haver-hi una mica més autèntic o primari a la part superior de l'escala que a la seva base. Por ello no está claro por qué tenemos que pensar en términos de una escalera en vez de en términos de una pasillo rodante" Per això no està clar per què hem de pensar en termes d'una escala en comptes de en termes d'una passadís rodant "

      He de concloure que el neopragmatisme d'En Rorty és un salt increïble al buit, que el seu discurs és la negació del pragmatisme clàssic; que és una manipulació de les paraules; que el seus intents de fer casar En Dewey amb En Heidegger és com intentar mesclar oli amb vinagre.    El discurs d'En Rorty no fa sinó crear confusió, amb la intenció, jo crec, de desplegar una estratègia de llarg abast amb l'objectiu de reintroduir la metafísica i el "pensament religiós", a la manera que ho fan els de la campanya del "disseny intel·ligent". Però al darrera, jo pens, no només hi ha les esglésies cristianes; també les elits econòmiques nord-americanes estan interessades en el projecte. Però això ja és el tema per a un altre article.    

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb