El blog d'En Joan Quetgles

 Es Botifarronet.  Un cas escandalós de pederàstia eclesiàstica (Bé, escandalós o no tant).

   Amb aquest escrit pretenc contribuir a una variant de la memòria històrica popular. Descriu uns fets de la postguerra, cap als 1950, que posen de manifest la situació de misèria moral de la Mallorca d'aquella època. Dels fets descrits jo en sóc testimoni.

    El poble era Llucmajor. L'escola es coneixia amb el mal nom de Ca Na Meca (Per la cosa formal i burocràtica, s'anomenava Colegio San Miguel). El malnom es devia a que el fundador de l'escola tenia aquest malnom; li deien Don Joan Meca o de Ca Na Meca. Aquest Don Joan tenia fama de ser un dels majors homosexuals del poble. Per sort, en aquell temps, ja havia deixat l'ensenyament (regentava una gran botiga de roba de la seva propietat) i molt rarament feia compareixença a l'escola.

   Ca Na Meca tenia dos puntals, dos ensenyants, que eren els que tenien més dedicació a l'escola. Un era Don Francesc, l'altre, Don Francisco. Tots dos eren homosexuals, si bé Don Francisco, ho era de manera reservada, en el sentit que les seves pràctiques amoroses eren amagades i poc conegudes. Don Francesc, en canvi, era un cas escandalòs de pederàstia irreprimible. Don Francesc era capellà i era molt petit de talla i gras; per això, li dèiem de mal nom Es Botifarronet.

   No he de contar aquí tot d'històries que corrien entre nosaltres sobre la fortor d'Es Botifarronet. M'he de limitar a dir que, durant tots els anys que vaig anar a Ca Na Meca, Don Francesc sempre va disposar de querido. El querido de Don Francesc fou una figura permanent a l'escola de Ca Na Meca. La figura de querido la representava un noiet d'entre vuit i tretze anys que en tot moment sempre estava al costat del capellà; a cada cicle, el querido de torn era substituït pel nou querido.

     Amb relació a això, durant anys, la imatge de la relació eròtica més repetida era la de Don Francesc amb el braç envoltant el cos del seu noiet, mentre feia guàrdia a la sala d'estudis (Don Francesc assegut, i el querido, dret, al seu costat. O sigui, cada dia, i durant anys, Es Botifarronet cremava con un fogonet, davant nosaltres, sense amagar-se de les nostres mirades interessades. No era rar el dia que vèiem com Es Botifarronet encès ficava la mà dins els pantalons del noiet i allà anava manipulant i fent moviments. En tot temps, nosaltres, els estudiants ens limitaven a fer comentaris cínics i bromes sobre les aventures amoroses d'Es Botifarronet . Donàvem per suposat que Don Francesc feia brutors més grosses amb el seu querido quan quedaven sols,  tancats a una saleta de material escolar. També suposàvem que devia sodomitzar el querido quan el portava a casa seva.

   Com a testimoni de Memòria històrica, he de dir que mai vaig sentir a dir que Es Botifarronet fos denunciat o tingués cap tipus de problema pel seu ardor pederasta. He de pensar que si els estudiants sabien de les seves pràctiques llicencioses del capellanet, molta més gent del poble en devia estar assabentada . I he de pensar que les autoritats civils i eclesiàstiques - les quals, majorment, estaven informades de tots els succeïts - també ho sabien i no feren res per apagar el fogonet encès. Sembla que d'aquells fogonets encesos ni devia haver per tot arreu.

Antic professor de filosofia.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Déu no existeix, 16 proves
• La filosofia i la religió sense caretes
• The Spanish, impossible capitalism.
• El capitalisme espanyol, inviable
• Rorty, Vattimo y las Iglesias protestantes
• Rorty, Vattimo and the protestant Churches
• Les Esglésies cristianes contra el darwinisme encara
• Rorty, Vattimo i les Esglésies protestants
• Materials contra els filòsofs postmoderns
• Contra Rorty y los posmodernos

• General [90]
• filosofia [0]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom