El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Sòcrates el reaccionari

quetgles | 11 Novembre, 2007 07:33

                                       Sòcrates, el reaccionari

Voldria fer veure que el tractament de la figura de Sòcrates que es fa als diversos universos ideològics és un indicador de la situació de la guerra ideològica mundial; i un indicador de les dificultats que troben les forces progressistes per tal de fer prevaler la realitat històrica. L'Univers espanyol, el francès i el catòlic van plenament d'acord per tal d'enaltir la figura de Sòcrates; i les autoritats acadèmiques donen suport a aquest enaltiment. Les grans enciclopèdies d'aquests universos majorment es limiten a fer l'apologia del personatge. A grans trets, les enciclopèdies, els llibres d'Història i els d'Història de la filosofia fan l'apologia de Sòcrates. Quaranta mil doctors en ciències morals estan disposats a jurar que En Sòcrates és un sant laic. A l'Univers anglès, pel contrari, no és rar trobar pensadors decididament crítics respecte a Sòcrates i a la seva teoria moral. Per posar un exemple, En John Bernal, al seu llibre "Història social de la ciència", dedica un apartat a "la tríada reaccionària: Sòcrates, Plató i Aristòtil". En Bernal és fidel a la tradició britànica de crítica a l'idealisme. En Sòcrates era un ideòleg al servei de l'oligarquia atenenca. Podem dir que era un desclassat; era un pobre de família treballadora i no tenia ofici ni benefici. Tot i que no ens poden fiar dels testimonis de l'època – i menys del d'En Plató -, es pot pensar que En Sòcrates anava en companyia d'individus pertanyents a la classe aristocràtica, els seus amics eren aristòcrates així com els seus deixebles. Als àpats i festes d'aquests patricis En Sòcrates era el convidat; l'home no podia correspondre: era un pobre amb una caseta de pobre; no podia convidar els seus protectors. La teoria moral de Sòcrates – tant és si la teoria era pròpia d'un Sòcrates real o d'un personatge imaginari inventat per En Plató – és coneguda, a partir de la modernitat, a partir de Locke i de Hume, com a "intel·lectualisme moral". Afirma que només el savi pot aconseguir la virtut. La moral és el resultat d'un exercici intel·lectual. Sòcrates, Plató i Aristòtil són els teòrics clàssics de "l'intel·lectualisme moral". La moral – tant les normes de conducte individuals com el "nomos", les lleis de la ciutat – obren a l'interior de l'home; la persona humana té el coneixement de la moral l'abast de la seva intel·ligència; basta que miri al seu interior; era el famós gnoti seauton, "coneix-te a tu mateix". Als "Diàlegs" i a "l'Apologia de Sòcrates", en Plató recrea la figura d'un Sòcrates campió de la "ciència moral" que derrota en debat als savis que argumentaven a favor de l'ideari de la Il·lustració grega i del sistema democràtic d'Atenes. Mentre En Pèricles en el seu "Elogi fúnebre" diu que "La llibertat és la nostra norma de govern en la vida pública i en el comerç ordinari de la vida no ens mirem amb recel, ni ens irritem amb el veí si fa el que li plau, ni li fem cara de retret que no perjudica però que dol. Sense molèsties en les nostres relacions privades ...", En Sòcrates-Plató, en canvi, en tot moment i circumstància li va bé per iniciar un procés d'inquisició. Els seus àpats intel·lectuals – organitzats pels seus amics aristòcrates – són una trampa parada al savi convidat, Protàgores, per exemple; el savi cau a dins la trampa i es posa en evidència, públicament, les seves contradiccions. En Sòcrates-Plató és un campió de la intolerància. Dóna com a marc inqüestionable el que en qualsevol tema moral hi ha una veritat, una única veritat. En el "Diàlegs" el personatge Sòcrates va desmuntant d'en un en un els arguments de la ideologia de la Il·lustració i de la democràcia. En Plató presenta el seu Sòcrates que per mitjà del diàleg sempre venç i humilia els savis il·lustrats. ( l'expressió "sofista" en sentit pejoratiu fou introduït per la reacció triomfant). Ells – En Sòcrates i En Plató - reproven "la venda de la veritat" per guanys econòmics. Alguns apologistes, ha volgut veure una intenció democràtica en aquesta crítica de Sòcrates als professionals de la saviesa; han assenyalat que Sòcrates impartia el seva ensenyança de franc i que, per tant, era a l'abast de qualsevol individu, independentment de la seva condició econòmica. Aquests apologistes manipulen la figura de Sòcrates-Plató. No era En Sòcrates el qui pretenia espargir la saviesa entre les classes populars d'Atenes, sinó els il·lustrats. No és rara l'escena on es presenta En Sòcrates-Plató envoltat de joves rics i macos als qui els fa un adoctrinament moral i polític de caire reaccionari. En Sòcrates és un professional de la difusió de la ideologia reaccionària i antidemocràtica. L'extensió de la il·lustració era una conseqüència de la revolucions democràtiques que afectaren a nombroses polis. Dins una societat aristocràtica, la filosofia – en el cas de ser tolerada – havia d'estar en concordança amb la ideologia aristocràtica i amb el nomos d'aquesta societat. Aristòtil ho expressa molt clarament: per dedicar-se a la filosofia no s'ha de dependre de les preocupacions econòmiques. En Plató és misogin fins a l'extrem que al Diàleg "Lisis o de l'amistat" a l'hora de posar un exemple de l'amor el posa d'un amor homosexual; l'amistat a que es refereix és l'amistat entre dos joves homosexuals, de dos joves enamorats (Ni els apologistes catòlics, ni els evangelistes ni els llibres text en diuen res de les inclinacions sexuals d'En Plató i d'En Sòcrates). En Lisis és el nom d'un jove molt bell que és adoctrinat per En Sòcrates a la palestra. Allà es reunien els joves "de casa bona" per jugar i conversar; no tenien altra feina que fer. En paraules d'un jove preguntat per Sòcrates que diu: "Aquí és on passem nosaltres els nostres dies, en companyia de nombrosos i bells joves" (Lisis, pàg. 1). I també li pregunta "quin és el noi més bell d'aquest lloc", i el jove es posà vermell; i, arribat aquí, un Sòcrates entusiasta va i diu: "...és en mi una espècie de do dels déus el saber reconèixer al primer cop de vista a aquell que estima o que és estimat". (Article en construcció...)

      

 La filosofia a l'abast

Comentaris

zxcv

zxcv | 17/10/2008, 01:41

wedding dresses wedding dresses
wedding gowns wedding gowns
bridal gowns bridal gowns
lace front wigs lace wigs
wedding invitations invitations
lace wigs lace wigs
full lace wigs wigs

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb