El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La guerra ideològica

quetgles | 07 Novembre, 2007 07:21

Les diverses filosofies i ideologies estan en guerra permanent. Cada una d'elles afirma la seva validesa i nega la de les altres. De manera continuada i sense treva, cada univers ideològic intenta imposar la seva ideologia i arraconar o anorrear les contràries. Unes ideologies són més obertes, altres més intolerants (Podeu veure a l'article corresponent que l'Església catòlica és un dels més grans referents d'intolerància i violència) ; però totes elles intenten fer prevaler la seva veritat. Les persones, els individus són dins una determinada ideologia. Quan diem que les ideologies estan en guerra és una manera de dir que els individus, personalment i col·lectivament, manifesten la seva ideologia fins allà on poden; dins els règims autoritaris, els individus cerquen fórmules subtils o clandestines o de no participació per a fer valer la seva ideologia. Els panorames dels camps de batalla de la guerra ideològica són molt diversos. El nostre camp de batalla, aquell on estem situats els combatents catalans, és molt desigual. Vam sortir del llarg túnel del franquisme. Amb la denominada transició democràtica, les forces de la reacció reconeixien el seu fracàs històric i pactaven un nou marc polític. Per una banda, l'oligarquia espanyola, reconeixia que havia fracassat en el seu projecte polític del nacional-catolicisme, però, per l'altra banda, quedava clar que en el nou marc semi-democràtic la classe dominant dins l'Estat espanyol. Els catalans amb consciència nacional i de classe lluiten per desplegar l'Univers ideològic català. La seva lluita es a favor dels interessos de les classes treballadores catalanes. És la guerra del que volen refermar i desplegar l'Univers català en contra dels que volen enfortir l'Univers espanyol estricte i l'Univers catòlic. A primer cop d'ull, semblaria que els catalans tenen la guerra perduda. Però amb una anàlisi més precisa, haurem de veure que podem resistir – com fins ara – i vèncer; és a dir, podem tenir l'esperança d'anorrear els dos universos reaccionaris i opressors, l'espanyol i el catòlic. Se'm podria retreure que hi ha molts de catòlics catalans que són nacionalistes i progressistes. Segur que sí, i és bo que ho siguin. Mentre aquests catalans catòlics lluitin contra els enemics, ja ens va bé. Però mai hem d'abandonar el plantejament estratègic i, en cap moment, hem de deixar de denunciar els crims de Roma. Un catòlic català és a les ordres del Papa de Roma, i els papes de Roma en tot temps són l'instrument dels poderosos (Vegeu l'article "l'Església catòlica). L'Església catòlica és un aliat molt sòlid d'Espanya. Actualment mena una lluita destapada contra l'Univers català. I en tot moment hem de recordar que l'Església era el soci principal d'En Franco. (Article en construcció...)

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb