El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

N'Eugenio Trias. La perversió intel·lectual. Reedició.

quetgles | 21 Juliol, 2018 20:47

Eugenio Trías, la perversió intel·lectual. La contra crònica. Reedició.

quetgles | 23 Febrer, 2013 19:38

   

              

                 Eugenio Trías, contra crònica.

     A la mort de N'Eugenio Trías, 10.02.2013, els mitjans espanyols i els catalans li han dedicat uns panegírics, on, majorment, el professor  era considerat com un dels més grans filòsofs espanyols, sinó el més gran, i també com un gran renovador de la filosofia espanyola; i qualcuns mitjans l'han presentat com a filòsof català, tot i que el professor no va publicar mai res en català i tenia dificultat per parlar en català.

     Aquest article fa de contra crònica de les suposades virtuts filosòfiques del finat; és una contra crònica oposada a l'onada de panegírics enaltidors. He d'aclarir de bon començament que no és el cas que jo tingués un particular interès per les teories d'aquest filòsof. El tenia classificat com a autor reaccionari i ultraespanyolista. Era un personatge que no m'interessava.

   La meva pretensió va més enllà de ser una pura crítica de la filosofia de N'Eugenio Trías. No és la mort del professor la que motiva el meu escrit, sinó la batalla ideològica desfermada al voltant de l'òbit. Allò que vull fer és un exercici d'aclariment intel·lectual, com una mena de lliçó de filosofia, de manera que es faci palesa la guerra ideològica actual a l'Estat espanyol (Una guerra permanent entre les elits dominants i les diverses avantguardes de les classes socials espoliades; i també una guerra entre les milícies intel·lectuals d'Espanya i les de Catalunya).  

     Una mena de lliçó de filosofia, aclariment:  Els ciutadans, majorment, prenen posicions ideològiques sobre les qüestions polítiques i socials; és a dir, els ciutadans es senten en capacitat intel·lectual per valorar les declaracions dels personatges públics respecte a multitud de temes socials.  Però no succeeix el mateix en relació a les declaracions que fan referència expressa a la filosofia, majorment.

    Tesi: La dificultat i els dubtes per prendre  una determinada posició en relació a qüestions de filosofia també afecta a la major part dels intel·lectuals, a tots aquells que  no disposen d'una formació sòlida en filosofia.

    Mentre els ciutadans tenen feta una valoració de la ideologia del general Franco, no succeeix així respecte a la filosofia de N'Ortega y Gasset, posem per cas.  Els periodistes, més o menys, tenen una valoració feta sobre qualcunes idees més divulgades del pensador madrileny, però hem de suposar que tindrien dificultat si haguessin de parlar sobre les coincidències entre la filosofia de N'Ortega i la d'En Heidegger, per exemple.

     En aquest article ensenyo un mètode que facilita al gran públic – i encara més, als periodistes – l'accés a una comprensió i a una valoració justa del pensament dels filòsofs.  Un mètode  que ha de servir, en aquesta ocasió per fer palesa la ideologia de N'Eugenio Trías.

   En Sebastià Alzamora, al diari Ara, feia  el panegíric del catedràtic finat, i declarava que quan era universitari  admirava l'esperit innovador i independent de la filosofia d'En Trías ( ell i també altres universitaris catalans, diu). Consideraven que En Trías era com una onada d'aire fresc  que trencava l'ambient acadèmic  ensopit de les facultats de filosofia de Barcelona. N'Alzamora, així mateix, aclareix que sabien que el catedràtic simpatitzava amb el Partit Popular, però no en treien conseqüències.

   

         Com la de N'Alzamora, està molt generalitzada la idea de separar les teories ''filosòfiques'' d'un filòsof de les seves opinions ''vulgars'' i del seu comportament a la societat.  Tots aquells intel·lectuals catalans que feien el panegíric d'En Tries mantenien la trampa ideològica:  la separació entre idees ''filosòfiques'' (que són les importants) i  ''opinions personals'' (les quals, si contenen disbarats, es poden perdonar), referides al filòsof. Els qui feien el panegíric devien considerar que no era oportú parlar de l'anticatalanisme del filòsof.

    El resultat d'aquesta pràctica ha consistit en una exaltació de N'Eugenio Trías com si fos valorat com un dels filòsofs més gran d'Europa. I no és el cas que en un altre moment es sentissin les veus crítiques.

      El mètode per a una anàlisi correcta d'un discurs  ideològic.

   Tesi: El punt de partida d'un filòsof sempre és una passió. La persona humana, a l'adolescència, desplega la seva ideologia a partir dels seus sentiments més profunds. L'adolescent estima unes coses i n'odia unes altres. El desplegament teòric per a justificar la bonesa dels seus sentiments és allò que em diem ideologia. És sempre a partir de la pròpia ideologia que el futur filòsof elaborarà el seu pensament distintiu.

     En contraposició a la situació ideològica conflictiva dels filòsofs (i dels considerats intel·lectuals), els treballs dels matemàtics i dels científics naturals no resten afectats per la ideologia dels seus autors. La ideologia d'un físic o d'un geòmetra no afecta per res la seva obra científica.

       N'Eugenio Trías va desplegar un tipus de filosofia extraordinàriament pretensiosa, a la manera dels ''philosophes'' francesos de la segona  meitat del segle XX.

   Aquests ''philosophes'' (En Sartre fou el primer) van fer seva la dialèctica mistificadora  d'En Martin Heidegger (Alhora aquest filòsof  ofereix arguments per atorgar validesa al nihilisme d'En Nietzsche). La mistificació consisteix, en primer lloc,  en atorgar validesa científica a les pròpies introspeccions i a les anàlisis dels propis sentiments, de la manera com ho fa el mestre, En Heidegger. I, segonament, pretenen trobar la ''veritat'' per mitjà de l'anàlisi del llenguatge, com si les paraules, en si mateixes, continguessin la veritat.

  En Trías, seguint a Heidegger, obté nous ''materials de veritat'' tot repassant constantment els grans mestres de la filosofia idealista, En Plató i En Nietzsche;  En Plató, principalment (Per veure amb més detall aquest mètode espuri, podeu baixar la web Martin Heidegger, el corruptor del llenguatge).

        El mètode.

    Sense haver d'estudiar les teories filosòfiques ''més profundes'' d'En Trías, podem valorar amb justícia el seu perfil intel·lectual i la significació de la seva obra en relació a la guerra ideològica actual (A Catalunya i a Espanya, particularment, és clar).

    Tesi: Tota persona desplega un comportament sustentant-se en la ideologia pròpia.

   Tesi: Els filòsofs, o els intel·lectuals en un sentit més ampli, es poden definir dient que són aquells individus que s'ocupen públicament de qüestions ideològiques. A partir de la seva pròpia ideologia, elaboren idees i fan teories o bé a favor de la ideologia dominant o bé en contra.

     Per posar un exemple aclaridor:  En Plató era de família aristocràtica i combregava amb la ideologia típica de  la seva classe social. En Plató vivia (i patia)  a l'època de les revolucions democràtiques de les ciutats gregues, revolucions que eren abominables per a l'aristocràcia (o sigui, la classe dels grans propietaris de terra). Integrat a la seva classe, En Plató va desplegar la seva activitat com a filòsof en combat permanent contra la democràcia i contra els il·lustrats. I, per altre costat, va elaborar tot de teories per a justificar el domini de l'aristocràcia.

    Tesi:  Les idees expressades vulgarment per un filòsof ens faciliten la comprensió del seu projecte intel·lectual.

    Tesi:  Els silencis que pugui fer un autor sobre els esdeveniments que l'envolten també deixen veure clarament la seva ideologia.

          

    N'Eugenio Trías procedia d'una família catalana d'arrels ultraconservadores. El seu avi era un distingit carlí, i el seu pare, En Carlos Trías Bertran, fou un capitost falangista que prengué part amb armes en la revolta militar del 18 de juliol, a Barcelona estant. Fracassat el cop d'Estat a Barcelona, hagué de fugir d'amagat, i es va incorporar a les tropes del general Franco. Després de la guerra, ocupà diversos càrrecs polítics, i, fins a la seva mort, al 1969, continuà essent un personatge important del Règim (A Madrid li van dedicar el nom  d'una plaça en homenatge).

    N'Eugenio va conformar la seva ideologia dins un ambient familiar de culte al valors franquistes; un ambient on el pare figurava com un heroi i com a salvador de la pàtria . En aquest ambient, la mare feia de santa Mònica, de manera que  la religió era el puntal ideològic familiar. Aquella família semblava el paradigma del nacional-catolicisme espanyol.  

     A destacar: Els valors religiosos han sigut determinants en la ideologia de N'Eugenio Trías, al llarg de tota la seva vida.

    A destacar:   Per influència materna, el futur filòsof esdevingué numerari de l'Opus Dei durant uns quants anys, fet que marcà la seva vida, segons confessa (referent  a aquesta qüestió podeu veure la web  Experiencia de Eugenio Trías en el Opus Dei). Podeu veure que la major part de panegírics no en diuen res d'aquesta estada a l'Opus. Tampoc en diu res la Wikipedia (Quina gràcia, el nom de ''Eugenio Trías'' no té entrada a la GEC).

    N'Eugenio Trías i els seus germans (En Carlos, fou senador del PP) van mantenir el culte al seu pare i als valors feixistes, com ho mostra el fet que van interposar a l'any 1994 una demanda judicial contra TV3 per un programa sobre del procés sumaríssim de Manuel Carrasco i Formiguera (líder d'Unió Democràtica de Catalunya), ''Sumaríssim 477'', programa  on es revelava que En Carlos Trías Bertran era un dels vuit testimonis catalans (i no n'hi havia d'altres, de testimonis) que abonaven  que Carrasco era culpable de col·laborar amb els enemics de la pàtria (referint-se a la pàtria espanyola), crim que era castigat en la pena de mort. Finalment, el Tribunal Supremo, al 2004, va donar la raó a TV3.

      Tesi: N'Eugenio  Trias va anar elaborant un perfil  de pensador progressista; però era una màscara. Es presentava com a ''il·lustrat'' i com a innovador. Però en realitat mantenia operativa la ideologia feixista originària.

    En Trías, quan fa de filòsof, es declara ''l'il·lustrat exorcista''. ''L'il·lustrat'', en quant es declara a favor de la ciència;  i ''exorcista'', en quant que vol conjurar els dimonis ocults dins la societat moderna i anar més enllà dels límits de la ciència. De la seva filosofia, ell en diu ''la filosofia dels límits''.

    Però, en realitat,  En Trías combat contra la Il·lustració;  diu que els il·lustrats van cometre el greu error als menystenir la religió, al no copsar la importància dels mites i del sagrat en la formació de les cultures. L'aportació filosòfica ''triaista'' rauria en ''avançar intel·lectualmet'' a partir de la mística,  dels mites i d'allò que és sagrat.

   El filòsof barceloní coincideix amb el Papa, En Benet XVI, al afirmar que una ciència sense Déu és cega. Declara expressament que considera En Joseph Ratzinger com a l'home més intel·ligent del món.

   Aclariment: Sembla que En Trías es va a apuntar a la darrera moda filosòfica, la representada pel pensament d'En  Rorty i d'En Vattimo, pensament  que cultiva una espessa boira on es conjuguen a un mateix pla la ciència, la filosofia, la religió i l'art (vegeu el post Rorty,  Vattimo).

     Es pot constatar que els caus més reaccionaris són entusiastes d'En Trías. I, alhora, es pot veure que les declaracions d'En Trías figuren al costat (i un nivell intel·lectual semblant) dels personatges més sinistres i més anticatalans.  Sovint el seu nom figura als llistats reaccionaris al costat de noms com  Fraga Iribarne,  José María Aznar, Vidal-Quadras, Mayor Oreja, Pío Moa, Jiménez Losantos, César Vidal, Iván Tubau, Agapito Maestre, Félix de Azúa i molts altres. A la recollida de materials feixistes (catalonofobia), figuren qualques perles del ''filòsof espanyol nascut a Catalunya'', una de les quals exposo aquí, i fa: 1996

Algún día despertará Cataluña de su «sueño dogmático»: que ha hecho posible durante casi dos décadas que gobernara el país, en asuntos de lengua, cultura, humanidades e historia, una especie de República Islámica de ayatolás, o de talibanes , que han hecho de la lengua catalana el tarro de todas las esencias sagradas patrias. Es este integrísimo lingüístico, claramente reaccionario y resentido, pura inversión de lo que pretendió el franquismo, lo que esta impresentable ley de usos lingüísticos entroniza. Sólo que los integristas de lengua y cultura (de los que el conseller Pujals es, tan sólo, su triste y chapucero transmisor) no contaban con una nueva voz dentro de la lucha contra ese nacionalismo reaccionario e impositivo. Hasta ahora se frotaban las manos advirtiendo que la oposición les venía siempre de la derecha, o de colectivos claramente situados fuera del espectro del consenso nacional-lingüístico. Pero con el Foro Babel se ha producido un salto cualitativo en la lucha en favor de los inalienables derechos de los ciudadanos de Cataluña.

Eugenio Trias. Filósofo español nacido en Catalunya

   En Martin Heidegger (que fou membre del partit nazi fins a 1945) mai va expressar la condemna dels crims del règim nazi. Amb una certa semblança, el filòsof espanyol nascut a Catalunya  tampoc condemna els crims dels règim franquista. Pitjor encara: segons declara, si pogués, ell hi participaria a la repetició dels actes criminals.

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb