El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La Bíblia, disbarats. En Lot, els gendres, la dona, les filles, Sodoma (1).

quetgles | 26 Novembre, 2017 18:22


  La Bíblia, disbarats. En Lot, els gendres, la dona, les filles, Sodoma (1).



Si la Bíblia és un enorme cúmul de disbarats – i ho és -, llavors ella mateixa esdevé una prova de la inexistència de Déu.

Les pàgines de Gènesi 18-19 contenen disbarats a balquena, contradiccions, ignorància i inhumanitat.

Vegem-ho.

Al Gn. 18, En Jahvè manté una conversa sobre si ha de destruir Sodoma i Gomorra. Al Gn. 18, 20-26, diu: 20 Llavors el Senyor digué a Abraham:

--El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat. 21 Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m'arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.

22 Els dos homes que acompanyaven el Senyor se'n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d'ell. 23 Llavors Abraham s'acostà i digué:

--¿De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable? 24 Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De debò que els faràs desaparèixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d'aquells cinquanta? 25 Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?

26 El Senyor va respondre:

--Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d'ells perdonaria tota la ciutat.





Gn. 19, 1: Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma. Lot s'estava assegut a la porta de la ciutat. En veure'ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar terra amb el front. 2 Després va dir:

--Si us plau, senyors meus, feu-me l'honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí.

Ells van respondre:

  1. --No cal. Farem nit a la plaça.

  2. 3 Però Lot va insistir tant que van anar a casa d'ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar.

  3.  

  4. Vegem la cosa.

    1. El narrador bíblic (el qual no sabem qui és) no explica de quina manera ha aconseguit la informació tan precisa de la suposada conversa entre En Jahvè i N'Abraham sobre la destrucció de Sodoma.

No consta que hi hagi cap escrit de N'Abraham ni dels seus descendents sobre les suposades converses directes amb En Jahvè.

Haver de suposar que Déu va inspirar directament la conversa al narrador, es fa molt costa amunt. S'hauria de suposar que En Jahvè dictava directament al narrador la conversa que havia mantingut amb N'Abraham tres o quatre mil anys abans, posem. El narrador no diu quin és l'encàrrec dels dos àngels enviats per En Jahvè a Sodoma. Diu que els dos àngels van arribar a peu a Sodoma. Vaja! A peu! Els àngels que, segons els narradors bíblics, es desplacen de manera instantània, ara, en aquest cas, van a peu! I, a més a més, feien comptes de passar la nit a la plaça de la ciutat.

El narrador bíblic comença a embullar la troca: Fa com si els àngels es trobessin amb En Lot de manera casual. En Lot els convida a casa seva, però ells responen dient que faran nit a la plaça. ''Faran nit a la plaça'', diu el narrador que van dir els àngels, com si fos normal passar la nit a una plaça. El narrador no explica com sap aquest diàleg entre En Lot i els àngels. S'ha de suposar que fou al dictat d'En Jahvè. La cosa no quadra: Per quin motiu els àngels havien d'arribar abans d'hora de fer el que havien de fer? No te explicació que haguessin de fer una nit d'espera.

Si, quan s'esdevé la destrucció de Sodoma, els dos àngels són els salvadors d'En Lot, llavors s'ha d'entendre que aquesta era la missió encomanda per En Jahvè.

Al Gn. 19, 4, on diu:  Encara no se n'havien anat a dormir, que els homes de Sodoma van encerclar la casa: joves i vells, hi eren tots sense excepció. Cridaven Lot i li deien:

--On són els homes que han entrat a casa teva aquest vespre? Fes-los sortir. Volem abusar d'ells.


Joves i vells, hi eren tots sense excepció, on diu, però llavors no s'explica l'absència dels gendres d'En Lot.



Segons el relat, els mascles sodomites no solament han caigut en el ''pecat de l'homosexualitat'', sinó que es manifesten com uns energúmens exaltats i lascius disposats al crim per tal de satisfer la seva apetència sexual. El relat descriu un panorama humà mai vist: Els mascles sodomites en massa (Quants? Mil? Dos mil?) volen violar els dos hostes d'En Lot.

     

     

Segons el relat, en un primer moment, els gendres d'En Lot s'havien de salvar, juntament amb En Lot, la dona i les filles. S'ha de suposar que eren considerats ''homes justos''.

La contradicció és aquesta: No té sentit que els àngels no s'ocupin de la salvació dels gendres d'En Lot. Al Gn. 19, 4, on diu: Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s'havien de casar amb les seves filles, i els va dir:

--De seguida! Sortiu d'aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat!

Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.

Vaja! Dos ''justos'' que restaven a la ciutat i no es salven perquè es van pensar que En Lot ho deia de per riure. La cosa no quadra. No té explicació que En Lot, i la dona d'En Lot es desentenguin de la sort dels seus futurs gendres. No té sentit que les filles d'En Lot no s'ocupin de la salvació dels seus futurs marits.

Diu el relat: Veient que Lot s'entretenia massa, com que el Senyor se n'havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat. La pregunta seria: I com així no van treure els dos gendres d'En Lot?

  1.  

       

Segons el relat, En Jahvè, N'Abraham, En Lot i el narrador no s'ocupen del destí de les dones i dels infants de Sodoma. L'extermini dels infants no desperta l'interès del narrador. Segons el relat, En Jahvè va aniquilar els innocents de Sodoma i Gomorra com si res. Més que un deu amorós, semblaria un geni maligne.

Segons el relat, l'únic que es diu de la dona d'En Lot

fa així:  26 La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal. D'immediat, un hom pregunta: i quin sentit té que els àngels (Jahvè) prohibissin mirar enrere. Mirar un gran incendi és un impuls espontani, difícilment controlable, s'ha de suposar. El càstig infligit a la dona d'En Lot és injustificable. El narrador no en fa cap comentari. Segons el relat, En Lot, no té res a dir sobre el succeït a la seva dona, però, en canvi, es posa en comunicació directa amb En Jahvè argumentant sobre la conveniència d'un canvi de ruta. El diàleg entre En Lot i Jahvè no pot ésser més fabulós. Fa així: 17 Un cop fora, li van dir:

--Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t'aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.

18 Lot els va dir:

--No, senyor meu! 19 Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m'has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m'hauré refugiat a la muntanya, ja m'haurà atrapat el desastre i moriré. 20 Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m'hi refugiar. És molt petita. Deixa-m'hi refugiar per salvar la vida.

21 Ell li va respondre:

--Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles. 22 Corre, vés a refugiar-t'hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.


Es veu que el narrador devia tenir pressa. No explica per quin motiu En Lot té la facultat de poder mantenir un diàleg amb En Jahvè. No té sentit que En Lot proposi un canvi de ruta. No té sentit que En Jahvè accepti el canvi. No té sentit que En Lot digui a Jahvé que no tindrà temps de salvar-se, si va a la muntanya. I no té sentit la contesta d'En Jahvè. Si Jahvè diu que esperarà que En Lot hagi entrat a la ciutat, allò més propi hagués estat dir que Ell, Jahvè, esperaria que En Lot s'hagués refugiat a la muntanya.









 

 

  1.  

       

       

       



     

     

 



La Bíblia, disbarats. En Lot, els gendres, la dona, les filles, Sodoma (1).



Si la Bíblia és un enorme cúmul de disbarats – i ho és -, llavors ella mateixa esdevé una prova de la inexistència de Déu.

Les pàgines de Gènesi 18-19 contenen disbarats a balquena, contradiccions, ignorància i inhumanitat.

Vegem-ho.

Al Gn. 18, En Jahvè manté una conversa sobre si ha de destruir Sodoma i Gomorra. Al Gn. 18, 20-26, diu: 20 Llavors el Senyor digué a Abraham:

--El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat. 21 Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m'arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.

22 Els dos homes que acompanyaven el Senyor se'n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d'ell. 23 Llavors Abraham s'acostà i digué:

--¿De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable? 24 Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De debò que els faràs desaparèixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d'aquells cinquanta? 25 Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?

26 El Senyor va respondre:

--Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d'ells perdonaria tota la ciutat.





Gn. 19, 1: Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma. Lot s'estava assegut a la porta de la ciutat. En veure'ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar terra amb el front. 2 Després va dir:

--Si us plau, senyors meus, feu-me l'honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí.

Ells van respondre:

  1. --No cal. Farem nit a la plaça.

  2. 3 Però Lot va insistir tant que van anar a casa d'ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar.

  3.  

  4. Vegem la cosa.

    1. El narrador bíblic (el qual no sabem qui és) no explica de quina manera ha aconseguit la informació tan precisa de la suposada conversa entre En Jahvè i N'Abraham sobre la destrucció de Sodoma.

No consta que hi hagi cap escrit de N'Abraham ni dels seus descendents sobre les suposades converses directes amb En Jahvè.

Haver de suposar que Déu va inspirar directament la conversa al narrador, es fa molt costa amunt. S'hauria de suposar que En Jahvè dictava directament al narrador la conversa que havia mantingut amb N'Abraham tres o quatre mil anys abans, posem. El narrador no diu quin és l'encàrrec dels dos àngels enviats per En Jahvè a Sodoma. Diu que els dos àngels van arribar a peu a Sodoma. Vaja! A peu! Els àngels que, segons els narradors bíblics, es desplacen de manera instantània, ara, en aquest cas, van a peu! I, a més a més, feien comptes de passar la nit a la plaça de la ciutat.

El narrador bíblic comença a embullar la troca: Fa com si els àngels es trobessin amb En Lot de manera casual. En Lot els convida a casa seva, però ells responen dient que faran nit a la plaça. ''Faran nit a la plaça'', diu el narrador que van dir els àngels, com si fos normal passar la nit a una plaça. El narrador no explica com sap aquest diàleg entre En Lot i els àngels. S'ha de suposar que fou al dictat d'En Jahvè. La cosa no quadra: Per quin motiu els àngels havien d'arribar abans d'hora de fer el que havien de fer? No te explicació que haguessin de fer una nit d'espera.

Si, quan s'esdevé la destrucció de Sodoma, els dos àngels són els salvadors d'En Lot, llavors s'ha d'entendre que aquesta era la missió encomanda per En Jahvè.

Al Gn. 19, 4, on diu:  Encara no se n'havien anat a dormir, que els homes de Sodoma van encerclar la casa: joves i vells, hi eren tots sense excepció. Cridaven Lot i li deien:

--On són els homes que han entrat a casa teva aquest vespre? Fes-los sortir. Volem abusar d'ells.


Jover i vells, hi eren tots sense excepció, on diu, però llavors no s'explica l'absència dels gendres d'En Lot.



Segons el relat, els mascles sodomites no solament han caigut en el ''pecat de l'homosexualitat'', sinó que es manifesten com uns energúmens exaltats i lascius disposats al crim per tal de satisfer la seva apetència sexual. El relat descriu un panorama humà mai vist: Els mascles sodomites en massa (Quants? Mil? Dos mil?) volen violar els dos hostes d'En Lot.

     

     

Segons el relat, en un primer moment, els gendres d'En Lot s'havien de salvar, juntament amb En Lot, la dona i les filles. S'ha de suposar que eren considerats ''homes justos''.

La contradicció és aquesta: No té sentit que els àngels no s'ocupin de la salvació dels gendres d'En Lot. Al Gn. 19, 4, on diu: Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s'havien de casar amb les seves filles, i els va dir:

--De seguida! Sortiu d'aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat!

Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.

Vaja! Dos ''justos'' que restaven a la ciutat i no es salven perquè es van pensar que En Lot ho deia de per riure. La cosa no quadra. No té explicació que En Lot, i la dona d'En Lot es desentenguin de la sort dels seus futurs gendres. No té sentit que les filles d'En Lot no s'ocupin de la salvació dels seus futurs marits.

Diu el relat: Veient que Lot s'entretenia massa, com que el Senyor se n'havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat. La pregunta seria: I com així no van treure els dos gendres d'En Lot?

  1.  

       

Segons el relat, En Jahvè, N'Abraham, En Lot i el narrador no s'ocupen del destí de les dones i dels infants de Sodoma. L'extermini dels infants no desperta l'interès del narrador. Segons el relat, En Jahvè va aniquilar els innocents de Sodoma i Gomorra com si res. Més que un deu amorós, semblaria un geni maligne.

Segons el relat, l'únic que es diu de la dona d'En Lot

fa així:  26 La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal. D'immediat, un hom pregunta: i quin sentit té que els àngels (Jahvè) prohibissin mirar enrere. Mirar un gran incendi és un impuls espontani, difícilment controlable, s'ha de suposar. El càstig infligit a la dona d'En Lot és injustificable. El narrador no en fa cap comentari. Segons el relat, En Lot, no té res a dir sobre el succeït a la seva dona, però, en canvi, es posa en comunicació directa amb En Jahvè argumentant sobre la conveniència d'un canvi de ruta. El diàleg entre En Lot i Jahvè no pot ésser més fabulós. Fa així: 17 Un cop fora, li van dir:

--Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t'aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.

18 Lot els va dir:

--No, senyor meu! 19 Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m'has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m'hauré refugiat a la muntanya, ja m'haurà atrapat el desastre i moriré. 20 Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m'hi refugiar. És molt petita. Deixa-m'hi refugiar per salvar la vida.

21 Ell li va respondre:

--Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles. 22 Corre, vés a refugiar-t'hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.


Es veu que el narrador devia tenir pressa. No explica per quin motiu En Lot té la facultat de poder mantenir un diàleg amb En Jahvè. No té sentit que En Lot proposi un canvi de ruta. No té sentit que En Jahvè accepti el canvi. No té sentit que En Lot digui a Jahvé que no tindrà temps de salvar-se, si va a la muntanya. I no té sentit la contesta d'En Jahvè. Si Jahvè diu que esperarà que En Lot hagi entrat a la ciutat, allò més propi hagués estat dir que Ell, Jahvè, esperaria que En Lot s'hagués refugiat a la muntanya.





La Bíblia, disbarats. En Lot, els gendres, la dona, les filles, Sodoma (1).



Si la Bíblia és un enorme cúmul de disbarats – i ho és -, llavors ella mateixa esdevé una prova de la inexistència de Déu.

Les pàgines de Gènesi 18-19 contenen disbarats a balquena, contradiccions, ignorància i inhumanitat.

Vegem-ho.

Al Gn. 18, En Jahvè manté una conversa sobre si ha de destruir Sodoma i Gomorra. Al Gn. 18, 20-26, diu: 20 Llavors el Senyor digué a Abraham:

--El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat. 21 Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m'arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.

22 Els dos homes que acompanyaven el Senyor se'n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d'ell. 23 Llavors Abraham s'acostà i digué:

--¿De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable? 24 Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De debò que els faràs desaparèixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d'aquells cinquanta? 25 Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?

26 El Senyor va respondre:

--Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d'ells perdonaria tota la ciutat.





Gn. 19, 1: Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma. Lot s'estava assegut a la porta de la ciutat. En veure'ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar terra amb el front. 2 Després va dir:

--Si us plau, senyors meus, feu-me l'honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí.

Ells van respondre:

  1. --No cal. Farem nit a la plaça.

  2. 3 Però Lot va insistir tant que van anar a casa d'ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar.

  3.  

  4. Vegem la cosa.

    1. El narrador bíblic (el qual no sabem qui és) no explica de quina manera ha aconseguit la informació tan precisa de la suposada conversa entre En Jahvè i N'Abraham sobre la destrucció de Sodoma.

No consta que hi hagi cap escrit de N'Abraham ni dels seus descendents sobre les suposades converses directes amb En Jahvè.

Haver de suposar que Déu va inspirar directament la conversa al narrador, es fa molt costa amunt. S'hauria de suposar que En Jahvè dictava directament al narrador la conversa que havia mantingut amb N'Abraham tres o quatre mil anys abans, posem. El narrador no diu quin és l'encàrrec dels dos àngels enviats per En Jahvè a Sodoma. Diu que els dos àngels van arribar a peu a Sodoma. Vaja! A peu! Els àngels que, segons els narradors bíblics, es desplacen de manera instantània, ara, en aquest cas, van a peu! I, a més a més, feien comptes de passar la nit a la plaça de la ciutat.

El narrador bíblic comença a embullar la troca: Fa com si els àngels es trobessin amb En Lot de manera casual. En Lot els convida a casa seva, però ells responen dient que faran nit a la plaça. ''Faran nit a la plaça'', diu el narrador que van dir els àngels, com si fos normal passar la nit a una plaça. El narrador no explica com sap aquest diàleg entre En Lot i els àngels. S'ha de suposar que fou al dictat d'En Jahvè. La cosa no quadra: Per quin motiu els àngels havien d'arribar abans d'hora de fer el que havien de fer? No te explicació que haguessin de fer una nit d'espera.

Si, quan s'esdevé la destrucció de Sodoma, els dos àngels són els salvadors d'En Lot, llavors s'ha d'entendre que aquesta era la missió encomanda per En Jahvè.

Al Gn. 19, 4, on diu:  Encara no se n'havien anat a dormir, que els homes de Sodoma van encerclar la casa: joves i vells, hi eren tots sense excepció. Cridaven Lot i li deien:

--On són els homes que han entrat a casa teva aquest vespre? Fes-los sortir. Volem abusar d'ells.


Jover i vells, hi eren tots sense excepció, on diu, però llavors no s'explica l'absència dels gendres d'En Lot.



Segons el relat, els mascles sodomites no solament han caigut en el ''pecat de l'homosexualitat'', sinó que es manifesten com uns energúmens exaltats i lascius disposats al crim per tal de satisfer la seva apetència sexual. El relat descriu un panorama humà mai vist: Els mascles sodomites en massa (Quants? Mil? Dos mil?) volen violar els dos hostes d'En Lot.

     

     

Segons el relat, en un primer moment, els gendres d'En Lot s'havien de salvar, juntament amb En Lot, la dona i les filles. S'ha de suposar que eren considerats ''homes justos''.

La contradicció és aquesta: No té sentit que els àngels no s'ocupin de la salvació dels gendres d'En Lot. Al Gn. 19, 4, on diu: Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s'havien de casar amb les seves filles, i els va dir:

--De seguida! Sortiu d'aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat!

Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.

Vaja! Dos ''justos'' que restaven a la ciutat i no es salven perquè es van pensar que En Lot ho deia de per riure. La cosa no quadra. No té explicació que En Lot, i la dona d'En Lot es desentenguin de la sort dels seus futurs gendres. No té sentit que les filles d'En Lot no s'ocupin de la salvació dels seus futurs marits.

Diu el relat: Veient que Lot s'entretenia massa, com que el Senyor se n'havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat. La pregunta seria: I com així no van treure els dos gendres d'En Lot?

  1.  

       

Segons el relat, En Jahvè, N'Abraham, En Lot i el narrador no s'ocupen del destí de les dones i dels infants de Sodoma. L'extermini dels infants no desperta l'interès del narrador. Segons el relat, En Jahvè va aniquilar els innocents de Sodoma i Gomorra com si res. Més que un deu amorós, semblaria un geni maligne.

Segons el relat, l'únic que es diu de la dona d'En Lot

fa així:  26 La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal. D'immediat, un hom pregunta: i quin sentit té que els àngels (Jahvè) prohibissin mirar enrere. Mirar un gran incendi és un impuls espontani, difícilment controlable, s'ha de suposar. El càstig infligit a la dona d'En Lot és injustificable. El narrador no en fa cap comentari. Segons el relat, En Lot, no té res a dir sobre el succeït a la seva dona, però, en canvi, es posa en comunicació directa amb En Jahvè argumentant sobre la conveniència d'un canvi de ruta. El diàleg entre En Lot i Jahvè no pot ésser més fabulós. Fa així: 17 Un cop fora, li van dir:

--Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t'aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.

18 Lot els va dir:

--No, senyor meu! 19 Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m'has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m'hauré refugiat a la muntanya, ja m'haurà atrapat el desastre i moriré. 20 Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m'hi refugiar. És molt petita. Deixa-m'hi refugiar per salvar la vida.

21 Ell li va respondre:

--Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles. 22 Corre, vés a refugiar-t'hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.


Es veu que el narrador devia tenir pressa. No explica per quin motiu En Lot té la facultat de poder mantenir un diàleg amb En Jahvè. No té sentit que En Lot proposi un canvi de ruta. No té sentit que En Jahvè accepti el canvi. No té sentit que En Lot digui a Jahvé que no tindrà temps de salvar-se, si va a la muntanya. I no té sentit la contesta d'En Jahvè. Si Jahvè diu que esperarà que En Lot hagi entrat a la ciutat, allò més propi hagués estat dir que Ell, Jahvè, esperaria que En Lot s'hagués refugiat a la muntanya.









 

 

  1.  

       

       

       

 

La Bíblia, disbarats. En Lot, els gendres, la dona, les filles, Sodoma (1).



 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb