El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiů sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

L'Islam, ancorat a l'Edat mitjana.

quetgles | 24 Juliol, 2017 13:03

 

  

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

                                                  L'Islam, ancorat a l'Edat mitjana.

 

 

       L'Islam està ancorat a l'Edat mitjana,  en el sentit que és un univers que no reconeix el principi de ''llibertat de consciència'' com a inherent a l'ésser humà.

    Per entendre de què va la cosa:  Per a la comunitat de creients islàmics (la Umma),  la conversió d'un musulmà a una altra creença (o a l'ateisme) es considerada com una traïció al propi ésser i a la comunitat de creients. L'Islam prohibeix als seus creients canviar lliurement de religió. Transgredir aquesta prohibició comporta molt males conseqüències. S'entén que apostatar de la fe islàmica és renegar dels principis morals de la seva societat i dels de la seva pròpia família. O sigui,  un hom pot entrar a formar part de la comunitat de creients,  però mai pot sortir-ne sense patir greus conseqüències.

   On diu que els apòstates són condemnats a pena de mort,  però, legalment,  aquesta pena és reconeguda a uns pocs països musulmans (Aràbia saudita,  Mauritània,  el Sudan,  Kuwait,  l'Afganistan talibà,  i no sé si a altres llocs).

    Sembla que a l'Alcorà no precisa quina ha de ser la pena per apostasia; es limita a dir que els apòstates patiran ''un càstig dolorós en aquest món i a l'altre''.

 

     Fet aquest aclariment sobre el dogmatisme medieval de l'Islam,  m'avenço a advertir que no és el cas que el catolicisme avantatgi l'Islam tocant a la ''modernitat''. Com he explicat sovint,  la revolució luterana infligí una derrota definitiva a l'Església catòlica romana,  derrota de la qual encara ara en pateix les conseqüències. Vegeu la cosa: Foren les amples masses alemanyes les qui feren seves les propostes d'En Luter,  i foren els prínceps alemanys els qui van aportar les armes en suport de la reforma d'En Luter (Podeu baixar la web  Martí Luter, l'alliberador.).

    Vull fer entendre que dins l'Islam no ha sorgit fins ara cap ''Luter'' musulmà que faci prevaler el principi de ''llibertat de consciència''; i,  de moment,  no s'entreveuen ''prínceps musulmans'' disposats a donar suport a una ''reforma luterana de l'Islam''.

 

  Certament, l'expansió de la religió mahometana va significar la desaparició de l'esclavitud als territoris islàmics (L'Alcorà especifica que en cap cas un musulmà tindrà esclaus musulmans).

    Però aquest formidable avenç social,  malauradament,  anà lligat al sotmetiment de la dona.  A l'Islam,  la dona es considerada com una mena de subespècie humana inferior al seu oponent masculí,  una subespècie creada per estar al servei dels humans mascles. La funció de la dona consistiria en engendrar i criar fills,  i atendre les tasques de la llar.

    Certament,  hi ha una interminable relació d'escrits que argumenten que els dos gèneres es complementen, tot defensant la idea de que la dona no en surt perjudicada,  sinó que cada gènere disposa de les seves avantatges. També abunden els escrits que subratllen la diversitat social en relació al gènere entre els Estats islàmics. Però el que és indiscutible és que les dones musulmanes pateixen gravíssimes discriminacions en tots els Estats degut al seu gènere (Incloent els Estats no musulmans).

     Segons el principi moral de l'Alcorà,  la dona ha d'evitar qualsevol tipus de relació amb els homes,  a excepció de la relació amb els familiars més pròxims.  En conseqüència,  la dona quasi desapareix de la vida pública; si de cas,  la dona casada sempre ha d'anar acompanyada del marit, majorment.  

      Podeu veure que els comerços musulmans mai són atesos per dones,  sempre per homes. Però aquesta no presència de la dona musulmana es repeteix amb totes aquelles activitats socials on poden entrar en relació homes i dones.

    Pel mateix motiu,  es pot constatar que,  als països musulmans,  tampoc no hi ha presència femenina als hotels, als restaurants o a les cafeteries.

        Per causa d'aquest imperatiu moral,  igualment, la dona musulmana és exclosa de l'exercici de la medicina,  així com de l'exercici d'aquelles pràctiques socials on hi són presents els homes.

      Per altra banda, és fàcilment constatable la quasi total absència de la dona musulmana dins el camp de les ciències i de les lletres,  així com dins el de l'esport.

      La pregunta que surt d'immediat és: ''Com així no s'alliberen les musulmanes que viuen a països no islàmics?''.  La resposta fa: ''Perquè la Inquisició islàmica també és present dins les comunitats musulmanes migrades''. I aquesta inquisició amenaça amb ''greus càstigs en aquest món i a l'altre'' els apòstates (i les apòstates).

  

 

    

 

 

 

 

 

 

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb