El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La Xina, una civilitzaciˇ atea.

quetgles | 25 Juny, 2017 20:39


                                          La Xina,  una civilització atea.

 

 

     En general, el mitjans fan com si evitessin informar sobre l'ateisme de la civilització xinesa. Allò que m'ha mogut a escriure és  fer saber que el confucianisme no és una religió,  sinó,  pròpiament,  una doctrina moral,  doctrina moral  que ha sigut hegemònica a la Xina, des del  segle IV aC; doctrina que abasta la filosofia i la política, alhora.

   Certament, el règim de Mao-Zedong menà una campanya contra el confucianisme,  acusant-lo d'estar al servei de les oligarquies de l'antic règim.

   Però,  sota el lideratge d'En Deng Xiaobing,  el confucianisme fou considerat beneficiós per a la construcció del ''socialisme a la manera xinesa'', de manera que actualment els instituts confucians són presents a la major part de les grans ciutats d'arreu del món.

    La tradició xinesa allò que mostra és un respecte per a les creences religioses i per les doctrines morals.  Seguint la tradició,  la Xina actual manté efectiva la llibertat religiosa i la llibertat de consciència. Així, al moment present,  trobem actius a la nació asiàtica el cristianisme, el mahometisme i el budisme,  entre d'altres corrents menors. Però tots els corrents religiosos són minoritaris. La Xina continua essent bàsicament confucianista.

 

     Fets aquests  aclariments,  allò que importa destacar és l'ateisme de la civilització xinesa.  En tot temps,  i més declaradament a partir del segle II aC., la societat xinesa i l'Estat xinès s'ha abstingut de fer recurs  a la religió entesa com a relació entre els humans i un Déu totpoderós.

    En efecte, en cap moment històric de la Xina,  s'ha desplegat un o altre tipus de religió. O sigui,   la Xina antiga no va disposar de Llibres Sagrats ni de casta sacerdotal. I,  a diferència de la civilització hel·lènica,  la Xina tampoc va fer cap referència a una munió de déus.  Als clàssics xinesos tampoc es fa referència a un Ésser Suprem,  a la manera judaica.

    Als Analectes d'En Confuci,  el punt més alt com a referent religiós és aquell on es cita paraula el Cel com a element metafísic,  com a signe d'ordre racional superior al dels humans. Per altra banda, els intents de divinitzar la figura d'En Confuci fracassaren. Els rituals confucians actuals continuen essent rituals purament cívics,  implícitament ateus (No deixa de sorprendre aquesta coincidència sobre els rituals civils entre els ateus marxistes i els ateus confucians).

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb