El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La filosofia en 36 enunciats (5).

quetgles | 20 Maig, 2017 20:57

 

 

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

                                   La filosofia en 36 enunciats (5).

 

 

 

   24.  Avís al lector:  No és el cas que aquest escrit tingui per objectiu la revisió de la història de la filosofia. No,  allò que pretenc és posar de manifest els formidables instruments que utilitza el Poder  per a mantenir hegemònica la seva ideologia. L'aliança de les diverses elits socials i econòmiques contra els interessos de les classes assalariades desplega una guerra ideològica,  tot mantenint secrets i ocults els seus instruments de guerra.

         No és el cas que jo en dediqui a moure guerra contra l'Església catòlica. Ans al contrari,  és la nova Inquisició la que,  en tot moment,  mou guerra ideològica.

     Per veure un exemple concret del funcionament de l'actual Inquisició penjaré aquí una web meva publicada al 2014. Vegeu  | Albert el Gran.

 

   25.   Com he explicat sovint,  la revolució luterana va significar l'inici de la fi del sistema teocràtic a Europa.  M'interessa subratllar aquí (i serà l'enunciat 25) que el triomf d'En Luter i el triomf de les revoltes luteranes foren possibles gràcies a la confrontació entre les faccions de la classe dominant,  l'aristocràcia,  una de les quals apostà a favor de la Reforma.  A l'any 1520,  la  facció majoritària de la gran aristocràcia alemanya  (i tota la petita noblesa en bloc) feu seva la reforma defensada per En Luter. De manera semblant,  es donà la guerra civil a Anglaterra i als Països Baixos amb victòria de la noblesa luterana sobre la catòlica.

    26.  En contra de les tesis d'En Marx,  convé destacar que l'aristocràcia (la facció progressista de l'aristocràcia) fou la qui encapçalà  la revolta contra l'absolutisme monàrquic, el qual era sostingut per la facció catòlica.  

 

   27. Revolució luterana. L'enunciat 27 fa: La denominada Reforma protestant fou,  en realitat, la primera revolució de la modernitat.

   Per entendre la cosa podeu veure la meva web

 Martí Luter, l'alliberador .

   28.  No fou el cas que les revolucions democràtiques fossin ''revolucions burgeses''. No fou el cas que la denominada ''burgesia'' prengués el poder derrotant a l'aristocràcia. Allò que mostra la realitat històrica és que fou una facció de l'aristocràcia (luterana) la que s'enfrontà militarment a la facció absolutista (i catòlica) de l'aristocràcia; per descomptat, la resta de classes socials,  majorment, s'adheriren al moviment revolucionari.

     Així s'esdevingué a la revolució anglesa de 1648. I a la de 1688,  la facció aristocràtica revoltada (contra l'absolutisme catòlic) tingué un protagonisme absolut.

      Que resti clar:  A l'Anglaterra moderna no es va donar una lluita de classes entre la burgesia  i l'aristocràcia (Vegeu que encara avui és vigent la ''cambra dels lords''). Per altre costat, de bon principi,  quan s'inicià la revolució industrial anglesa,  no foren pocs els nobles britànics que invertiren el seu capital en empreses industrials i financeres.

       La teoria de la ''revolució burgesa'' d'En Marx només estaria d'acord amb la realitat històrica en relació a la revolució francesa,  si de cas (Per veure el tema a fons,  podeu baixar la web  En Marx i el fracàs de les ... ).

 

   29.  La qüestió no és refer la història sinó fer palès que el Poder (els Poders de la nostra àrea política) manipula o falsifica la història descaradament; descaradament perquè  suposa que no hi ha un possible poder alternatiu.

    Així, per exemple, a l'Estat espanyol,  els governs del PSOE no han significat cap amenaça pel mecanismes de difusió ideològica que manté l'oligarquia. O sigui, en cap sentit es manifestà un canvi en la producció i distribució de materials ideològics. I,  per descomptat, els grans mitjans de comunicació continuaren en mans dels magnats o en mans de  Corporacions.

 

   30.  L'abús de poder de les oligarquies fa que la seva producció ideològica  sigui intel·lectualment feble o molt feble.

    Així, com a pedra d'escàndol en matèria d'història del pensament, podeu comprovar que els llibres de text i les enciclopèdies  dediquen molt d'espai i fan grans elogis a uns suposats ''grans filòsofs'' del racionalisme,  gràcies als quals s'inicià la modernitat.  Entre aquests  grans filòsofs,  citen  En Descartes,  N'Espinosa,  En Leibniz i N'Erasme de Rotterdam,  però no En Martí Luter. En sentit contrari,  uns i altres fan com si el pensament d'En Luter no hagués influït dins la filosofia europea.

    La cosa escandalosa resta present . Vegeu el cas de N'Erasme enfrontat a En Luter. Mentre les amples masses i les diverses classes socials d'Alemanya i dels Països Baixos seguien l'ideari  d'En Luter,  N'Erasme era un desconegut per a les amples masses i les seves propostes de reforma no provocaren cap tipus moviment social.     O sigui, els llibres de text estudien en devoció En Descartes,  l'autor que va oferir els seus serveis intel·lectuals a l'arquebisbe de París, posat que la seva filosofia no estava en conflicte amb el tomisme imperant. I,  en canvi ignoren,  el pensador (En Luter) que va provocar la primera gran revolució democràtica europea (Podeu veure l'estafa cartesiana a fons  al post  Descartes, un mètode per a ...).     

 

 

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb