El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat ''La filosofia i la religiů sense caretes'', editat a la Xarxa com a post.

La filosofia en 36 enunciats (3).

quetgles | 14 Maig, 2017 09:35

 

 

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

                                             La filosofia en 36 enunciats (3).

 

 

 

   15.  La nova Església romana era com a mil vegades (o cent mil!) més poderosa que una escola de filosofia. A les escoles de filosofia es manifestaven tot de diferents sensibilitats,  de manera que freqüentment sorgien escissions (N'Aristòtil deixà l'Acadèmia platònica i fundà el Liceu).  Les escoles de filosofia no tenien ''llibres sagrats''. L'Església romana va proclamar la Vulgata com a ''sagrades escriptures''. Els membres dissidents,  declarats ''heretges'',  eren  perseguits i,  a poder ser,  destruïts físicament. L'Església disposava de l'espasa imperial.

    Vegeu la cosa:  L'Església romana fou els ulls i la veu de l'emperador. Els milers de membres de l'Església informaven constantment a Roma de la situació moral (és a dir,  social i política) de la població on exercien el seu ''ministeri''.

     Vegeu la cosa:  Des del primer moment,  l'Església romana proclamà que l'autoritat política era la manifestació de la voluntat de Déu.

    16. Per entendre la cosa,  vegeu l'enunciat:  Les suposades Epístoles del suposat Pau de Tars contenen punt per punt tot el programa polític i social de l'emperador En Constantí el Gran (programa que no era altre que el del patriciat romà).

     Com a paradigma, vegeu les propostes del ''programa'' d'En Pau de Tars en relació als esclaus (Segons les propostes,  el sistema d'esclavitud general dels latifundisme romà era expressió de la voluntat divina) . Així, diu:   Els qui estan sotmesos al jou de l'esclavitud, han de considerar que els seus amos es mereixen tot el respecte, perquè el nom de Déu i la doctrina sana no rebin cap injúria (1 Timoteu 6, 1). També diu:   Que els esclaus se sotmetin en tot als seus amos, mirant de complaure'ls i evitant de contradir-los 10 i d'estafar-los; que demostrin contínuament la seva fidelitat. Així faran honor en tot a la doctrina de Déu, el nostre salvador (Titus 2,  9-10). I també:

 Que cadascú, doncs, continuï en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat. 21 ¿Eres esclau quan vas ser cridat? No te'n preocupis; però, si poguessis obtenir la llibertat, procura aprofitar l'ocasió. 22 Perquè l'esclau que ha estat cridat a ser del Senyor és un llibert del Senyor. Igualment, el qui ha estat cridat essent lliure és un esclau de Crist. 23 Heu estat comprats pagant un preu: no us feu esclaus dels homes! 24 Germans, que cadascú continuï davant de Déu en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat  (1 Corintis 7,  20-24). I també:  Esclaus, obeïu amb temor i respecte els vostres amos d'aquest món, amb un cor senzill, tal com tots obeïm el Crist, 6 i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen, sinó com esclaus del Crist que fan de tot cor la voluntat de Déu. 7 Serviu de bon grat, com qui serveix el Senyor i no pas els homes. 8 Penseu que cadascú, tant si és esclau com si és lliure, rebrà del Senyor la recompensa pel bé que haurà fet.

9 Amos, tracteu els esclaus de la mateixa manera. Deixeu de banda les amenaces. Penseu que, tant ells com vosaltres, teniu l'amo en el cel, i ell no fa distinció de persones (Efesis 6,  5-9).

 

 

  17. L'Església romana d'En Constantí fou el nou instrument que feia possible que el discurs de l'Emperador o del Papa arribés fins a l'últim racó de l'imperi (A considerar: a partir de l'any 380, cap altre discurs de possibles esglésies alternatives fou possible).

    18. Els pobles germànics nous administradors   dels territoris que havien conformat l'Imperi Romà,  d'immediat,  entengueren que l'Església romana era imprescindible per a poder administrar els nous dominis.

     Els conqueridors (Els francs,  els ostrogots,  els visigots i d'altres), en lloc d'imposar la seva religió i la seva llengua, decidiren adoptar la llengua i la religió de les poblacions dels territoris conquerits (majorment romanitzades) com a estratègia política per assegurar llur dominació.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb