El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La filosofia en 36 enunciats (1).

quetgles | 10 Maig, 2017 05:10

 

 

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

                                      La filosofia en 36 enunciats (1).

 

 

         La filosofia en 32 enunciats conforma una orientació ideològica semblant a la del meu escrit titulat | La filosofia a l'abast.

  

        Són enunciats generalistes que posen al descobert les mancances dels llibres de text i de les enciclopèdies al tractar temes de filosofia,  i,  en especial,  al fer valoracions sobre la importància dels filòsofs o dels corrents de filosofia.

 

 

   Vegeu els enunciats.

 

1. Sòcrates era un desclassat al servei de l'aristocràcia atenenca.  Si ens hem d'atendre als escrits d'En Plató,  En Sòcrates era un pobre sense ofici ni benefici que vivia  sostingut pels seus ''amics'' de l'aristocràcia.  tot moment,  els propietaris dels mitjans de comunicació presenten un Sòcrates com si fos una mena d'il·lustrat que lluitava per l'establiment de la llibertat d'expressió i pel triomf de la racionalitat contra els mites i el fanatisme. Però la veritat és justament el contrari. El Sòcrates d'En Plató és un reaccionari que fa tot d'arguments contra els fonaments del sistema democràtic,  que en aquella època regia a Atenes (Amb més detall,  podeu veure el post Sòcrates el reaccionari).

   S'ha de saber: En tot moment,  En Sòcrates,  En Plató i N'Aristòtil tenen com a objectiu primer crear l'argumentació contra els fonaments ideològics de la democràcia.

 

2.   Segons aquests  autors, el nucli de la negació dels valors democràtics és constituït per la divisió entre la doxa,  el saber vulgar i l'episteme,  el saber del savi (la ciència,  el saber científic).  

3.    En Sòcrates,  En Plató i N'Aristòtil donen per evident que la moral és una ciència (la ciència del Bé). Segons En Sòcrates, el bé (el bé moral) s'obté per mitjà de l'activitat intel·lectual del que és savi,  i que una vegada conegut el bé,  el savi practica el bé,  necessàriament. En Plató s'atreveix a dir que les idees del Bé són presents dins l'ànima de l'home,  que per conèixer el Bé (els bens morals) els homes  basta que recordin. Suposa aquest teòric que cada una de les ànimes dels humans prové del món de les idees,  que aquestes ànimes humanes van conèixer les idees i que, per tant,  pot recordar les idees que va conèixer.

4.    Per cert,  En Plató no explica per quin estrany motiu les ànimes immaterials que habiten al món (perfecte) de les idees baixen al món sensible (imperfecte) , baixen al món de les aparences materials (que són còpies imperfectes de les idees).

5.    Per descomptat, el Bé,  el bé moral,  segons la tríada reaccionària,  és present en totes les relacions socials; o sigui, les normes que regulen la ciutat són,  o han de ser,  una deriva del Bé.

6.   Per descomptat, N'Aristòtil  insisteix en contraposar la doxa i l'episteme. I proposa que el més savi sigui l'administrador de la ciutat. Repetidament,  posa l'exemple del capità del vaixell i els viatgers; és el capità el qui ha de dirigir el vaixell i no els viatgers,  tot i que són molts. O sigui, la doxa de la majoria no val res al costat de l'episteme del savi.

7.  La República platònica ha de ser governada pels filòsofs,  afirma En Plató.  Però, absurdament,  no explica com s'ha de fer per distingir els filòsofs que han de governar la República. Tampoc no diu què fer si hi ha una diversitat de filòsofs amb projectes socials diferents.  

8.    Des de l'antiguitat, les elits dominants han imposat l'episteme i la ''ciència moral''.

  Fins a l'època moderna,  les elits han imposat les seves normes morals i socials per mitjà de les Esglésies (Podeu veure el post  L'Església catòlica, un instrument de l'Imperi Romà... ).

9.    A Europa,  des del segle VI, a l'aristocràcia  va deixar en mans de l'Església el monopoli de la filosofia.  Fou allò de Philosophia ancilla Theologiae (La filosofia serventa de la Teologia).

10.   Els llibres de text i les enciclopèdies,  majorment, fan com si hi hagués hagut una successió interminable de filòsofs,  però la realitat històrica és que  fins a la revolució luterana allò que s'esdevingué fou una successió de frares,  tots ells teòlegs,  que repetiren la formulació moral i social exposada per En Pau de Tars (El denominat com a Sant Pau).

 

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb