El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat ''La filosofia i la religiů sense caretes'', editat a la Xarxa com a post.

Manifest per a l'alliberament. Tercer comunicat.

quetgles | 25 Abril, 2017 09:01


     Manifest per a l'alliberament. Tercer  comunicat.

Anant per feina.
   Tesi: El Poder,  en tot temps,  engendra monstres ideològics,  monstres que després no sap com desempallegar-se'n. 
   Vegem-ne un exemplar.
   A l'època moderna,  el Govern espanyol,  com a delegat del Poder de Roma,  va continuar imposant l'aprenentatge del llatí dins el pla general del batxillerat (així com en relació a les llicenciatures en Lletres a la Universitat).
   En una primera època,  l'objectiu de la Cúria Romana  era fer del llatí la llengua de la ciència,  excloent les altres llengües de la ''Cristiandat'' (Època en la que la Teologia era la ciència suprema). Fracassat el seu intent, no obstant,  la Cúria va intentar mantenir el llatí com a llengua de privilegi per mitjà de la qual un hom esdevenia hereu de la immarcescible civilització de Roma. 
    Però,  arribat el segle XX, a l'Espanya franquista, l'estudi obligatori del llatí  esdevingué un malson que turmentà els estudiants (Turment aquest que continua aplicant-se encara a l'actualitat). L'estudi del llatí havia esdevingut un monstre creat pel  Poder (En aquest cas,  el Poder franquista). Els batxillers espanyols i els batxillers catalans figuraven oficialment com a diplomats en llengua llatina, però, en realitat, eren absolutament incapaços de llegir un llibre escrit en llatí,  llevat de qualque cas excepcional.
    El Monstre: Aquesta pedagogia corrupte universal era coneguda per tothom,  però ningú ho denunciava.
   A l'època moderna,  el Monstre arribà a un punt culminant:  No hi havia llibres en llatí ni a les biblioteques públiques ni a les  escolars,  comunament.  Els autors llatins,  si de cas,  eren a l'abast del públic traduïts en llengües vulgars.
   Actualment a l'Estat espanyol,  per tal de defugir aquesta situació de ridícul,  han aparegut unes modestes editorials que publiquen qualcuns autors clàssics en llengua llatina.
    Respecte a aquesta qüestió,  m'interessa destacar que la gent del comú,  en tota ocasió,  declarava que ''el rei anava nu'',  és a dir,  que no s'estava de dir que ''l'estudi del llatí no serveix per a res''. Però l'opinió de la gent era – i és – menystinguda per l'Autoritat Intel·lectual (Autoritat aquesta que és falsa; no es correspon a criteris científics,  sinó a interessos ideològics). L'oligarquia espanyola (fent carn i ungla amb la Jerarquia catòlica),  en tot temps, fa un desplegament d'una falsa Autoritat Intel·lectual en tots els àmbits no científics,   pròpiament ideològics. Reprodueix l'esquema dialèctic tomista (aristotèlic-tomista) que fou desplegat a l'antiga Grècia per En Plató i N'Aristòtil; l'esquema distingia entre doxa (l'opinió vulgar) i episteme (el saber del savi,  de l'home de ciència) (Sobre aquesta qüestió podeu veure el post Ni En Hegel ni En Marx...ni En Sòcrates
      Per descomptat, no és el cas a que ens referim sigui únic; pel contrari, la mistificació ha sigut i continua essent una pràctica habitual (de baix nivell intel·lectual,  s'ha de dir) de la falsa Autoritat intel·lectual mantinguda per l'oligarquia i per les formacions impregnades d'espanyolisme.

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb