El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

En Martí Luter va dir que odiava N'Aristòtil (Filosofia a cops de mall).

quetgles | 01 Juliol, 2016 16:31


     En Martí Luter va dir que odiava N'Aristòtil (Filosofia a cops de mall).

 

 

    Als llibres de text espanyols d'Història de la Filosofia i a les enciclopèdies,  En Martí Luter no figura com a filòsof; si de cas,  se'l classifica com a ''reformador religiós''.

   En canvi sí hi figura com a filòsof important N'Erasme de Rotterdam,  i sí hi figuren com a filòsofs  40.000 frares medievals.

     Cop de mall: Els 40.000 frares feien com si es moguessin alhora que es mantenien absolutament immòbils. Estaven lligats amb la corretja del Papa de Roma.  El Papa (i la Cúria romana) era l'autoritat suprema en matèria de fe i de moral; però a la manera catòlica romana s'entenia que les qüestions de filosofia o de ciència  tenien a veure amb la fe i la moral.  I el dogma i la moral del catolicisme es mantingueren sense canvis substancials. I,  en paral·lel, en relació a les ciències naturals,   la Cúria romana i les universitats s'esforçaren per a blindar la ''no ciència'' catòlica (Una colossal col·lecció de disbarats).

     Per a plantejar la cosa:  A inicis del segle XVI, els 40.000 frares catòlics que feien de científics mantenien com a dogma la física aristotèlica (segle IV aC) alhora que,  com a ''científics de la moral'',  aprovaven el discurs d'En Pau de Tars segons el qual els esclaus han de servir fidelment al seu amo (Epístoles Titus, Efesis,  Colossencs i Timoteu)(S'ha de saber: N'Aristòtil considerava que era natural que hi hagués esclaus,  i que era bo que hi hagués esclaus).

    Cop de mall:  El discurs d'En Martí Luter fou l'instrument que utilitzaren  els pobles germànics per alliberar-se del despotisme romà.

      Per entendre la cosa:  Propostes de reforma de l'Església n'hi havia moltes,  però la proposta d'En Luter anava més enllà. Per primera vegada,  al cap de mil anys,  sorgia un discurs que negava els principis bàsics de l'aristotelisme.

      Certament,  En Luter no es considerava filòsof,  ni pretenia incidir en la renovació del tomisme (Exclusiu sistema filosòfic de les facultats de filosofia i de teologia).

    Per entendre la cosa:  Precisament,  En Luter  rebutjava en bloc l'inútil saber aristotèlico-tomista. El frare agustí raonava i argumentava les seves tesis,  però fora dels plantejaments del tomisme oficial.

   Repetiré una vegada més un paràgraf del meu escrit  Luter i el luteranisme que fa: A la dieta de Worms, davant l'emperador En Carles,  en resposta a la pregunta del nunci del Papa de si es retractava o no de les seves proclames, En Luter feia la seva famosa declaració:  ...estic lligat als textos que he aportat; la meva consciència està captiva en les paraules de Déu. Revocar qualsevol cosa, no ho puc ni ho vull. Perquè actuar contra la pròpia consciència  no és ni segur ni honrat...  Al dia següent, el món sencer s'assabentava del rebuig de Luter a l'autoritat de Roma. Al proclamar la llibertat del cristià, s'establia la llibertat de consciència. Era la rebel·lió contra el Poder de Roma. 

 

    S'iniciava la gran revolució. Es proclamaven els principis morals de la modernitat. I En Luter n'era l'instrument.

   Eren les diverses classes socials dels principats germànics que,  majoritàriament, feien seves les 95 tesis d'En Luter clavades a la porta de la Universitat de Wittenberg. Els prínceps alemanys i l'alta aristocràcia feien seva la rebel·lió del monjo agustí; però també la feien seva la baixa aristocràcia,  i els menestrals i comerciants de les grans ciutats autònomes i, així mateix, s'hi apuntaven les amples masses pageses.

  Que quedi clar:  Era la revolta contra l'absolutisme i contra el despotisme de Roma amb l'estendard luterà. Era la gran revolta que havia de capgirar la història d'Europa.

   Cop de mall: Mentre que els filòsofs i els teòlegs medievals més distingits es dedicaven a reforçar el blindatge del despotisme, les idees de Luter constituïren una bomba que va fer miques la ideologia reaccionària i canalla que imperava a Europa des de feia mil anys.

 

     Peguem un cop d'ull als efectes de la bomba ideològica luterana.

 La ''llibertat de consciència del cristià'' era  l'anunci de la llibertat de pensament. A la fi restava invalidada la perversa classificació dels humans en dues categories de coneixement; restava anul·lada la divisió del saber entre la doxa (el saber vulgar, i el saber dels sofistes) i l'episteme (El saber científic,  el dels vertaders filòsofs),  segons defensava la tríada reaccionària,  Sòcrates-Plató-Aristòtil.

     Va rebutjar l'autoritat intel·lectual i moral del Papa,  dels concilis i dels ''Pares de l'Església''.

I,  en sentit contrari,  proclamava el principi del ''sacerdoci universal'',  que volia dir que tot cristià manté una relació directa amb Déu,  de manera que l'Església deixava de ser mediadora entre Déu i els homes.  El ''poble cristià'' deixava de ser un ramat i un pastor. La pretensió de fer de pastor de les ''ovelles cristianes'' era una aberració.

    Abans d'En Hume,  la teologia restà invalidada per Luter.  Únicament les Sagrades Escriptures indiquen quina és la voluntat de Déu,  deia el monjo llibertari.  En conseqüència,  centrà el seu esforç a la traducció de la Bíblia a l'alemany.

          Cop de mall:  Mentre els 40.000 teòlegs medievals s'esgotaven en inacabables debats sobre Déu i el sexe dels àngels (publicats en llatí i que ningú altre llegia),  En Luter tirà pel dret,  i,  amb un sol cop posà els Evangelis a l'abast dels alemanys (Entenent-nos: Els prínceps alemanys pensaren que era bo tirar en davant l'ideari d'En Luter. Per entendre la cosa: En Luter situat a Venècia hagués acabat a la foguera).  A Alemanya, tot déu va aprendre a llegir. Fou la primera revolució cultural a Europa.

   D'un sol cop,  el monjo d'Eisleben enterrava mil anys d'aberracions anacoretes. Mentre al Blanquerna,  En Ramon Llull,  seguint la norma moral de la Cúria,  posava l'Emperador i el Papa de genolls,  passant el sant rosari i fent d'anacoretes (com a estat ideal de l'ésser humà),  En Luter feia saber que els intents de trobar dreceres o camins secrets per assegurar la ''salvació eterna'' no solament eren inútils sinó que eren perversos i condemnables.

   Com si despertessin d'un malson,  milers de frares i de monges alemanys deixaren els hàbits.

    I així com caigueren els hàbits,  s'acabaren les pràctiques religioses aberrants que martiritzaven els cristians. S'acabaren els dejunis i les abstinències i els vots de pobresa.

    Els silicis foren llençats a la foguera. Infligir-se patiments a un mateix fou considerat anticristià.

     La revolució moral de majors conseqüències fou provocada per la nova moral sexual predicada pel monjo alliberador.  La nova doctrina declarava que la sexualitat i el plaer sexual responien a la voluntat de Déu. I el monjo donava exemple i feia públic el seu gaudi com a espòs  i com a pare. El vot de castedat fou declarat anti-humà i pervers,  i absurd.

   

 

      Cop de mall:  A una Europa on la població estava sotmesa a la brutalitat del despotisme de Roma,  la denominada ''Reforma protestant'' era en realitat la major revolució moral,  social i política de la història moderna. 

    S'ha d'entendre:    Una societat on la Jerarquia eclesiàstica dicta les normes de comportament de la vida privada dels individus és una societat regida pel despotisme.   Combatre el despotisme romà esdevingué la major revolució social imaginable. Parlar de ''Reforma protestant'' és,  de fet,  un intent d'ocultar la dimensió social, política i ideològica de la revolució luterana.

     Per primera vegada s'aixecava una  veu contra el despotisme romà (Si de cas, la veu de N'Anselm Turmeda seria un precedent). Els grans teòlegs i els grans filòsofs (suposats) callaren com a morts,  mai denunciaren el despotisme romà.

  

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb