El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La filosofia en sis batudes (5)

quetgles | 11 Abril, 2015 07:12

             

                            La filosofia en sis batudes (5)

    

     Podria semblar que de l'estudi de la filosofia no se'n pot treure aguller.

    Podria semblar que, per uns, la filosofia seria massa complicada, inabastable; per altres, la filosofia seria un saber inútil, menyspreable.

   Aquesta desconfiança estaria justificada. En efecte, són molts  i diversos els sistemes filosòfics; i el nombre de filòsofs fa temps que va superar la xifra dels 40.000.

    Per a més complicació, són nombrosos els estudiosos que fan teories sobre la inutilitat de la filosofia.

     He de recordar aquí el ja he dit en altres escrits:  La filosofia és un instrument de combat de la guerra ideològica.

    Recordem la tesi:  En tot temps, la lluita de classes es manifesta en guerra ideològica.

   La classe opressora, el Poder, vol imposar la ideologia que justifica el sistema social vigent. El conjunt de les teories justificadores conformen un sistema filosòfic.

     Respecte a la tesi, se'm podria retreure que, sovint, els filòsofs tracten temes de caràcter no ideològic, com serien els de la Física de N'Aristòtil, per exemple. Però no és el cas; al segle IV aC, els tractats de Cosmologia eren d'obligat compliment a les escoles de filosofia per tal de gaudir de prestigi intel·lectual. S'ha de suposar que N'Aristòtil pretenia aquest prestigi, però s'ha de subratllar que les seves teories de Física estaven en relació amb la Metafísica.  La seva Física és finalista (El Món és un tot ordenat d'acord a una finalitat racional, a un Logos universal); per altra banda, s'ha de saber que és una col·lecció de disbarats, de manera que resulta difícil trobar una sola teoria de la Física que concordi amb la Física moderna (He explicat el fenomen al post N'Aristòtil i En Tomàs d'Aquino).

  

      Vegeu la batuda (la 5).  A la guerra ideològica, les idees cabdals sempre són unes poques. Són idees que afecten a tots els sectors socials; tots els individus, d'una o altra manera, es troben implicats en la guerra. Fins i tot aquells que no volen participar en el conflicte comproven que la neutralitat és impossible.

     Per entendre la cosa: A principis del segle XX,  les amples masses dels grans nuclis industrials del Principat de Catalunya se sentien explotades pels empresaris, i oprimides. Els sentiments sorgien espontàniament. El desplegament de les idees de justícia social són una conseqüència dels sentiments. Fou a partir dels sentiments provocats per l'explotació i la marginació que sorgí el despertar de les reivindicacions socials i polítiques dels explotats.

      Per  entendre la cosa:  La revolta obrera no fou motivada pels discursos d'uns predicadors, sinó, al revés,  fou el sentiment de revolta  de les masses obreres el que provocà la demanda de predicadors socials i polítics (Als anys 10 i 20 del segle passat, el proletariat català  estudià amb passió les diverses ofertes (o sigui, les idees) socials i escollí el projecte sindical de la CNT, majoritàriament).

    L'oligarquia i la Jerarquia catòlica s'equivocaven; pensaven que eren els ''agitadors'' els qui insuflaven les idees de reivindicació social, idees que trencaven la pau social i  allunyaven els obrers de l'Església. De manera que va començar la repressió contra els sindicats obrers. Això explica que, tan bon punt hi havia aldarulls socials, hi hagués cremades d'esglésies.

    Tornant a la qüestió plantejada al inici d'aquesta batuda, vegeu dos aclariments que ens permeten avançar.

   Tesi:  Qualsevol sigui l'argumentació que faci negació de la filosofia cau en l'escepticisme, o sigui, es situa dins un determinat corrent ideològic i esdevé material filosòfic, per tant.

    L'emperador romà Marc Aureli va escriure les Meditacions on recull els enunciats bàsics de la ideologia pròpia del patriciat romà. Conseqüent amb això,  aconsella als joves que deixin de banda els llibres de filosofia; i ofereix qualcuns arguments per demostrar la inutilitat de la filosofia (Quina ironia de la història! Ara, En Marc Aureli figura a la breu llista dels filòsofs romans. Podeu veure el meu post  Marc Aureli, la filosofia romana).

     Tesi:   Sigui quina sigui l'argumentació, en tots els casos, necessàriament, els escèptics també es mouen per ideologia, a partir d'un sentiment o  d'una passió. 

      És inconsistent la concepció segons la qual la filosofia abraçava  les diverses ciències, ciències que s'haurien segregat de la filosofia (L'Idealisme en tot temps ha afirmat la unitat entre ciència i filosofia).

     L'ordenació actual de l'estudi de les ciències i de la investigació científica es fa d'acord als plantejaments del positivisme, de la filosofia positivista (Filosofia que, com és sabut, afirma que la Metafísica no és possible com a ciència, i que, per tant, la filosofia queda reduïda a l'estudi del llenguatge científic).

    O sigui, la tesi fa: És sempre des d'una concepció filosòfica que es fa l'ordenament de la ciència.

   Per entendre la cosa:  Durant més de mil anys, l'ordenament de la ciència a les societats cristianes responia al criteri filosòfic de la Cúria romana.

   Per entendre la cosa:  Segons la filosofia oficial de l'època (l'Agustinisme platònic, primer, i el Tomisme aristotèlic, a continuació) feia un escalonament de les ciències segons la valoració del seu objecte d'estudi. Així, la Teologia era la ciència suprema (el seu objecte d'estudi era Déu), i, en segon lloc, venia la Psicologia (Ciència que estudiava l'ànima humana, espiritual i immortal). I l'estudi de les pedres era considerat com una ciència inferior.

     Per entendre  la cosa:  Els científic suprem era el Papa, acompanyat pels cardenals en la tasca ''d'organitzar la ciència i els estudis científics''.

     El Bisbe de Roma i els 40.000 frares doctors en Teologia eren el principal obstacle que impedia l'establiment de la ciència.

   Per entendre la cosa: Hi ha més crítica moral i social a La disputa de l'ase, de N'Anselm Turmeda, que als llibres dels 40.000 teòlegs catòlics (La Inquisició va destruir tots els exemplars catalans, de l'obra d'En Turmeda. Per sort es va trobar un exemplar en francès, a partir del qual s'ha refet l'obra en català)

    A destacar:  En tot temps, qualcuns dels escrits d'En Turmeda foren molt populars a Catalunya (Sencera), i no així els escrits d'En Tomàs d'Aquino, per posar un cas. 

    Fent punt i a part.

     La filosofia neix del sentiment, jo deia, però ho fa amb la intenció d'afirmar la veritat. Vegem l'enunciat.

 

     Tesi:  El saber filosòfic no es pot constituir com a ciència positiva, però, alhora, és un saber que pretén basar-se amb la raó i, en tot moment, fa d'espasa i d'escut de les ideologies. O sigui,

    Tesi: Tan bon punt es vol fer una argumentació racional a favor d'uns valors morals  o socials, es fa  filosofia.

        S'ha de suposar que un increment de l'oferta de productes filosòfics és un indicatiu de crisi social.

     Tesi: És el Poder el que promou la filosofia servicial. La promoció més pretensiosa (amb més mitjans)  de productes filosòfics es feta des de les esferes del Poder.

    Tan bon punt el Poder veu en perill el seu domini, intensifica la producció ideològica que està al  servei dels seus interessos.

    Per  entendre la cosa: Fou de l'Ecole Normale Superieur de París d'on van comparèixer les legions   de philosophs. Peró, com es va veure,  l'esplet de bolets filosòfics francesos  no ha produït cap canvi social o cap nou moviment social o moral (La moguda del 68 va acabar en un no-res).

    Que resti clar: Hem se suposar que els philosophs estaven al servei, de fet,  dels interessos de la Grandeur, de l'imperi francès.

  

    

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb