El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La filosofia en sis batudes (4)

quetgles | 08 Abril, 2015 17:53

      

 

              La filosofia en sis batudes (4)

     Els llibres de text i les enciclopèdies, en general, presenten el Racionalisme i l'Idealisme alemany com a nous corrents filosòfics que deixaren una petja profunda dins la Història de la Filosofia.

    És ben cert que els filòsofs d'aquests dos corrents van encendre el debat filosòfic fins a extrems inaudits construint una Babel filosòfica.

   Fent la batuda (la 4), s'ha de veure que l'Idealisme alemany iniciava una cursa que no conduïa enlloc. Era una successió interminable de filòsofs que esmenaven (o declaraven errònia) l'obra dels altres autors del mateix corrent. Era un moviment continu que no es movia, que no menava enlloc. Semblava com si Alemanya hagués esdevingut la primera potència filosòfica mundial, però d'això no en derivava cap benefici social palpable. 

      Les vuit-centes pàgines de la Crítica de la Raó Pura són un indicador paradigmàtic de la tremenda  construcció intel·lectual feta amb l'intent de salvar la creença cristiana i luterana (En Kant era beat pietista), l'intent d'aportar nous arguments que protegissin la creença en Déu (un Déu luterà) i en l'ànima humana immortal, pietista. I, per descomptat, En Kant reafirmava  l'intel·lectualisme moral clàssic (Podeu veure la meva crítica a Kant al post  Kant, la metafísica "il·lustrada"). 

     L'obra d'aquells pensadors alemanys (Kant, Fichte, Hegel, Schelling) anava bé pels interessos del govern prussià i de la Jerarquia de l'Església luterana.

   La batuda: Els Poders promovien aquelles tremendes construccions metafísiques com si aportessin un tresor intel·lectual, però els Poders venien fum; en contra de les presumpcions del Poder alemany, restà palès que Alemanya no havia de ser l'avantguarda de la civilització.

    La batuda:  La promoció de la metafísica de l'Idealisme ja era una estafa al seu temps, però que els Poders actuals (com ho és el Poder franquista, Poder que manté el control de les càtedres de Metafísica de l'Estat espanyol) continuïn enaltint aquells autors metafísics resulta més aviat ridícul; bé, tan ridícul com pretendre que la filosofia d'En Tomàs d'Aquino, la Philosophia Perennis, sigui el cim del pensament humà, com defensa la Cúria romana.

    

        S'ha d'entendre:  Roma va veure convenient fer una conjunció entre el seu idealisme (l'aristotèlic-tomista) i l'Idealisme alemany.

     Resumint la cosa:  Al final,  després de cremar-se les celles, aquells esforçats estudiosos s'assabentaven que En Kant resumia la ''ciència metafísica'' en una frase (inscrita a la seva tomba) que fa: Dues coses omplen l'ànim amb una admiració i una veneració sempre renovades i creixents, com més freqüentment i continuada reflexionem sobre elles: el cel estrellat sobre meu i la llei moral dins meu.

    El desencant:  L'edifici estava construït sobre sorres bellugadisses. L'estupend  cel estrellat de Kant va resultar ésser un moment del Caos nascut del Big Bang inicial. I la llei moral dins seu era una còpia de la moral pietista dels prussians. Vaja! Pel que es veu el filòsof de Königsberg no se li va ocórrer pensar que els àrabs, per exemple, tenien dins seu una llei moral diferent a la seva; una era luterana, l'altra, mahometana, mira tu.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb