El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La filosofia en sis batudes (3)

quetgles | 01 Abril, 2015 18:50

 

              La filosofia en sis batudes (3)

 

 

 

    Durant tota l'Edat Mitjana i  fins al segle XVI, a Europa,  els llibres de teologia i de filosofia eren escrits en llatí, exclusivament. Aquesta exclusivitat feia que la teologia i la filosofia no estiguessin a l'abast de les classes populars (A considerar:  La filosofia abraçava totes les ciències, i la teologia era considerada com a ciència suprema). 

   En concordança amb l'estratègia de selectivitat intel·lectual, la Jerarquia catòlica romana va prohibir la publicació de la Bíblia en llengua vulgar (Els exemplars de la  Bíblia en català, editats a València a finals del segle XV, foren cremats per ordre de la Inquisició).

 

    Allò era una teocràcia d'un intel·lectualisme extremat. Segons aquest, la comunitat cristiana estava conformada per dos cossos diferenciats, el  dels pastors (el Papa, la Cúria Romana, els teòlegs, els religiosos) i el de les ovelles (el poble, les classes populars).

   Es donava per descomptat que l'Església disposava del elements necessaris per a garantir ''la salvació'' dels cristians.

    Per tal d'evitar l'error i l'heretgia, l'Església es reservà el monopoli de l'ensenyament.

    Es donava per suposat que aquells teòlegs eren un grans savis (i no n'hi havia d'altres, de savis) i no solament savis en teologia, sinó en relació a la resta de ciències.

   Que quedi clar: Un savi seglar era una excepció; la via comuna per a la saviesa era l'ingrés a un ordre religiós.

   

    Intel·lectualisme extremat, jo deia; en el sentit que s'estableix que únicament a través de l'activitat intel·lectual es pot accedir a la bonesa moral (Sòcrates-Plató).

    És clar, el sistema produïa savis i sants a dojo. Aquells frares eren teòlegs, però també filòsofs (és a dir,  ''científics''). Considereu que el poder de canonitzar estava - i està, encara ara - reservat al Bisbe de Roma.

 

   Fets aquests aclariments, l'enunciat general de la batuda (de la 3) fa així:  En relació al període al que ens referíem, es pot constatar la mistificació que contenen el llibres de text i les enciclopèdies, en general. Tot una muntanya de materials oculten la història real dels processos ideològics (la història dels grans conflictes ideològics).

 

      Enunciat: Foren les 92 tesis exposades per En Martí Luter les que provocaren el col·lapse  de la filosofia oficial.

 

       Allò que oculta la historiografia oficial:  Que les idees d'En Luter eren la negació absoluta de l'intel·lectualisme moral; que aquestes idees eren la base de l'emotivisme moral, propi i distintiu de la modernitat. El triomf de les idees d'En Luter significava la fi del despotisme de Roma.

 

 

       Les idees d'En Luter foren l'instrument per mitjà del qual Alemanya i els pobles germànics pogueren trencar el jou de Roma (Podeu veure el post    Martí Luter, l'alliberador).

 

  L'apologètica romana quedava impugnada. La pretensió del Papa de disposar d'una intel·ligència garantida per l'Esperit Sant no tenia fonament, però, pitjor encara, era immoral.

 

     En Luter fou el nunci de la llibertat de consciència del cristià. I En Joan Calví ho fou de la igualtat dels cristians.

 

      

 

     

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb