El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La filosofia en sis batudes (1)

quetgles | 26 Març, 2015 22:15

                               La filosofia en sis batudes (1)

 

 

        Aclariment previ. Negació de la negació.  M'avanço a dir que la pretensió de desnonar la filosofia en general és un camí que no duu a enlloc. La filosofia és una arma per a la guerra ideològica (Guerra sempre en actiu a les societats històriques). Un individu humà sempre es mou dins una determinada ideologia, i, vulgui o no, sempre és obligat a entrar en la guerra ideològica. Allò que importa no consisteix en exalçar o vituperar la filosofia (dit en general), sinó destapar el pensament ocult de l'elit social dominant i neutralitzar l'armament ideològic d'aquesta elit.

   Amb El Príncep, d'En Maquiavel, per primera vegada en la història es palesava el pensament ocult de les elits socials dominants; i, per primera vegada, es descrivia la manipulació ideològica, la doble moral i les disfresses ideològiques. Allò que cal fer és seguir les petges d'En Maquiavel, mostrar el doble joc ideològic de les oligarquies (i de l'oligarquia ianqui, sobretot). 

 

 

    La filosofia en sis batudes és  un exercici literari fet amb la intenció de  posar a l'abast dels navegants catalans, dels joves, en especial,  el pensament secret dominant, el pensament ocult, de les elits socials dominants.   

En sis batudes, de manera que el meu escrit sigui breu i clar (El Poder, en tot temps, pretén fer de la filosofia una reserva per a ments selectes, com ho pretenia En Plató, o En Heidegger).

  Cada post penjat a la Xarxa porta el número de la batuda corresponent.

    Aquest post d'ara és, per tant, la primera de les sis batudes. Pot ésser enunciada dient:  En tot temps, la filosofia dominant o predominant respon als interessos de la classe social dominant, emperò la filosofia oficial no diu res de l'autèntic pensament de les elits dominants.

 

 

    Tesi:  La filosofia (les filosofies) és una arma decisiva en la guerra ideològica.

 

   Tesi: Des de l'aparició de les societats en classes, va esclatar la lluita de classes. Les societats històriques es manifesten socialment dividides entre la classe dominant i la classe (o classes) dominades. I la lluita de classes fa néixer la guerra ideològica, guerra que és permanent i que no acaba mai mentre perdura la lluita de classes.

 

   Tesi: L'aparició d'una nova filosofia (i l'enlairament del filòsof  enunciador) és producte de la voluntat de l'elit social, del Poder. En cas contrari, la nova filosofia és l'arma ideològica de la revolució.

 

    Tesi: A les societats medievals, les noves idees

s'expressaven com a reforma religiosa. La Teologia feia la tasca de la Filosofia; era el principal instrument usat en els conflictes ideològics.

        O sigui, dit amb unes altres paraules, són les elits socials les que fan i desfan els representants oficials de la filosofia.

   Per entendre la cosa:  Fou N'Octavi August, l'emperador romà, el qui decidí convertir En Virgili en el gran poeta de l'imperi (En aquest cas, poesia i no filosofia, perquè el conreu de la filosofia sempre fou molt marginal dintre la cultura romana). Per descomptat, fou N'August el qui encarregà L'Eneida amb la intenció  de crear el poema nacional de Roma.

 

    Per entendre la cosa:  Foren els Papes N'Alexandre IV i N'Innocenci V (segle XIII)  els qui decidiren introduir la filosofia de N'Aristòtil com a base de la teologia catòlica, feina que encarregaren a En Tomàs d'Aquino.

 

    O sigui, fins a l'arribada de Martí Luter, el Bisbe de Roma (i la Cúria Romana) tenia el monopoli del saber. Era  el Papa el qui decidia qui havia de ser reconegut Magister Cathedrae en matèria de teologia i de moral (però també  en matèria de Física!). S'ha de saber: Les Universitats eren essencialment eclesiàstiques fins al punt que les càtedres eren repartides entre les diverses ordres religioses; i cada una estava  sota l'autoritat del Bisbe de la diòcesi; i, per descomptat, sota l'ulterior autoritat del Papa.

 

    Tornant a la qüestió inicial, s'ha de veure que és el Poder el qui, majorment, controla i regula els mecanismes de producció ideològica.

  Dit a l'engròs: Són els ministres d'Educació els qui programen l'ensenyament segons la voluntat del Poder  (Poder que, en tot moment,  oculta les seves intencions sinistres). Són els magnats o les Corporacions els qui disposen dels mitjans de comunicació més influents en relació a la ideologia i la filosofia. Igualment, és el Poder el qui intervé en l'elaboració dels llibres de text i de les enciclopèdies (Per posar un exemple aclaridor: la Gran Enciclopèdia Catalana nasqué de la voluntat política de CIU i, sense excepcions, el seu contingut ideològic es correspon amb el pujolisme; de manera que es pot dir que és una enciclopèdia beata (catòlica), conservadora i neoliberal).

 

 

       El fet que hi hagi 40.000 filòsofs (o més de 40.000) mena a la confusió, sembla Babel. Però haurem de veure que l'immens núvol filosòfic s'esvaeix tan bon punt s'estableix la relació entre ideologia i lluita de classes. Es pot constatar que a cada moment històric els conflictes ideològics deriven d'unes poques idees cabdals; idees cabdals nascudes de la lluita de classes.

 

  Seguint En  Marx, certament, la lluita de classes és un conflicte al voltant del repartiment dels bens materials. Però, superant En Marx, s'ha de dir que la lluita de classes es manifesta en una complexa gran varietat de formes.

 

    Com he explicat a bastament als meus escrits, la religió, en tot temps,  era instrument essencial per a la cohesió social. I, en paral·lel, en cas de crisi social, la religió esdevenia instrument de lluita ideològica (Podeu veure el post  Marx i l'alienació).

   El trencament del sistema d'opressió medieval fou dut a terme sota l'estendard religiós. Fou la doctrina d'En Luter l'instrument de la revolució a Alemanya i als països germànics.  Com he explicat als meus escrits, jo deia:  La denominada Reforma protestant s'ha d'entendre com el gran trencament del domini del Poder tradicional, i l'inici dels moviments de la modernitat.    La revolució luterana va aconseguir trencar, a la fi, el despotisme de l'Església catòlica. Revolució i no reforma s'ha de dir, perquè el moviment luterà anava més enllà de la reforma eclesiàstica o del cisma. Revolució ideològica, perquè la doctrina d'En Martí Luter establia la primera pedra del que havia de ser la modernitat: la llibertat de consciència. En Luter no solament expressa un sentiment, sinó que l'argumenta de manera que els seus raonaments contenen elements essencials del que seria el pensament modern. A la dieta de Worms, davant l'emperador En Carles,  en resposta a la pregunta del nunci del Papa de si es retractava o no de les seves proclames, En Luter feia la seva famosa declaració:  ...estic lligat als textos que he aportat; la meva consciència està captiva en les paraules de Déu. Revocar qualsevol cosa, no ho puc ni ho vull. Perquè actuar contra la pròpia consciència  no és ni segur ni honrat...  Al dia següent, el món sencer s'assabentava del rebuig de Luter a l'autoritat de Roma. Al proclamar la llibertat del cristià, s'establia la llibertat de consciència. Era la rebel·lió contra el Poder de Roma. ( Luter i el luteranisme).

 

  

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb