El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

El mite Jesucrist, quatre relats inconsistents.

quetgles | 08 Novembre, 2014 10:09

                   

                     El mite Jesucrist, quatre relats inconsistents.

    Proemi.

    Certament, són molts els investigadors que han argumentat sobre la inexistència del Jesucrist històric. I també són molts els qui mostren que el mite cristià és una deriva dels mites de Sumèria, d'Egipte i de Pèrsia.

   

      No és el cas que jo hagi de fer cap aportació d'investigació històrica sobre el mite cristià. Allò que pretenc és fer palesa la inconsistència dels relats evangèlics, inconsistència basada en l'anàlisi lògica del llenguatge dels relats. Crec que la tasca que faig aquí és original.

    Jo pens que aquesta tasca continua essent necessària al dia d'avui. Crec que és necessari combatre la propaganda que promouen les Jerarquies cristianes.

    S'ha de veure que, a la falsa democràcia espanyola, En Voltaire i En Thomas Paine continuen segrestats pel Sant Ofici (Podeu veu veure el post Llibres clàssics sobre els mites del cristianisme). Cal posar  a  l'atur els 40.000 teòlegs cristians (Aquests teòlegs són estudiosos dels Evangelis, però el seu objectiu no és fer resplendir la veritat, sinó  cercar arguments per fer més  consistents els textos ''sagrats").

  

     

     La cosa va més enllà de voler establir la veritat històrica. L'objectiu final es contribuir a posar en crisi l'hegemonia ideològica dels neocons.

    Fins aquí, el proemi.

    Per començar, vegem un seguit de precisions sobre l'elaboració dels Evangelis.

      Tocant al tema de l'elaboració dels textos ''sagrats'' que narren la biografia de Jesucrist, en primer lloc,  s'ha de fer palès allò extraordinari de que siguin quatre autors (i no un, com és l'ordinari) que narren la vida de Jesús de Natzaret; quatre autors, cada un dels quals fa el seu relat propi, de manera independent, sense relació amb els altres biògrafs.

     Els  relats de l'Antic Testament no diuen quasi mai qui són els autors literaris dels escrits, ni tan sols el seu nom. S'atribueix la autoria dels cinc llibres del Gènesi a En Moisès; però és una atribució basada exclusivament en la ''tradició'', és a dir, sense cap prova.

   Com és prou sabut, els narradors (En Mateu, En Marc, En Lluc i En Joan) són d'una època posterior a la de Jesús, de  manera que cap d'ells va ser testimoni dels fets que narra; però, sens dubte, podien aconseguir informació de personatges cristians del seu temps (L'Evangeli d'En Mateu, s'atribueix a l'apòstol Mateu, però segons diuen  fou escrit en llengua grega i en època tardana).   Però el que no hi ha dubte és  de que els evangelistes en cap cas fan la tasca d'un investigador periodístic. 

   Els evangelistes, al igual que En Moisès, tenien comunicació directe amb En Jahvè. O sigui, no és  solament que estiguessin inspirats per Déu sinó que la cosa anava més enllà: Era En Jahvè en persona que els parlava a cau d'orella, com si els dictés el text evangèlic; i, encara més:  S'ha de suposar que En Jahvè mateix, a qualque moment,  els agafava la mà a l'hora de escriure el text. També és possible que el déu dels jueus escrivís de pròpia mà el text evangèlic aplicant la seva suposada omnipotència.

    Que resti clar:  Segons els musulmans, el seu llibre sagrat, l'Alcorà, és inspirat per Déu; però, a diferència dels relats d'autors anònims de l'Antic Testament, els textos de l'Alcorà  eren dictats personalment per En Mahoma als seus deixebles, és a dir, que tenien un sol autor.

        Veiem qualque text de la biografia de Jesús de Natzaret.

Com a exemple, vegem el text que narra les temptacions del dimoni fetes a Jesús. El  text, titulat Temptacions de Jesús, es troba als Evangelis de Mateu, de Marc i de Lluc.

       El text (Mateu, 4) fa així:

   

4

Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. El temptador se li acostà i li digué:

--Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.

Però ell li va respondre:

--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple i li diu:

--Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.

Jesús li contestà:

--També diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.

Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu:

--Et donaré tot això si et prosternes i m'adores.

10 Li diu Jesús:

--Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.

11 Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.

   Vegem l'anàlisi del text.

 Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés.

 

     O sigui que Déu va conduir a Déu al desert; i Déu volia que el diable el temptés. I com així? No té sentit que Déu divulgui que ell volia ésser temptat pel diable.

   Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam.

    Déu comunica al narrador el dejuni de Jesús. Ja me tens al dit Jesús perdut pel desert, perdent quaranta dies dedicats al dejuni; ja me tens la segona persona divina lliurada inútilment al dejuni.

   El temptador se li acostà i li digué:

--Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.

   Segons el text, el déu dels jueus diu a En Mateu, a cau d'orella, quines foren les paraules del dimoni. Segons el text, la suposada temptació no acaba de fer el pes. El diable no ofereix pans, sinó  pedres. Per a un afamegat, les pedres  no fan delit.

   Però ell li va respondre:

--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

   Segons això, el déu jueu fa saber a En Mateu el diàleg entre Déu i el diable.

  La resposta del temptat no acaba de tenir sentit. La frase L'home no viu només de pa implica que l'home viu de pa. Sembla que allò més propi hagués sigut que Jesús digués una cosa així com:  No t'he de demostrar res a tu o No vull tractes amb tu, jo.

   (A tenir en compte:  A qualsevol moment, un hom  pot escriure un evangeli apòcrif, tot afirmant que ha sigut inspirat per Déu).

  O sigui que En Mateu és un mal narrador. Clar que, ben mirat,  també hi hauria la possibilitat que En Jahvè volgués cometre incorreccions de llenguatge a posta  i volgués embolicar la troca a n'En Mateu.

    La segona temptació del diable tampoc satisfà la definició de les temptacions, no ofereix una cosa desitjada per la persona temptada; fa així: --Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix.

   S'ha d'entendre que el déu dels jueus fa saber a n'En Mateu que el diable recita l'Escriptura (la Torà jueva), tot exclamant:  Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres (S'ha de suposar que, a qualque moment, perdut el punt, En Mateu hagués pogut dir: Perdoneu, senyor Jahvè, però ara m'he perdut; si us plau, podríeu repetir el text de l'Escriptura que va recitar el diable?).

    

    La quarta - i última - temptació sí que es correspon amb la definició del terme. En efecte, el déu jueu diu a n'En Mateu que: Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu:

--Et donaré tot això si et prosternes i m'adores.

 

    Realment és una oferta (la del dimoni) excessiva i desbaratada. Contràriament al que fan dir al dimoni, des de d'alt d'una muntanya no és possible distingir cap reialme. I, per altra banda, és inimaginable que es pugui donar tots els reialmes del món a un home sol (A considerar:  Si un dimoni fos capaç d'oferir  riquesa i glòria a balquena, ben segur que tindria tota la població del món al seu darrere).

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb