El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Recuperació? No; ells saben que no n'hi haurà.

quetgles | 17 Juliol, 2014 09:58

 

       Recuperació? No; ells saben que no n'hi haurà.

 

      

 

    ''Ells'', l'oligarquia espanyola, saben que no hi haurà un nou desplegament econòmic equivalent al  de l'època de la febre immobiliària. Ells saben que no és possible retornar a l'era del totxo; ells saben que no hi ha una nova activitat alternativa a la de la construcció.

     L'intent de crear una gran indústria de les energies renovables fracassà estrepitosament. Els horts solars han sigut la ruïna per a milers de cooperativistes (retirades les subvencions, els panells solars han resultat econòmicament  insostenibles).

       

 

   El suposat recobrament econòmic de l'Espanya estricta no és altra cosa que una campanya de publicitat espúria. Per descomptat, els economistes, majoritàriament,  són la veu del seu amo.

 

    A l'època del govern Aznar, 1996-2004, el president del govern,  En José María Aznar, seguint la tradició mitòmana hispànica, va tenir la pretensió de convertir Espanya en una gran potència econòmica mundial.

    Aquella gent de Castella no se'n podia avenir: semblava que a la fi havia arribat l'hora de la sospirada revolució industrial. Per tot arreu, com a bolets, sorgien noves empreses industrials. Però aquestes indústries estaven totes elles en dependència de la colossal bombolla immobiliària que havia impulsat N'Aznar. 

    Fou una alegria de conill. Com diuen a Castella, nuestro gozo en un pozo. Tan bon punt va esclatar la crisi, al 2008, un terratrèmol va engolir la revolució industrial asnariana. Villacañas (Toledo), la capital espanyola de les portes, va deixar de fabricar portes. Com diu una crònica d'Interviu de l'any 2010: ''Llocs com Bailén, unit als maons i les teules; Linares, a la fabricació de cotxes; Villacañas, a les portes; Vila-real, a les rajoles, o Sonseca, als mobles, són la cara del monocultiu industrial. Avui pateixen la falta de previsió davant d'una caiguda de la demanda i la paràlisi laboral. Aquest malson ha transformat la seva antiga esplendor i la seva riquesa en incertesa, angoixa i por de no a trobar un nou lloc de treball. Així es viu la crisi en els pobles miracle''(Podeu baixar la web La ruina de los pueblos milagro).

 

     Per descomptat, les diverses àrees de Catalunya (Sencera) també han patit la  crisi de les indústries dependents de la construcció immobiliària, però, a diferència de Castella, l'economia catalana està més diversificada i basada en el turisme (activitat que ha resistit més bé la crisi econòmica).

 

    Arribats aquí, resulta evident que Espanya no pot recrear una segona bombolla immobiliària. I, per altra banda, no hi ha perspectives per al desplegament de noves activitats econòmiques.

     Es pot veure que el govern i els seus economistes eviten fer cap referència concreta de possibles noves activitats econòmiques.

 

     En resum, allò a preveure és que la població de Castella, Madrid, Extremadura, Múrcia i Andalusia s'atengui als nivells dels anys 60  (Es fa palès:  Si Espanya no és la gran potència industrial projectada per N'Aznar, la vuitena,  llavors Madrid s'ha d'aprimar).   

 

 

   

 

 

    

 

  

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb