El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

N'Eberhard Grosske passat pel sedàs.

quetgles | 12 Abril, 2014 19:21

 

                                        N'Eberhard Grosske passat pel sedàs.

           Bé, allò que passo pel sedàs és un article d'En Grosske, La izquierda alternativa (Nosotros) y la independència, publicat en línia a BalearWeb,  al 9.04.2014. Pretenc fer un exercici d'anàlisi de text que mostri la manera de trobar la veritat i, alhora, que faci veure la manca de rigor i la voluntat manipuladora de l'autor de l'article.  Comprovem-ho.

       De bon començament, En Grosske engega aquesta parrafada :   Para la izquierda alternativa, en términos generales, la de la independencia està lejos de ser nuestra reivindicación prioritària.

  Amb ''izquierda alternativa'' es vol referir a la seva pròpia formació política, ''Izquierda Unida'', cosa que no especifica. Va, i diu:  la de la independencia està lejos de ser nuestra reivindicación prioritaria. S'ha d'entendre que IU té reivindicacions prioritàries, i que també reivindiquen la independència, però sense que aquesta reivindicació sigui prioritària, de moment. Vegeu que l'autor deixa els lectors sense cap possibilitat de saber de quina independència parla.  Vegeu que es pot parlar d'independència sobre una gran varietat de temes i de situacions. Tot i que es pot deduir que l'autor es vol referir al procés d'independència d'una nació o d'un territori,  podeu comprovar que el líder d'IU/EU tarda molt a aclarir que la qüestió va centrada sobre la independència de Catalunya (Catalunya-Principat).

    ''Nos repelen las fronteras'', exclama amb entusiasme, l'home, com si fos un orador anarquista. I afegeix:  ''no nos excitan en exceso las banderas'', si bé s'avança a posar una concessiva (no fos cosa que l'acusessin d'anti-catalanista) que fa:  ''aunque valoremos la pluralidad lingüística i cultural como una riqueza i reconozcamos la existencia de identidades colectivas''.

   L'autor utilitza el plural (nos repelen, no nos excitan, valoremos, reconozcamos) donant a entendre que el que diu es correspon amb l'ideari d'IU/EU.  Al llarg de l'article, En Grosske fa tot de valoracions i de crítiques en relació al nacionalisme, però en cap moment declara quina és la seva nació, i tampoc ens diu quin és el territori nacional del seu partit.

    A manera de justificació  del seu ''no nacionalisme'' i del ''no-nacionalisme'' d'IU, l'autor fa saber:  ''somos internacionalistas y nos sentimos más cerca de un enfermero senegalés que de un banquero de Madrid...o de Barcelona''. Molt contundent el líder, però sembla que no se'n adona (o no se'n vol adonar) que interpreta erròniament el concepte leninista de ''l'internacionalisme del proletariat''. A diferència  del líder comunista mallorquí, En Lenin denuncia el nacionalisme excloent dels grans russos membres del partit comunista, i fa èmfasi en la necessitat de preservar els trets nacionals de les minories no russes (Bé, s'ha de dir que les boniques declaracions d'En Lenin no evitaren la russificació de totes les àrees controlades per Moscou). 

     En Grosske no se'n adona que al afirmar  que ''aunque valoremos la diversidad lingüística i cultural como una riqueza'' dóna per bona la pràctica genocida dels règims espanyols contra les cultures no castellanes.  El líder d'IU no deu saber (o sigui, deu ésser un ignorant) que la per ell denominada ''diversidad lingüística'' no és altra cosa que un punt d'un procés de diglòssia. Segons això, hem de suposar que els comunistes espanyols, de fet, són partícips en la liquidació de la llengua catalana.

   N'Eberhard Grosske mateix és un clar exemple d'individu espanyol que, fent un posat de ''progre'', mena una lluita aferrissada contra la llengua i la cultura catalana, i contra la nació catalana. Prova d'això que dic: els articles que el líder d'IU penja al portal digital  BalearWeb (Portal creat amb intenció d'incrementar l'ús del català) van quasi tots en espanyol; es pot dir que per cada vint articles en espanyol en fa un en català, si de cas.

    

   El líder d'IU/EU, després de fer saber la ''radicalidad democrática'' que impregna el partit, afirma:  ''somos inequivocamente partidarios del derecho a la autodeterminación''. Vaja! Un hom podria suposar que, al cap i a la fi, En Grosske és a favor de la independència de Catalunya (Catalunya-Principat). Doncs, erraria. El líder embulla la troca afirmant que l'autodeterminació convenient és la del federalisme.

      En Grosske és ''partidari de l'autodeterminació'' però de manera que en referència a Catalunya (Catalunya-Principat), la solució és la ''no autodeterminació'', la llibertat és la manca de llibertat i el dret a decidir no decidir res. En Grosske ho expressa amb una frase que iguala a les d'En Kafka. Fa així:

''Conscientes(els líders d'IU) de la existencia de problemas progresivament globales que sólo pueden ser abordados desde ámbitos progresivamente globales, apostamos por establecer acuerdos que permitan gestionar globalmente dichos problemas. Dicho en otras palabras: desde la libertad y la solidaridad, somos inequívocamente federales''..

     Arribat aquí, el guru d'IU/EU, despatxa tota la complexitat del procés sobiranista del Principat en dos paràgrafs. El guru, encamellat sobre ''el conflicto catalán'', va tombant els partits polítics com si fossin bitlles.

     Així, respecte de ICV-EuiA (que són dels seus),  diu que navega amb dificultats perquè ''...nos quedaremos sin cohesión ni identidad (No explica què vol dir això).

   Del PP i de UpyD, fa saber que no aporten cap solució al ''conflicto catalán''.

  Respecte del PSOE, diu que IU no pot participar del ''federalismo trucado'' dels socialistes.

   Dels de CIU, diu que ''intenta ocultar el profundo caràcter corrupto i antisocial de sus políticas.

    Ja posat, el guru mallorquí posa dins el mateix sac a ERC i a la CUP i diu que ''no podemos compartir su estrategia porque estas formaciones hacen de la independencia un fin en sí mismo y un apriori i nosotros no''.   

   El savi d'IU/EU acaba el seu escrit amb rotunditat dient que (els de IU d'Espanya) ''Nosotros no podemos meter ni medio dedo del pie  en la piscina del enfrentamiento tribal, territorial o identitario''. O sigui, al darrer paràgraf,  N'Eberhard Grosske confessa el seu reaccionarisme:  considera inadmissible qualsevol tipus de reivindicació de les minories nacionals oprimides. A més a més, de manera descarada, evita fer la més mínima referència a l'espoli econòmic a que esta sotmesa Catalunya (Catalunya Sencera).

 

   

  

    

     

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb