El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Nova estratègia per a Catalunya (2).

quetgles | 06 Març, 2014 15:53

                              Nova estrategia per a Catalunya (2).

      (En realitat, és una continuació)

   Tesi:  L'expansió econòmica dels denominats països emergents ha provocat l'inici de la desfeta de l'Imperi.

     S'ha de saber:  Des de principis de segle, la Xina és la primera potència industrial del món.

      S'ha de saber: la Xina, però també l'Índia, promouen, anualment,  tres vegades més d'enginyers que els Estats Units, pel cap baix. 

    Tesi cabdal:  El desenvolupament econòmic (i l'industrial i el tecnològic) dels països d'Àsia, Àfrica i Amèrica llatina ha provocat la crisi dels Estats Units i de les potències de la Unió Europea (M'estic referint a una crisi profunda, provocada per la creixent desindustrialització, que es va iniciar cap al 1960.

     Per entendre la cosa: Actualment,  la Xina i Corea del Sud construeixen al voltant  del 70 % dels vaixells del món, anualment.  Com a contrast, les drassanes d'Europa  que al 1960 abastaven més del 50 % de la producció mundial, actualment no arriben al 15 %  (Vegeu la web shipbuilding world leaders in 2014 ). 

    Tesi cabdal: El discurs sobiranista de CIU i d'ERC és contradictori. Declara com a possible la creació de l'Estat català d'una manera pacífica i democràtica. Dóna per suposat que ''Europa'' (i els Estats Units) farà costat al projecte sobiranista català. 

     La contradicció:  D'aquesta suposada ''Europa'' en formen part França i Anglaterra, nacions que mantenen imperis decadents. No treu cap demanar ajut per a l'alliberament català a uns imperis que tenen sotmeses a les seves minories nacionals. No treu cap demanar suport a París, com si no fos el cas que França (amb l'ajut d'Espanya) es va apoderar de la Catalunya Nord al 1659, i, des de llavors, s'ha esforçat en destruir la identitat catalana.

        

   

          Un hom podria pensar que, de ser cert  l'enunciat precedent, llavors el mur oposat al sobiranisme català és infranquejable,  però erraria.

   Certament, fins fa uns pocs anys semblava que el mur no podia ésser enderrocat.  Però haurem de veure que a l'actualitat s'ha estat configurant una nova geopolítica mundial que posa  en crisi el domini de l'Imperi ianqui i el  d'Espanya, França i Anglaterra.

         A considerar:  des de principis de segle, la Xina és la primera potència industrial; i, segons l'OECD, al 2016, esdevindrà la major economia mundial, tot superant la dels Estats Units (Podeu veure el meu post La Xina, la civilitzacióvertical).

    A considerar:  L'ascens indeturable de la Xina ha anat acompanyat de l'ascens de Rússia, l'Índia, el Brasil. Però també nombrosos països de l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica llatina han tingut un destacat desenvolupament. En conjunt tots aquests països, de manera espontània, configuren un gran bloc que advoca a favor d'un món multilateral, és a dir, un món alliberat de la política esbojarrada de l'Imperi.

   A considerar:  S'ha de suposar que la Xina no deu estar  particularment interessada en relació al conflicte sobiranista que ha esclatat a l'Estat espanyol.  Però s'ha de copsar que el creixement del bloc multilateralista posa en crisi mortal els imperis.

    A considerar:  Les potències vencedores de la I Guerra no es proposaven l'alliberament de les nacions oprimides, però la derrota dels imperis (el rus, l'austríac i l'otomà) va comportar la formació d'una munió de nous Estats a Europa.

     A considerar:  Sembla que la Xina posa molt esment per tal d'evitar un conflicte armat amb els Estats Units. 

    Tesi: el desplegament de la Xina i dels països emergents provoca la derrota econòmica de l'Imperi i els seus aliats.

    Tesi:  Tot i que no s'ha d'esperar el suport de la diplomàcia xinesa a la causa catalana, sí s'ha de tenir en compte el particular interès de la Xina en el Corredor Mediterrani.

   A considerar:  la Xina és la primera potència comercial del món, i disposa de la major flota comercial. Actualment, són xinesos la major part de vaixells que passen pel canal de Suez. El destí d'aquests navilis és Anvers o  Amsterdam.   El port d'una Barcelona enganxada al Corredor Mediterrani esdevindria la destinació alternativa  de la major part dels vaixells que ara creuen el canal de Suez; significaria una revolució comercial de significació mundial; els vaixells que descarreguessin a Barcelona estalviarien temps i combustible.  El port de Barcelona esdevindria la principal porta d'entrada a Europa.

  

       A considerar:  El govern de Madrid proposava la construcció de dos corredors comercials: el Corredor Mediterrani i el Corredor Central (Aquest uniria Madrid amb Europa travessant els Pirineus). Brussel·les va desaprovar el Corredor Central (Brussel·les havia de contribuir econòmicament), i Madrid ha deixat en suspens l'aprovació del Corredor Mediterrani.

    A considerar: Les quatre perspectives: (1) A l'oligarquia espanyola l'espanta el Corredor Mediterrani perquè significaria un enllaç qualitatiu entre Catalunya-Principat, València i la Catalunya-Nord i provocaria una notable expansió econòmica de Catalunya Sencera. (2) Per als diversos governs de les regions catalanes, el Corredor és necessari per tal de defugir l'ofec econòmic que pateixen. (3) Els funcionaris de Brusel·les es renten les mans com a Ponci Pilat;  entenen que és un projecte particular espanyol i que és el govern de Madrid el qui retarda la realització del Corredor Mediterrani . (4) Pequín, en canvi, el concep, el Corredor, com un projecte, la realització del qual trasbalsaria en positiu el comerç mundial.

    

     Un hom podria pensar que, de ser cert del procés mundial a la que jo em referia, llavors l'activisme independentista dels catalans resultaria com a sobrer, en el sentit que aquest activisme no faria moure gens ni mica la roda de la Història. 

     Al meu entendre, el plantejament correcte seria:  Si la roda de la Història assenyala un punt que indica que l'imperi ianqui (i, és clar, l'imperi espanyol) ha arribat a la seva fi, llavors el que han de fer les nacions sotmeses és acomodar-se ajustadament  al ritme del procés històric.

     Tesi: Actualment, a principis de l'any 2014, els líders de CIU i d'ERC mantenen un discurs independentista escandalosament contradictori. Per una banda, denuncien les malvestats  que els causa Espanya, però per l'altra cerquen l'ajut dels grans imperis  (els quals donen suport a l'imperi espanyol) en l'objectiu de proclamar Estat català.

      A considerar com a proposta:  La feina dels líders independentistes catalans (cas d'acomodar-se bé a la roda de la Història) hauria de consistir en denunciar la criminal política imperialista dels Estats Units, Israel, França i Anglaterra; i, alhora, procurar trobar punts d'enllaç amb els països que despleguen el multilateralisme, i amb la Xina, particularment.

     A considerar:  La Xina ja és la primera potència econòmica mundial. L'activitat financera xinesa es present a tots el països del món, quasi sense excepcions. Així, per exemple, actualment, la Xina ha fet una tremenda inversió en bons del Tresor espanyol. I un altre exemple:  la Xina ha començat a fer important inversions al port de Barcelona (S'ha de suposar que és en interès de la seva flota comercial que opera a Europa).

      A considerar:  Malauradament, els mitjans de comunicació catalans (excepció feta dels petits mitjans de la dissidència) estan subordinats a l'estratègia ideològica de l'Imperi. Per descomptat, segueixen la mateixa deriva que la dels grans mitjans europeus.  

        

      O sigui, resta molta tasca per fer a fi de que l'independentisme català superi les pròpies contradiccions ideològiques.

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb