El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Filosofia. On és el Nord a l'any 2014.

quetgles | 27 Gener, 2014 10:11

 

                   Filosofia. On és el Nord a l'any 2014.

 

 

     Actualment, el Neopositivisme (també denominat Positivisme Lògic o Filosofia Analítica) és la filosofia hegemònica a Europa;   filosofia hegemònica en el sentit que les institucions socials s'acomoden als seus enunciats bàsics, i no pel major nombre de filòsofs que es declaren positivistes (Vegeu que els plans d'ensenyament del ministeris responen a un plantejament positivista).

 

    Segons la Filosofia Analítica, la metafísica no és possible com a ciència, de manera que la tasca de la filosofia s'ha de limitar a precisar la frontera del llenguatge científic.

   

      Segons això, el camp de l'aplicació de la filosofia s'hauria reduït com una pell de xagrí, de manera que hauria restat sense autoritat intel·lectual en relació a les qüestions morals i socials.

 

         Respecte a aquesta qüestió, haurem de veure qualques tesis.

 

       Tesi: Les filosofies, sense excepcions, són al servei d'un projecte social, projecte que es correspon amb la voluntat d'una determinada classe social.

 

        Tesi:  Essent que les societats històriques estan dividides en classes socials d'interessos contraposats que fa que hi hagi una permanent lluita de classes, la lluita de classes es manifesta en forma de guerra ideològica.  O sigui, la guerra ideològica és contínua i afecta a totes les societats.

 

    Tesi:  La ideologia predominant en un Estat es correspon amb els interessos ideològics de la classe dominant.

   

      Tesi:  A l'antiguitat i a l'edat mitjana,  la guerra ideològica provocava tot de moviments religiosos (moviments religiosos que, si no triomfaven, eren declarats herètics i perseguits pel poder). 

 

      Tesi:  En relació a guerra ideològica a l'edat mitjana, l'Església catòlica feu recurs a la filosofia per tal d'assegurar l'ortodòxia (aplicà allò de Philosophia ancilla Theologiae).

 

     Tesi: A partir del segle V,   va restar palesa quina era la funció de la filosofia: la funció d'evitar la dispersió ideològica al si de l'Església catòlica (és a dir, garantir el control ideològic de tota l'ecumene cristiana).

 

 

 

   Tesi: els positivistes i els neopositivistes, tan bon punt han fet la declaració sobre la impossibilitat de la metafísica com a ciència, no s'estan d'ocupar-se secretament i amb passió de qüestions metafísiques (Podeu veure un desplegament de l'enunciat al meu post  Wittgenstein, filosofia, mística.).

 

      Tesi: Objectivament, el Positivisme i el Neopositivisme són unes filosofies que pretenen acabar amb la guerra ideològica, de manera que neguen validesa a les crítiques a les Esglésies i al sistema capitalista (En Hayek, En Popper i la colla de la Mont Pelerin es reunien a Santiago de Xile, al 1971, per donar suport al general Pinochet).

 

   

       Tesi:  Certament, com diuen aquests filòsofs, la metafísica no es possible com a ciència. Però deixen de dir quina funció fan les idees metafísiques i el conflictes ideològics que se'n deriven. Allò que amaguen aquests teòrics  són les seves pròpies creences i les seves passions.

 

     En contra de la tesi central del Positivisme lògic,  vegeu la tesi:  Totes les persones humanes - inclosos els filòsofs - despleguen un comportament moral i social que arranca a partir de sentiments derivats de les pròpies idees metafísiques.

 

       Tesi: Els humans es veuen obligats a prendre una personal decisió sobre les idees i creences que ha rebut dins el si familiar i dins el seu entorn social. I també decisions sobre les pròpies experiències personals. Aquestes decisions es basen en uns arguments que són de l'àmbit de la moral o de la metafísica.

 

   Tesi:  Els filòsofs fan filosofia no per amor al saber, sinó  impel·lits per una passió, amb un objectiu moral, social.

 

 

     S'ha de saber:  En Wittgenstein estava turmentat per les passions sexuals (Sóc un fogonet encès, confessa al seu Diari Secret), fracassava en els seus intents d'evitar la masturbació. Per més complicació, era un jove homosexual  que queia sovint en pràctiques promíscues.

 

   En Wittgenstein també fou turmentat pels dubtes religiosos i morals. Durant anys, sempre portava amb ell el llibre l'Evangeli de Tolstoi, obra que ofereix el camí de la santedat laica.

 

   Tesi: el Positivisme (els diversos positivismes) és al servei de la classe dominant.

   Per una banda s'absté de fer crítica al sistema capitalista, i, per l'altra, evita les anàlisis sobre els llibres sagrats, els dogmes religiosos, la moral i les pràctiques de les Esglésies.

 

 

 

      S'ha de saber que les elits socials i polítiques ianquis proclamen la seva adscripció a les Esglésies de signe calvinista o luterà (Majorment, a l'Església metodista).  No debades els presidents electes, al discurs de la presa de la presidència, proclamen la seva fidelitat als pares fundadors de la nació (Es refereixen als colons del Mayflower, persones que emigraren d'Anglaterra i dels Països Baixos amb l'objectiu de crear una societat plenament calvinista).

 

     S'ha de saber que la reina d'Anglaterra és el cap formal de l'Església anglicana.

 

     A considerar, a manera d'orientació:  En Karl Popper, un dels filòsofs més llorejats,  al seu llibre La societat oberta i els seus enemics, sosté que la societat oberta són els països de ''lliure empresa'' i que els seus enemics són els feixistes (nazis) i els comunistes,  formacions que posa dins el mateix sac.

 

     A considerar:  En Popper, alhora que s'adscriu al positivisme lògic, no s'està d'escriure un llibre on argumenta sobre temes morals i socials, de manera semblant a la d'altres pensadors no positivistes.

 

    

    És probable que molta gent estigui inquieta per la manca d'un referent filosòfic que sigui una base sòlida per a una societat alliberada del capitalisme.

   Tal volta encara molts de treballadors considerin que el pensament d'En Karl Marx és un via vàlida per accedir a una societat de persones lliures i iguals.

 

    Sobre aquesta qüestió hem de veure qualques tesis. 

 

 

     Durant mil anys les societats d'Europa, foren societats agràries dominades per l'aristocràcia, la classe dels grans propietaris de terra que es reservava el poder polític i el militar.  El control ideològic fou monopolitzat per l'Església catòlica, al servei de l'aristocràcia.

 

        Tesi: S'ha d'entendre, doncs, que durant aquest llarg període  no hi va haver canvis significatius del discurs filosòfic oficial. Durant més de mil anys, aquestes societats foren regides per unes normes morals i socials que tenien per base una única filosofia.

 

    Tesi: En referència a l'edat mitjana, parlar d'una corrua de filòsofs, com fan els llibres de text, és una mistificació, un engany. Els suposats filòsofs eren una legió de frares teòlegs que no s'apartaven ni un bri de la filosofia romana oficial (Agustinista, fins el segle XIII; tomista, a partir del segle XIII; tomista, però, això sí, sense negar la filosofia de N'Agustí d'Hipona).

 

    Tesi: Els grans moviments socials d'aquella època es feien en nom de la religió, i no podia ser d'altra manera.

 

    Respecte a aquest enunciat, s'ha de saber que el moviment social de més ample abast històric  es dugué a terme al segle VII en nom de l'Islam, la nova religió creada per  Mahoma (o, amb més precisió, per les amples masses aràbigues).  

     En relació als moviments socials a l'Europa cristiana, és de destacar el moviment religiós càtar a Occitània. Declarat herètic, fou liquidat manu militari. 

 

    Però  Roma no pogué esclafar el moviment promogut per Martí Luter.

 

        Tesi:  En Luter promogué la primera gran revolució de la modernitat.

 

      Tesi: No foren els filòsofs reformistes (els qui propugnaven la reforma de l'Església catòlica) els qui iniciaren el gran moviment social.  El reformisme del més influent de tots ells, N'Erasme de Rotterdam, no anava més enllà dels cercles dels teòlegs i de les persones catòliques  cultivades.

 

      A destacar:  N'Erasme, finalment, s'oposà a les reformes d'En Luter, i s'alià amb els reaccionaris.

 

      A subratllar:  Foren les idees d'En Luter les que mogueren Europa. Les idees dels filòsofs coetanis no mogueren res.

 

     Allò que mostra el funcionament de les amples masses quan són a la recerca d'un instrument pel canvi social, tesi primordial:   Foren les diverses classes socials de les àrees germàniques les que es valgueren d'En Luter per alliberar-se del despotisme de Roma.

     Situat a una altra àrea geogràfica (Itàlia, per exemple), En Luter hagués penjat les seves 95 tesis sense que quasi ningú se'n adonés, hem de suposar.

    Fou l'aristocràcia alemanya la que es valgué d'En Luter. Amb el discurs moral del profeta, els prínceps alemanys es consideraren autoritzats a disposar els seus exèrcits contra els de l'emperador (En Carles) i els de l'Església.

      La petita aristocràcia i la burgesia de les grans ciutats difongueren per tot arreu l'ideari luterà. I les amples masses de pagesos cregueren (equivocadament) que havia arribat l'hora del seualliberament.

 

       Insistint: En Luter tenia una gran capacitat intel·lectual i dialèctica, però  aquesta  gran capacitat no hagués servit de res situada en un altre àmbit geogràfic.   Foren les classes socials de la Germània les que tiraren en davant la seva revolució fent ús de la figura d'En Luter.

 

       Podeu veure un aprofundiment d'aquest tema a la web En Martí Luter, l'alliberador.

 

 

      Tornant al plantejament sobre la necessitat d'una filosofia o una ideologia capaç de cohesionar la voluntat de les amples masses, s'han de fer uns aclariments.

 

     Durant dècades, els moviments revolucionaris a la major part del món estaven s'inspiraven en el marxisme, usat com a ideologia social de referència.

 

      A tall d'exemple: Durant dècades, els partits comunistes de França i d'Itàlia havien aconseguit aglutinar les amples masses treballadores de les grans àrees industrials (A Catalunya-Principat,  el PSUC era la formació hegemònica).  A partir dels anys 70, s'accelerà la pèrdua de confiança de  les amples masses obreres.  La creixent informació sobre el fracàs econòmic i social de la Unió Soviètica fou la causa principal de la ruïna dels partits comunistes de l'Europa occidental.  L'esfondrament de l'URSS al 1990 significà la confirmació del fracàs socialista (comunista).

 

      Per altra banda, els partits socialistes han deixat de proposar alternatives al capitalisme, de manera que donen suport intel·lectual a ''l'economia de lliure mercat''.

 

    També es pot constatar el fracàs a Europa  dels intents de reconstrucció de formacions obreres revolucionàries no marxistes (Com seria el cas de les formacions anarquistes).

 

     Iniciat el nou segle, es pot constatar que no hi ha noves propostes d'alternativa al capitalisme, ni nous líders capaços de mobilitzar les masses treballadores contra els espoliadors.

 

      Vist des d'Europa, podria semblar que a les classes treballadores els espera una llarga travessia pel desert. Però s'ha de veure que aquesta visió pessimista és etnocèntrica.  La realitat al món com a totalitat és una altra ben diferent. Vegem-ho.

 

        Els mitjans ''occidentals'', amb la desfeta de l'URSS,  vessant d'eufòria, donaren per enterrada l'experiència comunista. Era ''la fi de la història'', anunciada amb bombo i platerets per En Francis Fukuyama.

      Però En Fukuyama i els 40.000 economistes ''occidentals'' erraven. Van tancar els ulls al nou fenomen que trasbalsava el món: el desplegament del gegant asiàtic, la Xina.

 

      Mentre el socialisme de la Unió Soviètica s'ensorrava, el model socialista de la Xina  (el socialisme amb característiques xineses d'En  Deng Xiaobing) desplegava un creixement econòmic exorbitant. En 35 anys, la Xina ha passat de ser una societat agrària subdesenvolupada a ser una societat industrial.  S'ha convertit en el ''taller del món''.

 

     S'ha de saber: Durant 35 anys, l'índex de creixement de l'economia xinesa s'ha mantingut el més alt del món (al voltant del 10 %).

     S'ha de saber:  Des de principis de segle, la Xina ha esdevingut la primera potència industrial mundial, molt per sobre dels Estats Units.

 

     S'ha de saber: La capacitat d'edificació de la Xina és una cosa mai vista. En 35 anys, 400 milions de persones han passat a viure als nous gratacels ultramoderns que configuren el panorama de les megalòpolis xineses.

 

      S'ha de saber:  El nivell de vida de les classes treballadores xineses ha crescut a un ritme paral·lel al del PIB nacional (és a dir, s'ha multiplicat 35 vegades). 

  

       Al meu post La Xina, la civilització vertical (1 i 2) explico en detall com ha sigut possible aquest desplegament de la Xina, tan extraordinari.

 

     De la frase socialisme amb característiques xineses, expressada per En Deng Xiaobing, s'ha d'extreure el sentit profund que ha mogut la voluntat de les amples masses xineses. Socialisme, en referència a la voluntat socialista ( d'un socialisme sota la direcció del PCX);  amb característiques xineses,  en el sentit que les diverses classes socials xineses han assumit la voluntat de construir un poderós Estat xinès.  

 

    Per entendre la particular història de la Xina contemporània s'ha de saber:  que no foren els obrers de les grans ciutats (on hi havia la major concentració d'indústria) els qui formaren els batallons de l'Exèrcit Popular d'Alliberament de Mao Zedong, sinó  les amples masses camperoles.  Desafiant la direcció del PCX, al 1931,  En Mao desplegà la seva estratègia, segons la qual la classe dels camperols havia de ser la base de la revolució (Certament, com va preveure En Mao, les organitzacions obreres revolucionàries de Xangai i Cantó foren anorreades pel govern).

 

        I s'ha de saber que les amples masses xineses (dels diferents sectors socials) van restar traumatitzades i marcades per l'opressió que patiren per part de les grans potències (Rússia, Anglaterra, Estats Units, Alemanya, França i el Japó)  al llarg dels segles XIX  i XX (Particularment criminal fou l'intent del Japó de desmembrar la Xina i d'annexionar-se territoris). 

    Com a resposta a la pràctica genocida dels ocupants, la nació xinesa  creà i desplegà les dues grans formacions nacionalistes, el Partit Nacionalista Xinès (Guomindang) i el Partit Comunista Xinès, sense cap altra alternativa política.

          

    S'ha de saber que aquells pagesos xinesos alhora que combatien contra l'exèrcit de Chiang Kai-shek i contra l'exèrcit japonès, seguien el programa revolucionari de Mao de reforma agrària: fer la requisa de les terres dels senyors feudals i fer la distribució entre els camperols.

 

   I què té que veure la història de la Xina amb la filosofia?, pot ser que es preguntin els lectors.

 

        Resposta: Té que veure amb la filosofia perquè l'èxit social i econòmic de la Xina envia un missatge al món fent palès que el marxisme a la manera xinesa és l'alternativa al sistema capitalista.

 

    

      Precisament, el missatge al món que envia la Xina constitueix el nucli de la tesi primordial, la qual sosté que el Nord a l'any 2014  ve determinat per l'orientació que dóna la gran nació asiàtica.

 

      Precisant la qüestió: 1)  El creixement econòmic (i el creixement en tots els ordres socials) de la Xina ha superat àmpliament al dels EUA durant aquests darrers 36 anys. 2) La reforma d'En Xiaobing no ha debilitat en absolut l'estructura socialista de la societat (El PCX disposa de més de vuitanta milions  de membres). 3) La banca i les majors empreses industrials continuen socialitzades. 4) Les amples masses xineses senten com a propi el desplegament de la nació. 5) Les amples masses han viscut personalment la profundíssima revolució social:  Han passat de viure en una societat agrària endarrerida en una societat industrial altament tecnificada. 6)  Com a indicador: La societat xinesa disposa com a quatre vegades més d'enginyers que la nord-americana. 7) L'índex de l'atur a la Xina és  un dels més baixos del món  (està entre el 4 i el 5%). 8) No sé si és degut al confucianisme, però el cert és que el percentatge de la població reclusa xinesa és set vegades inferior a la dels EUA (118-737 per 100.000 persones, respectivament). 

 

         La Xina actual ha fet palès que el socialisme (el model dengià, si més no) supera el capitalisme en quasi tots els ordres socials.  I és per això que és una guia cap al Nord a l'any 2014. S'ha de suposar que les amples masses de treballadors de tot el món, incloses les de les nacions imperials, han de veure la societat xinesa com a un model a imitar.

 

      Però hi ha una altra consideració que és decisiva.  Des de principis de segle, la Xina ha esdevingut la primera potència industrial del món. I, segons la OCDE, serà la primera economia mundial al 2016.

 

      Tesi: Una vegada que la Xina esdevingui la primera potència mundial, s'ha de suposar que els països reaccionaris i les potències imperialistes (els EUA, Anglaterra, França, principalment) tindran unes majors dificultats per a frenar les demandes socials de les seves masses treballadores.

 

    Encara que la Xina mantingui el principi de la no intervenció en els afers interns de les nacions (cosa que ha practicat fins ara), no per això deixarà de ser efectiu el seu posicionament respecte als conflictes internacionals  (així, per exemple, la Xina s'ha oposat a la política militarista ianqui contra Síria; i també ha incrementat les seves compres de petroli a l'Iran, afeblint així les sancions il·legals contra l'Iran imposades pels EUA).    

 

      Tesi:  S'ha de suposar que, una vegada la Xina hagi esdevingut la primera gran potència mundial, les grans corrents de les amples masses s'orientaran cap a un mon socialista (Aquest serà el seu Nord, és d'esperar).

 

     És impensable que a Catalunya-Principat es tornés a donar una dispersió de les forces obreres com va succeir al 1936-37 de manera que estaven dividides i enfrontades les formacions ERC, la CNT i els anarquistes, el PSUC (llavors estalinista), el POUM (trotsquista), i d'altres formacions menors.

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb