El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Albert el Gran

quetgles | 11 Gener, 2014 08:26

 

 

 

                Albert Bollstadt, més conegut com Albert el Gran.  Estafa de Roma. 


 


            


               Advertiment:  Aquest escrit és un recull de materials ja publicats.


 


        El Papa En Benet XVI, a la seva Audiència General  de 24.03.2010, es dedicà a exalçar la figura de N'Albert Bollstadt, conegut com a Albert Magne o Albert el Gran, i, així, d'ell digué:  ... fent un cop d’ull als títols de les seves nombrosíssimes obres, ens adonem que la seva cultura és prodigiosa i que els seus interessos enciclopèdics el van portar a ocupar-se no sols de filosofia i de teologia, com altres contemporanis seus, sinó també de qualsevol altra disciplina coneguda en aquell temps: física, química, astronomia, mineralogia, botànica, zoologia… Per aquest motiu el papa Pius XII el va nomenar patró dels conreadors de les ciències naturals i també se li diu Doctor universalis precisament per la vastitud  dels seus interessos i del seu saber.     En Benet XVI fa costat i reforça la tradició hagiogràfica catòlica, tradició que fa un cultiu continuat de les superxeries més  inversemblants.  Vegem-ho.


         N'Albert Bollstadt   és un típic i notable exemplar de savi medieval. N'Albert és un típic frare dominic, teòleg i filòsof; segons els seus textos, fa palesa la incapacitat de l'escolàstica per a produir ciència.  Aquells frares eren la negació de l'esperit científic.


          L'Enciclopèdia Catòlica  assenyala com a mèrit de N'Albert el seu acostament als tractats aristotèlics sobre ciències de la naturalesa. El defineix com a gran impulsor de les ciències i com el més notable dels científics medievals.


         Certament, N'Albert va utilitzar tot d'elements de la filosofia de N'Aristòtil, en especial, els referits a la física i a les teories sobre la naturalesa. Però he de dir que els textos aristotèlics sobre aquesta temàtica és una col·lecció ingent de teories la inconsistència de les quals fou posada en evidència per la ciència moderna. N'Albert Bollstadt i N'Aristòtil en cap cas van produir recursos vàlids per a la ciència (Podeu veure els meus arguments contra l'Univers catòlic a la meva web   N'Aristòtil i En Tomàs d'Aquino).


          Si ens atenim als seus textos, veurem que N'Albert de Bollstadt era el típic frare savi-ignorant.  La seva gran saviesa consistia en una acumulació d'errors, disbarats, supersticions, fantasies absurdes i tot de materials no científics que heretava de mil anys de conreu de falsa ciència. N'Albert, al igual que la resta de falsos savis, no és que cometi qualques errors, sinó que és dins el pou de l'anticiència. Resulta difícil trobar qualque teoria seva que sigui científicament acceptable.


   N'Albert, al igual que la major part de teòlegs medievals, exposa la vida contemplativa (vida dedicada a contemplar intel·lectualment a Déu) com a objectiu essencial dels cristians. Podeu veure una mostra de la literatura teològica de N'Albert, que fa així: Alpha

 

No busqueu amb massa ansietat després de la gràcia de la devoció, la dolçor sensible i les llàgrimes, però deixa que el teu principal preocupació és romandre units interiorment a Déu per la bona voluntat en la part intel · lectual de l'ànima. [50]

[66] De veritat res és tan agradable a Déu com una ànima lliure de tot rastre i la imatge de les coses creades. Una veritable religió ha d'estar en llibertat de totes les criatures que poden ser totalment lliure per dedicar-se només a Déu i unir-se a ell. Denegar a tu mateix, per tant, perquè puguis seguir Crist, el teu Senyor i Déu, que era realment pobre, obedient, cast, humil, i el sofriment, i la vida i la mort eren un escàndol per a molts, com l'Evangeli mostra precisament. [51]

L'ànima, quan se separa del cos, problemes no pel que fa al que es fa de la closca que ha abandonat - que pot ser cremat, penjat, que es parla malament de la, i l'ànima no es veu afectada per aquests atemptats, [52], però només pensa en l'eternitat [67] i de la. una cosa necessària, dels quals el Senyor ens parla en l'Evangeli [53]

Així has de considerar el teu cos, com si l'ànima s'allibera ja d'ella. Establir vegada davant dels teus ulls la vida eterna en Déu, que t'espera, i pensar que només el bé que el Senyor va dir: ". Una cosa és necessària" [54] Una gran gràcia per després descendir sobre la teva ànima, que t'ajudarà  en l'adquisició de la puresa de la ment i senzillesa de cor.

 
Així va ser amb els màrtirs, dels Pares, els elegits, i tots els benaurats. Es menyspreava a tots i només pensava en la seguretat de posseir Déu etern de les seves ànimes...

Així, armat dins i unit a Déu per una bona voluntat, que menyspreava tot el que és d'aquest món, com si la seva ànima ja s'havia anat del cos
(Sobre la unió amb Déu, capítol X).


   En Josep Lluís Canet, de la Universitat de València, fa un recull de textos que podeu veure al seu post La dona verinosa; textos que posen de manifest la manca de ciència dels autors antics i medievals a l'hora de fer teories per explicar els fenòmens de la naturalesa, en aquest cas, de la naturalesa de dona. Segons destaca En Canet, els medievals feren seves les teories aristotèliques sobre la inferioritat de la dona però introduïren el concepte de la perillositat de la dona. Així, es pot llegir: En aquesta teoria, la dona és més freda que l'home, el que és causa de la seva imperfecció, i no per ser un home deformat o mutilat, com volia demostrar Aristòtil.  Idea aquesta que arrenca del mateix Estagirita en el seu De generatione animalium II, 3,- i en gran la torna a repetir en el llibre IV, 6, i en la Metafísica, VII, 9; VII, 16, - reproduint en gran part de les enciclopèdies medievals i els tractats de medicina, fins a arribar a Sant Tomàs, Summa


Theologica , 1,  de manera que les seves idees es repetiran en la majoria de textos religiosos


i serà assumit per la pròpia Inquisició, com es pot comprovar en el


 Malleus Maleficarum dels inquisidors Heinrich Kramer i Jaume Sprenger de fins de l'Edat


 Mitjana, en el qual es defineix a la dona com l'ésser més apte per pactar amb el diable i realitzar maleficis i conjurs.


 A l'escrit de Canet també es troben cites a N'Albert de Bollstadt, en concret, de  Els secrets de les dones, que tingué una vasta difusió. A una de les cites, es pot llegir: Hi ha bastants que dubten si els animals imperfectes s'engendren de semen o de corrupció. Avicennes, 


 en el seu tractat del diluvi, creu que poden formar-se de dues maneres ...  Això mateix ho demostra clarament amb un altre exemple.  Preneu, diu, cabells d'una dona, poseu-los sota terra ben assaonada, on el hagi hagut un femer durant l'hivern, i al principi de la primavera o l'estiu, quan el cabell s'hagi escalfat per la calor del sol, engendrarà serps, que tot seguit donaran naixement a altres de la mateixa espècie.  El mateix s'adverteix amb un ratolí engendrat primer de podridura  i que de seguida dóna naixement a un altre ... [Alberto el Grande: 1982. [Els admirables secrets d'Albert el Gran: 1982. 25-26] 25-26].


 Es pot constatar que les obres dels savis medievals no són a l'abast del públic, majorment. . Mentre la Jerarquia catòlica continua impertèrrita exalçant els pseudosavis cristians medievals, alhora intenta evitar l'edició de les obres que tingueren més fama.  Hem de suposar que la Cúria romana considera que l'accés del gran públic a aquestes obres provocaria un gran escàndol. Restaria evident que el rei va nu. Restaria evident que aquells frares era una banda de fervents apologistes de la religió cristiana  els quals  proposaven tot de mesures de repressió i de violència  contra els dissidents i contra els creients d'altres religions, dels jueus i dels musulmans, majorment.


 


 


Separata d'un altre escrit.


 


         N'Albert Bollstadt, 1206-1280, frare dominicà, doctor de l'Església i canonitzat, figura com un dels més grans pensadors cristians. En Pius XII el va fer patró dels estudiants de ciències naturals.   


    (Aclariment: Abans de l'aparició de la impremta, resultava molt fàcil atribuir una obra d'un autor a un altre. Quasi sense excepcions, constantment s'anava inflant la bibliografia dels autors més famosos amb obres espúries).


 


     Per descomptat, les enciclopèdies catòliques i similars fan una exaltació exorbitant de l'obra de N'Albert. Així, per exemple, la Viquipèdia, abeurada de fervor per la santedat catòlica, fa saber: Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia...metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure in manual del perfecte jardiner. 


    Jo no sé si el llibre sobre alquímia, El Compost dels Compostos, fou escrit per N'Albert Bollstadt, però sí puc afirmar que aquest llibre mostra l'estancament de la ciència per causa del monopoli intel·lectual de Roma.


     He pensat que seria bo mostrar un fragment de l'escrit perquè els lectors se'n adonin de l'abominable literatura ''científica'' que cultivaven aquells frares medievals. Així, podeu veure un paràgraf  de la pàgina inicial de l'esmentat llibre; diu així: S'ha observat que la naturalesa dels metalls, tal com el coneixem, és, en termes generals, generada pel Sofre i el Mercuri. Només els diferents coctions i digestions que fa per la varietat en les espècies metàl · liques. Jo mateix he observat que en un sol recipient, que és, en un sol sentit, la naturalesa va produir diversos metalls com la plata aquí i allà. Hem dit clarament en el nostre "Tractat de Minerals" que la generació dels metalls és, de fet, circular, cadascun d'ells amb facilitat en passar d'un a un altre, com en un cercle; metalls veïns tenen propietats similars, i aquesta és la raó per la plata es transforma en or més fàcilment que qualsevol altre metall.


N'hi ha prou, per dir-ho, per alterar en plata seu color i pes, que és fàcil. A causa que una substància ja compacte s'incrementa més fàcilment en pes. I atès que conté sofre blanc groguenc seu color serà canviat tan fàcilment.


El mateix succeeix amb els altres metalls. El sofre és, per dir-ho així, el seu pare, i Mercuri a la seva mare. Això està encara més veritat si diem que en conjunt, Sofre representa l'esperma del pare i Mercuri representa la menstruum coagulada que es forma la substància de l'embrió. Sulphur, com un pare, no pot fer una generació només per si mateix.


Per tant, com el mascle engendra la seva pròpia substància barrejada amb la sang menstrual, pel que no engendren Sulphur amb Mercuri, però per si sola no produeix res. Amb aquesta comparació, tenim la intenció de manifestar que l'alquimista ha sobretot extracte del metall del enganyós Naturalesa li ha donat i després procedeixi de la Natura va fer amb Mercuri i el Sofre preparat i purificat, sempre seguint l'exemple de la Natura.


    Les enciclopèdies catòliques assenyalen que N'Albert  Bollstadt fou el mestre de En Tomàs d'Aquino i posen de relleu que N'Albert fou l'iniciador de la metodologia aristotèlica.

 

     Tornar a La filosofia a l'abast 


 


 


 


 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb