El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La independència de Catalunya Sencera

quetgles | 08 Desembre, 2013 08:59

 

               La independència de Catalunya Sencera 1


 

         Són una mena d'apunts.

 


         Catalunya Sencera,  s'ha d'entendre formada pel Principat de Catalunya, València, les Illes Balears (a l'Estat espanyol)  i Catalunya Nord (a l'Estat francès).


 


    Jo donava els arguments que fan palesa la inconsistència de l'actual projecte independentista de CIU i ERC (Podeu veure el meu post Catalunya avança a les palpentes.).


 


   No he de repetir els arguments, però  sí fer qualques aclariments.


   Seria un error considerar que el meu escrit és pessimista.  El meu pessimisme, si de cas, és respecte al projecte sobiranista de Más-Junqueras, projecte que duu la marca del independentisme ''tranquil''. 


   Ben al contrari, jo crec que l'independentisme català anirà a més de forma accelerada i que abraçarà a tota la nació (De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó).


 


    A manera de profecia:  No és cap disbarat suposar el col·lapse de l'Estat espanyol. Un col·lapse que primer seria econòmic i a continuació polític.


 


     Al meu parer, no és aventurat preveure una nova crisi econòmica dels EUA i d'Europa, crisi que significaria la desfeta real  de l'imperialisme ianqui i la del europeu.


 


   A manera de profecia:  S'ha de preveure que si es dóna el col·lapse econòmic de l'Estat espanyol, llavors  l'Administració de l'Estat deixarà de rutllar.


     Tesi:  l'Administració de l'Estat en mans de l'oligarquia espanyola de sempre (la d'ara és la continuadora de la de l'època franquista) ha de conduir inevitablement al col·lapse econòmic.


 


     No és solament que siguin uns mals administradors. Allò letal de la seva Administració és la corrupció que cova dins els cercles més pròxims al Poder de l'Estat (Fou el govern de N'Aznar el que anul·là les lleis de protecció del sol).


     Vegeu l'exemple de les autopistes privades de Madrid:  Governants, propietaris de la terra, financers, constructors i concessionaris,  tots ells pertanyen als cercles oligàrquics. El Govern dels oligarques decideix crear un conjunt d'autopistes a Madrid, però no disposa de pressupost; llavors ''troba'' la manera de construir:  les concessionàries aportaran el capital i, a canvi, obtindran la concessió de les autopistes per una durada de 50 anys. O sigui, les autopistes figura que són propietat de l'Estat.  Els financers aporten el capital a un interès alt i segur. El govern fa una llei segons la qual els terrenys a expropiar passaran de sol rústic o sol edificable, de manera que els  propietaris de la terra veuran quadruplicat el valor de les seves terres. O sigui, és el joc de l'oligarca a l'oligarca, i roba tu que ara et toca.


 


       Amb el col·lapse de l'Administració, els ens locals es veuen impel·lits a improvisar solucions a tot tipus de problemes que els assetgen.


 


       Un antecedent d'aquesta situació seria la revolució de 1868, que va donar lloc al cantonalisme.


   I un antecedent més pròxim fou la deriva del col·lapse provocat per l'alçament del general Franco, el 18 de juliol de 1936. Des del  juliol del 36, el govern de Catalunya Principat i el d'Euskadi van prendre plens poders (el de la guerra, inclòs) com correspondrien a una nació sobirana.


 


   


 


     


 


     


 


 


 


 


 


Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb