El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La desintegració de l'Estat espanyol (3).

quetgles | 04 Octubre, 2013 08:14

 

 

 

      La desintegració imminent de l'Estat espanyol (3). Indicis de l'any 13.

 

    A manera  de resum.

 

     Les multinacionals de la indústria automotriu que instal·laren cadenes de muntatge a l'Estat espanyol ho feren com a una operació comercial: aconseguien un accés avantatjós al mercat espanyol si acceptaven les condicions del govern espanyol (o sigui, de l'oligarquia espanyola).  Les condicions eren extravagants (com extravagants són sempre les iniciatives econòmiques de l'oligarquia): entre d'altres condicions, l'oligarquia exigia que les ''fàbriques'' de cotxes s'havien d'instal·lar per tot el territori de l'Estat. A la fi, Madrid i Castella esdevenien nuclis industrials importants.

    Però, com diuen els espanyols, ''todo mi gozo en un pozo''. La ''revolució industrial'' automotriu espanyola era una segona bombolla; va quedar tocada de mort amb la crisi del 2008. De dos milions de cotxes que es fabricaven al 2007, s'ha passat a una producció inferior al 700.000 cotxes.

    Malgrat la campanya del govern, que parla de recuperació del sector, la revista Expansión, 19/09/13,  recull un article de The Guardian, titulat ''Bé a dues rodes, impossible a quatre, en una Espanya sense un duro'', segons el qual actualment a l'Estat espanyol es venen més bicicletes que cotxes.  

 

  La bombolla immobiliària fou la gran aposta de l'era Aznar per a la industrialització de Castella (Madrid havia de ser un dels grans centres industrials i financers d'Europa). L'oligarquia espanyola sempre fa ''las cuentas del Gran Capitan'', és a dir, és un absolut desastre respecte a l'administració de l'economia.

  Amb l'esclat de la bombolla, les empreses de la construcció feren fallida, la gran banca restà endeutada i sense diners, i la major part de caixes d'estalvi regionals foren absorbides per la gran banca (de manera que la major part de regions es quedaren sense banca pròpia). Per descomptat, també les empreses complementàries de la construcció entraren a la UCI.

   Eren tres les bombes que inflaren la bombolla:  les donacions de la UE per a modernització de les infraestructures, els crèdits exteriors concedits a la banca espanyola (o sigui, l'endeutament de la banca) i l'endeutament de l'Administració.

   Actualment, la banca espanyola continua endeutada (no se sap fins a quin punt), i l'Administració continua acumulant deute (al 4.5 % d'interès) fins al punt que el deute iguala el PIB espanyol, i el pagament dels interessos llastren el pressupost de l'Estat.

  O sigui, la recessió, iniciada el 2008, continua. I no podia ésser d'altra manera. El domini oligàrquic ha esgotat el seu cicle històric. El domini de l'oligarquia és la causa de l'estancament i de la regressió de Castella i d'Andalusia; i, per altra banda, ofega l'economia i la societat del Principat, de la Catalunya Sud i de la Catalunya insular.

 

    Al no disposar d'Estat propi, Catalunya (Sencera) s'ha vist obligada (Per causa de la globalització neoliberal) a abandonar la seva base industrial tradicional (la tèxtil i la del calçat) i també la major part d'indústries metal·lúrgiques, i a desenvolupar una nova base econòmica que descansa sobre la indústria turística.

     Les esforços extravagants de l'oligarquia per transformar Castella (Madrid, principalment) en una potència industrial i turística forçosament havien de conduir al més estrepitós dels fracassos.

    No treu cap que Castella sigui una gran potència en automoció. Ara, segons diuen els mitjans, les empreses automotrius augmentaran la producció en base a un augment de l'exportació de vehicles. Però  costa de creure que la Renault de Valladolid entri en competència amb la de París, posem pel cas.  

    Van fer de Barajas un aeroport colossal, però el colossalisme (en contra de l'imaginari oligàrquic) no és cap garantia per al creixement. Espantats, els oligarques han vist la baixada del trànsit aeri que  ha sofert l'aeroport de Barajas  (I més espant els va provocar el fet que, al mes d'agost passat, el trànsit del Prat superés el de Barajas).

  Per altra banda, els esforços de l'oligarquia per crear una indústria turística a Castella han sigut vans. I els ''Paradores Nacionales de turismo'', majorment, tenen pèrdues.

     A manera de tesi:  S'ha de suposar que únicament una Administració que s'hagués alliberat del fermall oligàrquic permetria el desenvolupament de l'economia castellana.

     Al meu parer, únicament un sistema polític al servei exclusiu de les classes treballadores pot engegar polítiques econòmiques que desafiïn amb èxit la globalització neoliberal.

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb