El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

El nas de N'Hugo Chávez. A l'atenció d'En Sebastià Alzamora, columnista del diari Ara.

quetgles | 09 Gener, 2013 06:58

  

   El nas de N'Hugo Chávez. A l'atenció d'En Sebastià Alzamora, columnista del diari Ara.

 

 

   A la seva columna de l'Ara, N'Alzamora parla del nas de N'Hugo Chávez, tot fent brometa.  El compara, a En Chávez,  al dèspota de la pel·lícula El dormilega d'En Woody Allen.  També diu que ''l'agonia'' d'En Chávez li recorda la del general Franco. Imagina  N'Alzamora que a un moment determinat En Nicolás Maduro ''sortirà a la televisió dient allò de ''Venezolanos, Chávez ha muerto'' amb la cara plena de mocs i llàgrimes''.

    N'Alzamora fa l'article com si ell tingués un privilegi especial de llibertat intel·lectual de manera que estigués més enllà de conflicte ideològic de dreta-esquerra.  És com si declarés que ell fa crítica dels defectes del lideratge d'En Chávez, però sense situar-se a la dreta, sinó com a intel·lectual independent.

     Però l'article de N'Alzamora  esdevé un paradigma de la pitjor literatura de les dretes, o de l'extrema dreta, o dels neocons ianquis. Vegem-ho.

   Els mitjans de la dreta i els grans mitjans ianquis donen per inqüestionable que el govern d'En Chávez és autoritari;  i N'Alzamora també.

   Els mitjans de dreta no volen fer referència a les victòries electorals d'En Chávez; N'Alzamora tampoc.

   Els mitjans de la dreta desitgen la mort d'En Chávez; N'Alzamora sembla que també.

   Els mitjans de la dreta fan befa de la malaltia d'En Chávez; N'Alzamora ho fa de manera repugnant, de manera que no seria rar que el seu article fos  reproduït a les publicacions d'extrema dreta.

    Instal·lat al trono més enllà del bé i del mal, N'Alzamora diu que no s'ha de caure en vicis esquerranistes, que s'ha de dir la veritat. Però ell allò que fa és fer un discurs de dretes.

    He de fer un aclariment:  Al costat de la premsa declaradament de dretes (com ho és la premsa cavernària de Madrid), hi ha els grans mitjans ''occidentals'' els quals mantenen una línia editorial de condemna del chavisme, del ''socialisme bolivarià''.

   En contra del que difonen aquests mitjans i en contra del que diu N'Alzamora, Veneçuela ha fet un gran salt econòmic i social sota el lideratge d'En  Chávez.  Mentre l'economia dels EUA i de la UE continua en perill de col·lapse, la de Veneçuela, segons The World Fatbook, ha registrat un notable creixement del 4.2 % al 2011; així mateix, la seva renda per càpita (PPP) és de 12.600 dòlars, una de les més altes dels països d'Amèrica.

    En quant a criminalitat, N'Alzamora hauria de saber que són els EUA els que tenen el major índex de criminalitat del món, així com la major taxa de població reclusa del món.

 

   Aclariment:  Els grans mitjans europeus – i també el catalans – porten una línia editorial de clara subordinació a la política dels EUA, és a dir, de l'Imperi.

     Els grans mitjans ianquis i els anglesos presumeixen superioritat intel·lectual i moral respecte a Veneçuela i als països llatino-americans.

     Els mitjans ''occidentals'' no s'atreveixen a denunciar la criminalitat de la política bel·licosa dels EUA.

   Els periodistes d'aquests mitjans presumeixen de ''la premsa lliure occidental'', tot i saber que els grans mitjans són de propietat privada i que, en conjunt, són en mans de les corporacions capitalistes. Els directors dels mitjans en cap cas s'atreveixen a contradir la voluntat de l'amo, ans al contrari, el director i els periodistes són, sense excepció, la veu de l'amo.

   N'Hugo Chávez és una de les poques veus  que s'atreveix a denunciar als quatre vents del món la política imperialista dels EUA i el seu intervencionisme bel·licista.

    Però En Chávez no només xerra. Allò que irrita a Washington són les iniciatives que promou el president de Veneçuela dins l'àmbit llatino-americà amb l'objectiu d'alliberar-se del domini ianqui. A més a més, no li perdonen que Veneçuela  hagi fet importants aliances estratègiques amb les potències mundials antimonopolars, com són la Xina, Rússia, el Brasil i l'Iran.

   I, per acabar, N'Alzamora hauria de veure que allò més acostat a una ''república bananera'' és l'Estat espanyol, i no Veneçuela (és pitjor: no és una república, és una monarquia pseudodemocràtica).  La Veneçuela bolivariana no ha sigut leninista; tolera pacient l'existència d'una dreta horrible, una dreta que manté un gran poder econòmic i que disposa dels majors mitjans de comunicació del país (i del ple suport de Washington).

 

  

 

 

    

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb