El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Els EUA i la UE no volen un Estat català. I el sants innocents no porten enlloc.

quetgles | 30 Desembre, 2012 17:07

  

        Els EUA i la UE no volen un Estat català. I els sants innocents no porten enlloc.

 

     N'Artur Mas i N'Oriol Junqueras  fan un discurs on es dóna per segur que Europa veurà de bons ulls el procés  independentista  de Catalunya (Bé, de Catalunya-Principat).  De manera semblant, donen per suposat que l'Estat català serà acollit com a membre de la Unió Europea de manera immediata o quasi immediata.

   Els dirigents de CIU i d'ERC remarquen la necessitat de fer conèixer  la realitat nacional catalana  i la voluntat sobiranista del poble català.  Així, amb aquest objectiu,   N'Artur Mas i N'Oriol Pujol van viatjar a Boston (Juny, 2012), per a difondre la bona nova catalana.

   Una onada de comentaris dels mitjans catalans insisteixen en la urgència de fer conèixer el contenciós entre Catalunya i l'Estat espanyol, en especial, als EUA i a les principals capitals europees.

    Però haurem de veure que tota aquesta moguda que confia en la resposta positiva dels EUA i de la UE no fa sinó representar els Sants Innocents.

   En contra d'aquesta estratègia de miratge, m'avanço a declarar dos enunciats essencials, que fan:

 

   Tesi 1: Les grans potències – però també les potències no tan grans – disposen per principi d'una informació privilegiada sobre la situació política i econòmica d'aquells països amb els quals mantenen  relacions o que són del seu interès.

 

       Des de fa mesos, els grans mitjans dels EUA i d'Europa van plens de reportatges sobre el contenciós català. Però allò a subratllar és que les agències d'intel·ligència i els Think Tank fa temps que dediquen especial atenció a la situació d'Espanya i de Catalunya-Principat.

   Si us plau, deixeu de banda els sants innocents: És ridícul pretendre oferir almoina informativa a Washington. El govern ianqui, com cap altre, rep a diari muntanyes d'informació de la resta de països del món.  A més de la CIA, Washington disposa de quinze agències d'intel·ligència més.

    Deixeu anar els sants innocents: Quasi cada dia, al despatx oval de la Casa Blanca, el president Obama ha signar l'autorització pels assassinats que ha de dur a terme la CIA. Per saber, la CIA sap on és el refugi – o quin és el cotxe – del suposat terrorista que s'ha d'eliminar (La CIA, a més d'informar, actua; és l'agència responsable de bombardejar amb els avions telecomandats).

   Deixeu anar els sants innocents:  Washington i les grans corporacions ianquis es reserven la informació privilegiada, i  alhora decideixen quina informació ha d'arribar a  les amples masses.  I també decideixen la manera de manipular i falsificar la informació (els grans mitjans ''occidentals'' són propietat de les corporacions. I, als EUA,  són en mans dels sionistes, majorment).

 

    Tesi 2:        Els EUA, França i el Regne Unit – els tres imperis ''occidentals'' – despleguen una estratègia política imperial, en funció dels interessos de les seves elits econòmiques i socials.

      Certament, la política exterior dels tres imperis - del FUKUS - segueix el senderi típic dels imperis que els han precedit: el blindatge del poder imperial i l'espoli de les nacions sotmeses.

  

     Com a referents històrics amb relació al tema que tractem, podem veure que:

  Durant la guerra d'independència de les colònies de Nova Anglaterra, França i Espanya donaren suport als revoltats  contra el domini britànic .  Que resti clar: no fou el cas que Espanya i França tinguessin cap vel·leïtat per l'independentisme nord-americà, sinó que era una típica mostra de guerra freda entre imperis; era un passar comptes contra la ''pèrfida Albió''.

 

     De manera semblant, la Gran Bretanya feu costat als moviments independentistes que esclataren a l'imperi espanyol en terres americanes. Els canons de Callao que damnaren la flota del Pacífic al 1866 (''la honra sin barcos'', de Méndez Nuñez) eren de fabricació anglesa.

   De bell antuvi, els Estats Units d'Amèrica, la primera república moderna del món, va desplegar el mite de ser el  campió mundial en la defensa de la llibertat i de la democràcia. El president Monroe destacà en aquest afer, de manera que la seva frase ''Amèrica pels americans'' figura als llibres d'història. Però els llibres d'història, majorment, s'abstenen de denunciar la doble moral de l'intervencionisme militar dels ianquis.

    Per exemple:    Mentre donaven suport a les nacions del Sud contra l'imperi espanyol, els EUA, alhora, dugueren a terme la destrucció de totes les nacions aborígens de Nord-Amèrica.

   I també: els EUA s'apropiaren de gran part del territoris del Nord de la República de Mèxic, per mitjà d'una guerra de conquesta,  1846-1848, guerra de conquesta ianqui que superava les futures guerres del govern d'En Hitler.  

    A la fi de la I Guerra Mundial,  la caiguda dels grans imperis (l'austríac, el rus, l'otomà) facilità la independència de les nacions  sotmeses. El president dels EUA, En Woodrow Wilson, figurà com el gran valedor de la proclamació dels nous Estats.

  Certament, la proclamació d'aquests nous Estats fou una gran avanç històric. Però s'ha de veure que a les negociacions de pau a París, el doble raser moral continuava plenament actiu. Els EUA no posaren en qüestió els imperis amics, el britànic i el francès.  Aquests imperis continuaren gaudint de carta blanca per continuar oprimint a les nacions sotmeses.

   Per més afronta i burla, el tractat de París donava el vist i plau per a la creació d'un nou sistema de domini imperial el qual fou conegut amb el nom de ''protectorat''. Així, França atenia els protectorats del Líban, de Síria i del Marroc; i la Gran Bretanya els d'Iraq, Iran, Jordània i Palestina i d'altres.

   Vegeu la malvestat dels protectorats:  Els anglesos decidiren cedir les terres dels seus ''protegits'' palestins als sionistes, fins el punt de crear ''una llar nacional jueva'' a Palestina al 1819.

  Un altra cas de vergonya aliena:  Els protectors de Palestina  i els ianquis feren seva la promoció per a la creació d'un Estat jueu a Palestina si ho aprovaven les Nacions Unides. Al 1948, Londres i Washington pressionaren els membres de les Nacions Unides perquè votessin a favor de la creació de l'Estat d'Israel.

  A l'època actual, els EUA ha accentuat encara més el doble raser de la seva política exterior. Intervé activament en relació als moviments independentistes, però en doble moral.  Washington estimula els moviments secessionistes per a debilitar les nacions enemigues, i, a la inversa, mira d'apaivagar-los si es donen en nacions amigues.

   El govern dels EUA va donar ple suport a la secessió de Kosovo fins al punt que l'aviació ianqui va bombardejar Belgrad al 1999 (Bé, segons la premsa, figura que fou l'OTAN la que bombardejà la capital de Sèrvia, però s'ha de veure que l'estratègia de Washington quan promou una guerra és presentar-la com una guerra de l'OTAN o dels ''aliats''). 

    Des dels anys 1990, el govern ianqui ha intentat desestabilitzar el règim de N'Omar al-Bashir; i, darrerament,  ha promogut la secessió del Sudan del Sud.

   El doble raser ianqui:  Washington restà immòbil respecte de la guerra d'alliberament dels algerins contra l'imperi francès.

   El doble raser: El guardià de l'ordre mundial no va intervenir quan l'exèrcit del Marroc ocupà el Sàhara Occidental, la que era colònia espanyola, al 1975.

   El doble raser:  Els EUA i els seus ''aliats'' no han acceptat la independència d'Abjàcia ni la d'Osètia del Sud,  que separaren de Geòrgia al 2008.  Ambdues nacions, amb el suport militar rus, derrotaren l'exèrcit georgià, que tenia el suport dels EUA (A saber:  Washington ha portat una política d'aliances amb les  repúbliques exsoviètiques, amb l'objectiu explícit de deixar aïllada la Rússia actual.

    Doble raser: Els EUA fan la guerra contra el moviment independentista del Iemen de Sud. Actualment, la CIA, quasi a diari, bombardeja els independentistes iemenís amb el recurs dels avions no tripulats.

    El doble raser: El campió mundial en defensa de la democràcia i els drets humans es contradiu i manté una aliança estratègica amb les monarquies feudals i despòtiques com són les de l'Aràbia Saudita, Qatar i Bahrain.

      Crida venjança al cel la doble opressió que pateix  el poble de Bahrain: la de l'emir al-Khalifa, el dèspota, i la del comandament de la cinquena flota ianqui, aquarterada a Bahrain.

 

     Vista aquesta bateria de casos, es pot concloure que els EUA no donaran suport a la demanda de sobirania plena de la Generalitat. S'ha de suposar que Washington farà costat al govern espanyol, que és el seu aliat (i Espanya és membre de l'OTAN).

   També s'ha de suposar que el govern francès s'oposarà frontalment contra el sobiranisme català. El govern francès està ben assabentat de que els independentistes catalans denuncien l'imperialisme parisenc i que reclamen la reintegració de la Catalunya-Nord.

 

         Tot i que hi deu haver països europeus que considerin que Catalunya-Principat és una nació i que és just que exerceixi el seu dret a determinar-se, allò més previsible és que cap govern voldrà donar suport exprés a la demanda democràtica del Principat perquè no els interessa enfrontar-se a l'Estat espanyol. S'ha de suposar que els Estats de la UE sempre estan pendents de la voluntat de l'Imperi o de la del FUKUS, i, que eviten caure en desgràcia; i, menys, caure en desgràcia per una qüestió que no els afecta.

    No voldria que se m'interpretés malament.  El meu escrit no pretén refredar les ànsies independentistes, sinó estimular el creixement d'un independentisme més crític, més esquerrà, a la recerca d'una alternativa que no sigui la UE, una UE que poca cosa té per engrescar a les classes treballadores catalanes (Per altra banda, la UE no té una política internacional pròpia; es limita a seguir l'estratègia fixada per Washington).

   A un altre article, intentaré exposar els arguments que demostrin la viabilitat d'una alternativa ''no occidental'' en suport de l'Estat català.

 

    

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb