El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Eleccions 25N (3). El salt endavant de N'Artur Mas. O el salt endavant de Convergència.

quetgles | 02 Desembre, 2012 08:25

  

      Eleccions 25N (3). El salt endavant de N'Artur Mas. O el salt endavant de Convergència.

   He escollit un títol un xic escandalós com a contrast per fer palesa la trampa ideològica que han promogut els partits i els mitjans espanyols; tot ells proclamen que N'Artur Mas ha fracassat, que l'aposta independentista era un miratge, que ''España ha guanyat'', que  s'ha avortat el procés independentista, etc.; o, també, com diuen els ''autonomistes'', que els vots ''nacionalistes'' de la contesa del 2012 no difereixen gaire dels de la del 2010.

    Per a subratllar:  Els mitjans espanyols participaren a la campanya electoral catalana com mai havien fet; fins al punt que provocaren la inquietud entre els tradicionals abstencionistes catalans (Majorment els immigrants espanyols i un gruix de catalans espanyolistes – N'Albert Boadella en seria un notable exemplar -). Això explica el fenomen del salt electoral dels Ciutadans's.

    Però tota aquesta campanya ideològica del nacionalisme espanyol (el de l'oligarquia franquista, s'ha de dir), no és més que fum; no pretén altra cosa que continuar amagant la realitat nacional a les amples masses espanyoles i intentar debilitar el bloc sobiranista català.

   En contra del que diuen els mitjans espanyols, la major part dels mitjans estrangers, pel contrari, subratllen que els resultats de les eleccions del 25N fan palesa la voluntat separatista dels catalans. Així, per exemple, The New York Times diu: ''Els catalans, a favor de la independència''. ''Els votants han iniciat una lluita amb el govern central optant per la independència, però no han deixat clar qui ha de liderar el procés''(Bé, ells, els mitjans, prenen la part pel tot; majorment, no saben, o no volen saber, que la nació catalana s'estén més enllà del Principat de Catalunya).

    En discordança amb les previsions de les enquestes sobre la intenció de vot, CIU perdia suport electoral fins al punt de perdre 12 escons amb relació a les eleccions del 2010.

    La major part d'analistes intenten explicar el motiu de l'error de les enquestes sobre els resultats electorals, i, en especial, sobre el càstig patit per la candidatura de CIU.  

   D'una o altra manera, aquests analistes centren el seu interès en la recerca de la causa – o de les causes – de la davallada dels vots de CIU, i deixen de banda el fet essencial de la contesa electoral catalana del 2012.

    Tesi:   La novetat essencial de la contesa electoral del 25N és el posicionament declaradament sobiranista de CIU.

     Per primera vegada, i de manera imprevista, CIU abandonava la via autonomista que havia defensat des de els inicis de la l'establiment de la monarquia borbònica. CIU feia un tremend salt cap endavant, i proclamava la seva voluntat de construir un Estat  propi.

   El president de la Generalitat, N'Artur Mas, va trencar la legislatura i va convocar eleccions anticipades.  El president declarava la impossibilitat d'una entesa amb el govern central, que la via autonomista restava erma,         que l'únic projecte vàlid era el del sobiranisme,  que el poble català tenia el dret de decidir, que la manifestació de l'11S havia fet palesa la voluntat sobiranista de les amples masses catalanes i que el resultat de les eleccions del 25N la confirmaria.

   N'Artur Mas sol·licitava un suport extra de l'electorat per aconseguir la majoria absoluta, majoria que asseguraria un govern fort capaç de conduir el procés independentista.

    Certament, refiant-se de les enquestes, En Mas preveia la possibilitat d'aconseguir la majoria absoluta. En Mas i els dirigents de CIU reconegueren que havien errat, que no esperaven la minva electoral.

  Que resti clar:  No és el cas que la proposta independentista de la candidatura de CIU a les eleccions del 25N hagi estat per causa de l'aventurisme polític de N'Artur Mas i del seu cercle íntim (com denunciaven els partits espanyols i els mitjans espanyols).

    Des de l'any 2008, les veus més responsables de CIU declararen que l'autonomia catalana era inviable, que amb l'actual sistema polític espanyol Catalunya no podia tirar endavant, que era imprescindible una nova negociació que garantís una veritable autonomia, etc. En aquesta línia de denúncia, la veu d'En Jordi Pujol fou la més destacada i decisiva dins els cercles convergents.

    Per altra banda, la voluntat sobiranista de cada vegada és feia més palesa entre les amples masses de Catalunya-Principat.

        Com a prova de l'avanç del sentiment sobiranista entre les masses, la va donar els resultats de la contesa electoral del 2010, contesa en la qual el candidat de CIU, N'Artur Mas, obtingué 62 escons, que li asseguraven l'accés  al govern de la Generalitat.

    Que resti clar: La principal proposta política del nou govern d'En Mas consistí en aconseguir una àmplia majoria parlamentària en demanda d'un nou concert econòmic per a Catalunya (Pacte Fiscal, es denominà), un concert de manera semblant al dels bascos.

     Fetes aquestes consideracions, sembla que resta evident que, a partir del 25N, estem en una nova fase de confrontació entre l'oligarquia espanyola i les forces sobiranistes catalanes.  

     Els mitjans espanyols parlen de messianisme i de miratge, però l'oligarquia continua espantada per causa del salt sobiranista de Convergència Democràtica de Catalunya.

   En López Burniol (Destacat partidari de ''l'encaix'' de Catalunya amb Espanya) afirmava que el bloc sobiranista del 25N és quasi idèntic al del parlament del 2010. L'afirmació és falsa, evidentment. Al Parlament del 2010, CIU pactà amb el PPC; no hi havia inquietud a Madrid. He de suposar que la intenció d'En Burniol és la d'afeblir el sobiranisme català.

    En efecte, s'ha de veure que els 62 escons de CIU del 2010 no inquietaren l'oligarquia. Aquella CIU continuava autonomista, parlant de reformar l'estatut, i no aixecava la bandera independentista.

   S'ha d'entendre que allò que espanta a l'oligarquia espanyola és el salt independentista de Convergència. Que són els 50 escons d'una CIU reclama Estat propi els que l'inquieten sobre manera.  

   Que resti clar:  Que CIU hagi passat de 62 a 50 escons no significa que aquesta coalició hagi perdut embranzida al tram final de la contesa electoral.  El que s'ha de dir és que els vots aconseguits per CIU al 2010 no especificaven entre sobiranistes i no sobiranistes.

    El vots de CIU del 25N sí que expressen la voluntat sobiranista dels votants. I com assenyalava N'Artur Mas, la diferència de vots  entre les dues conteses es solament de 90.000 vots.

    S'ha de suposar que un bon gruix d'electors d'Unió decidiren abstenir-se o que votaren el PP.

   Que resti clar:  El nombre d'electors que donaren el vot a N'Artur Mas el 25N (1.112.341, 30,68  %) és un indicador segur del nivell de la voluntat sobiranista de les masses convergents.

   Finalment, haig de dir que Convergència i els líders convergents necessàriament han de continuar defensant el procés d'independència. En cas contrari, CDC deixaria d'ésser la formació hegemònica a Catalunya-Principat, i altres forces assumirien l'hegemonia (ERC, la CUP, per exemple).

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb