El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

L'article personal català, una batalla pendent.

quetgles | 20 Octubre, 2012 06:24

  

       

                     L'article personal català, una batalla pendent.

 

        He de dir que no pretenc fer teoria lingüística, sinó denunciar un altre mal – un més entre els molts - que afecta als catalans com a conseqüència de l'opressió espanyola.

     Sembla com si l'Institut d'Estudis Catalans hagués assumit la derrota respecte a l'ús de l'article personal català.  L'IEC, per una banda, dóna per bona els diversitat de fórmules de l'article personal català (amb la qual cosa crea confusió, jo crec), i per l'altra, recomana restringir l'ús de l'article personal, en especial, diuen, en els àmbits més formals.

   A la seva pàgina web, ''Què cal saber'', l'IEC diu: 

 

 En la major part dels dialectes catalans es fa servir un article davant dels noms de per­sona en els contextos informals. L’article en/na és l’article personal més representatiu, i en el català de les illes Balears s’utilitza de manera exclusiva, tant per a noms masculins com femenins, mentre que en el català central s’empra juntament amb l’article el/la. Tradicional­ment, en el català central s’usa en davant dels noms masculins que comencen per consonant i el davant dels noms masculins que comencen per vocal (amb l’article apostrofat, és clar). En el cas dels noms femenins, es fa servir normalment la, en forma plena o apostrofada, segons escaigui. Així, un parlant del català central escriu en Roger, l’Enric, la Maria i l’Aina. En les darreres dècades s’ha observat, especialment en els parlars més urbans, com el de Barcelona, la substitució de l’article en per el en els noms masculins que comencen per consonant.

 

   ''A les darreres dècades s'ha observat, especialment en els parlars més urbans, com el de Barcelona, la substitució de l'article en per el'', diu l'IEC, i ho diu com si aquest procés de substitució fos producte de l'evolució lingüística autòctona. L'IEC no fa cap referència al procés diglòssic en relació a l'ús de l'article català.

   Per curar-se en salut, l'IEC  diu que a l'edat mitjana l'article personal En, Na, s'usava com a fórmula de cortesia equivalent a ''senyor'', ''senyora'', i posa com exemples ''el rei En Jaume'', ''Na Violant d'Hongria''.  És com si digués que l'ús de  l'article personal dins àmbits formals era reservat a les classes altes.

 

      En contra de les suposicions de l'IEC, exposo els següents raonaments:   

   L'ús de l'article personal en el parlar és exclusiu a les illes Balears, però a tots àmbits. Així, per exemple, la gent diu  (i els professors de filosofia  diuen)  En Plató, N'Aristòtil, N'Aspàsia de Milet, En Newton, Na George Sand, En Marx.

   L'ús de l'article personal entre els parlants de les Illes no és una creació dialectal, sinó que té el seu origen en els parlants catalans continentals que repoblaren les illes Balears.

    Així, s'ha de dir que l'article personal En, Na fou d'ús general a totes les àrees de parla catalana des del inicis, d'ara fa mil anys.

 

   Segons la lingüística, el llenguatge oral és el vertader determinant de la llengua. Les normes que regulen la llengua escrita són el resultat  d'un acord polític per fer la versió escrita de la llengua oral.

    La confusió provocada al voltant d'un element tant important com és l'article personal només es pot entendre com a resultat d'una gran violència cultural.

   Per a entendre'ns:  Durant 700 anys, a Mallorca hi ha hagut Peres i Peretes a dojo. Actualment, els Peres, majorment, han esdevingut Pedros. Pereta era un nom molt corrent; ara quasi no se'n troben de Peretes.

 

    Al meu parer, l'article personal és un notable distintiu de l'idioma català. I no només distingeix sinó que és un poderós instrument lingüístic.

       En podem veure unes mostres.

 

   Si en el llenguatge parlat diem ''ha vingut el ferrer'' (com es diu a Barcelona) no sabem si es vol dir ''ha vingut el ferrer'' o si es vol dir ''ha vingut En Ferrer''.

   Si on diu ''han criticat sala i martin'', no sabem si es vol dir ''han criticat En Sala i Martin''  o ''han criticat En Sala i En Martin''.

     Si un diu ''he vist terrassa'', no sabem si vol dir que ''ha vist En Terrassa'' o que ''ha vist Terrassa (la ciutat)''.

    Si un hom escriu ''ha vingut Serra'', no es pot saber el gènere, cosa que sí es sap si s'empra l'article personal, que faria ''ha vingut En Serra'' o ''ha vingut Na Serra''.

     Si un diu ''el pere anava amb el cap baix'', restem en dubtes de si vol dir ''En Pere anava amb el cap baix'' o ''En Pere anava amb En Capbaix).

   

 

 

 

  

     

  

     

 

   

 

   

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb