El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Per a la Diada de 2012. Crida a la Independència.

quetgles | 10 Setembre, 2012 19:23

    

            Per a la Diada de 2012. Crida a la Independència.

     Als anys 1940, aquells pagesos mallorquins (i també els de la Catalunya peninsular)  estaven ufanosos:  ''els seus'' havien guanyat la guerra. Eren conservadors i votaven la dreta. Concebien l'Església com a garant de la tradició. 

   L'Església mallorquina, al igual que l'espanyola, participà amb entusiasme en la conspiració contra la República promoguda pel Papa, En Pius XI.

    Aquells pagesos mallorquins no disposaven de projecte nacional propi. El seu ideal social consistia en el manteniment de la societat de sempre: una societat la base econòmica de la qual eren les activitats agràries.  Aquells pagesos estaven ufans d'estar dins el seu petit tros de terra (bé, allò més comú era l'explotació d'un conjunt de petites finques). Aquells conservadors no reclamaven reformes socials; no exigien millores en educació, serveis de salut, cultura, llibertat de premsa, llibertat política, i d'altres.

    Aquells pagesos anaven a missa els diumenges, però no eren molt beats, majorment. La seva autèntica religió eren les seves terres. El resultat era el manteniment d'una cultura agrària de supervivència. Present a tot arreu l'horrible rostre de la fam (el règim franquista  fou particularment inepte per a satisfer les necessitats de la població), aquells pagesos es sentien uns privilegiats; no passaven gana; ells mateixos produïen la major part dels aliments.  Aquells pagesos eren ufanosos del seu tarannà social.

     Fins al 1952 es mantingué el sistema de cartilles de racionament. Però a partir dels anys 60, la bona estrella del pagès es començà a apagar.  

  Els pagesos es posaven furiosos en veure que el blat i els productes agrícoles baixaven de preu sense aturall, però estaven desvalguts; no disposaven d'instruments de lluita política.

    Finalment, aquella societat agrària tradicional, de manera  accelerada, es desintegrà.  Actualment,  menys del 4 % de la població activa es dedica al sector primari.

    La desintegració de la societat agrària comportà la desaparició de l'elit dirigent tradicional, la dels grans propietaris de terra (''els senyors''). Com a conseqüència de la desfeta de 1714, la casta aristocràtica mallorquina era botiflera. No tenia projecte nacional propi; s'acomodava al projecte nacional espanyol.

   La societat mallorquina ha esdevingut una societat terciària moderna, però continua essent una societat sense projecte nacional propi. Això la fa particularment feble a l'hora de defensar els seus interessos. 

    Les elits  econòmiques mallorquines actuals no disposen de cap projecte polític que promogui la defensa dels interessos de la població.

 

     Al no disposar de projecte nacional propi, les classes treballadores mallorquines són sotmeses a un nivell d'espoliació més intens que les espanyoles. I més encara: les classes populars espanyoles, políticament corrompudes, veuen de bon ull l'espoli de Catalunya; molts d'ells se'n beneficien directament.

    Els autònoms, els menestrals i els botiguers també pateixen les conseqüències negatives de la manca de projecte nacional.

    Com han fet sempre, les elits dirigents espanyoles beneficien les àrees nacionalment  espanyoles i espolien les àrees nacionalment catalanes.  Per referir un exemple aclaridor: El primer trajecte de l'AVE fou el de Madrid-Sevilla, mentre el projecte del ''corredor del Mediterrani'' continua en el somni dels justos.

      Un altre exemple revelador:  L'oligarquia espanyola, finalment, va decidir establir la seu central de la Companyia Transmediterrània a Madrid, ciutat que, com és sabut, no toca la mar.

  Els treballadors – i també els burgesos – que viuen a terres catalanes, encara que s'afirmin com a nacionals espanyol, no per això deixen de patir l'espoli.

    

     En una situació d'opressió nacional, la lluita de classes  esdevé necessàriament lluita per la independència.

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb