El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Els EUA i la Xina: estratègies de guerra.

quetgles | 07 Setembre, 2012 16:46

  

        Els EUA i la Xina: estratègies de guerra.

   La Gran Muralla és l'obra humana més gran del món. És un símbol de l'estratègia de guerra que l'Imperi del Mig va desplegar al llarg de mil·lennis.   Era una estratègia defensiva ideada per tal de descoratjar potencials agressors forans. 

   La cultura xinesa es va impregnar de rebuig a la guerra i a l'imperialisme. La Xina, en efecte, no figura en cap moment històric com a potència militar agressiva. L'Imperi del Mig no va desplegar guerres de conquesta.

   Les potències occidentals i el Japó, en canvi, van ocupar militarment punts del territori de la Xina i van imposar condicions humiliants a la monarquia xinesa, primer, i a la república, posteriorment (Amb les Guerres de l'opi, a mitjans del segle XIX,  el Regne Unit imposà la llibertat de comerç de l'opi dins el territori xinès. De passada, va incorporar Hong Kong a l'imperi britànic).

     En contra de la tradició, En Mao Zedong va introduir un llenguatge bel·licós contra l'imperialisme ianqui, al qual va definir com a ''tigre de paper'', i contra altres potències considerades enemigues de la Xina.  Per altre costat, a l'època d'En Mao, va faltar poc per esclatar un conflicte armat entre la Xina i la URSS. En Mao va intentar marginar la cultura tradicional xinesa i el confucianisme; i la cultura pacifista.

     A partir de l'any 1978, amb En Deng Xiaobing com a ''gran líder'', les aigües van tornar on eren abans. Amb el nou líder la Xina va iniciar l'inaudit desenvolupament el qual s'ha mantingut fins a l'actualitat. La nova línia inaugurada per En Deng fou coneguda amb el nom de  ''socialisme a la manera xinesa''.                          Era el retorn a la cultura clàssica; els instituts confucians creixeren com a bolets.  Respecte a l'estratègia de guerra, es va tornar a l'ideari pacifista confucià: promoure la pau com a valor superior, recórrer al diàleg per a superar els conflictes d'interessos amb altres nacions, però, alhora, desplegar un poder militar que garanteixi la sobirania i la seguretat  nacionals.

    

  Actualment, la Xina és considerada com a la segona economia mundial, però també com a superpotència militar.  I més encara, la Xina és la primera potència industrial del món, superant de molt els EUA (informació que procuren amagar els mitjans ''occidentals'').

    Així com a l'època de la dinastia Ming es va construir  la Gran Muralla (Es va acabar de construir al segle XVI), a l'època actual l'esforç per assegurar la defensa militar del país  es correspon amb el del desenvolupament econòmic.

  Segons un informe del SIPRI (Institut d'Estocolm per a la Investigació de la Pau), els EUA ocupa el primer lloc en relació a la despesa mundial d'armament amb el 41 % , la Xina ocupa el segon lloc amb el 8,2 %, i en tercer lloc es situa Rússia amb un 4,1 % . Segons això, la despesa dels EUA seria cinc vegades més gran que la de la Xina.

   Però segons el Pentàgon, el pressupost militar d'enguany de la Xina és situa entre els 120.000 i els 180.000 milions de dòlars, sobrepassant els 106.000 milions del pressupost declarat oficialment per Pequín. Sigui com sigui, del que no hi ha dubte és de que la Xina és una superpotència militar.

   Malgrat el creixement exponencial del pressupost de guerra xinès, els experts – i el Pentàgon – consideren que la Xina està molt lluny d'equiparar-se militarment als EUA.

   Arribats ací, passo a fer unes consideracions sobre el tema que poden resultar d'interès per als lectors, jo crec.

     Des de fa temps, els EUA fan ús de la seva superioritat militar per a imposar la seva hegemonia. Però l'exacerbada despesa militar ianqui no assegura aquesta hegemonia. Ans al contrari, aquesta despesa descontrolada fa que els EUA tinguin un deute colossal, superior a la suma dels deutes de la resta de països del món;  un deute que puja a la xifra de 16.000 bilions de dòlars (16.000.000.000.000 dòlars).

    No és solament que la Xina hagi esdevingut la segona economia mundial. Des de principis de segle, la Xina és la primera potència industrial (el ''taller del món'' de l'època actual), mentre que, alhora, els EUA s'enfonsa dins un procés de desindustrialització (Podeu veure el post Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen, l'Iran s'industrialitza. La resolució del misteri).

    Amb el desenvolupament industrial, la Xina també va desplegar les indústries d'armaments, de manera que, últimament, ha aconseguit l'autonomia en la producció d'armament.

    La preocupació de Washington per la ràpida escalada de la potencialitat xinesa no és exagerada.

    Respecte a això, la consideració seria aquesta: Si les drassanes xineses són les primeres del món (i només en quantitat de construcció, sinó que també són a l'avantguarda tecnològica) s'ha de suposar que són en condicions de satisfer les demandes per a proveir a l'armada xinesa.  

      A considerar, també:  tot i que el pressupost de guerra dels EUA és cinc vegades superior al de la Xina, es pot constatar que la despesa específica en rearmament i en investigació de noves armes del pressupost ianqui no és tan superior, com podeu veure al post El pressupost militar dels EUA per al 2011.

   La despesa dedicada al manteniment de la guerra de l'Afganistan (i de l'Iraq, aquests darrers anys)  és una despesa que no augmenta el poder de l'exèrcit ianqui.

       La despesa dedicada al manteniment d'unes 20.000 bases militars a l'interior i d'unes 800 bases militars a l'exterior  tampoc incrementa el grau de poder de l'exèrcit ianqui.

    Vull aclarir:  Per suposat, les basses militars ianquis són una mostra del un gran poder de l'exèrcit, però la despesa en el manteniment de les basses no fa augmentar el poder militar. Per altra banda, les bases que han perdut el valor estratègic inicial (com serien els 50.000 soldats de les bases ianquis a Alemanya de l'època de la guerra freda) no són sinó sangoneres inútils del pressupost de guerra.

  

   Segons un informe publicat al diari alemany Welt online, des de 1995, la Xina ha augmentat el pressupost militar 500 vegades.

   Actualment, la Xina és autosuficient en la provisió d'armament. I, alhora, ha desplegat la seva capacitat de tecnologia militar fins al punt d'equipar-se amb la nord-americana. Els mitjans de comunicació es feren ressò de la notícia segons la qual els xinesos havien tingut èxit amb les proves del ''Dongfeg-41'', míssil intercontinental capaç d'impactar a qualsevol blanc dels EUA.

   Argumentació: Si la Xina continua amb el seu ritme de creixement industrial i de desplegament tecnològic, s'ha de concloure que serà capaç d'aplicar aquestes capacitats a la indústria de materials de guerra (Es pot constatar que la Xina llicencia sis vegades més enginyers que els Estats Units. I disposa de més centres d'investigació de tecnologia industrial. Podeu veure la web China industrial technology).

   S'ha de concloure que, així com la Xina és la primera potència industrial del món, res s'oposa a que també sigui la primera potència en indústria militar.

    A considerar:  d'ésser cert que la Xina va augmentar 500 vegades la despesa militar als darrers 17 anys, llavors es pot deduir que al 2017 el pressupost de guerra de la Xina superaria àmpliament el dels EUA.

   

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb