El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Karl Marx. La dialèctica marxista és inconsistent, però la lluita de classes és real. 32 tesis (2)

quetgles | 01 Setembre, 2012 17:58

  

  

    Segons En Marx, la  Revolució francesa és l'inici i el model de les revolucions ''burgeses''. En Marx va menystenir les revolucions democràtiques precedents i les etiquetà com a conflictes religiosos o nacionalistes.

     En contra de les teoria marxista sobre les revolucions burgeses, es pot constatar fàcilment la inconsistència de qualcunes de les seves tesis.   Vegem-ho.

    És una contrasentit dir com deia En Marx que la burgesia anglesa havia substituït a l'aristocràcia com a classe dominant i alhora ''oblidar-se'' d'explicar com havia succeït aquesta revolució de ''guant blanc''.

   En Marx equipara l'aristocràcia anglesa i la francesa, com a classes marginades per la burgesia.

   Així, escrigué:  ''Per la seva posició històrica, l'aristocràcia francesa i anglesa era cridada a escriure

pamflets contra la societat burgesa moderna. En la revolució francesa del juliol de 1830, en el

moviment anglès per la reforma electoral, fou derrotada una altra vegada, encara, per l'odiat

sobrevingut. Era totalment impossible, ja, de parlar d'una lluita política seriosa. Només li

restava la lluita literària, doncs. Però en el camp de la literatura també havien esdevingut

impossibles fins i tot les antigues fraseologies del temps de la Restauració.* Per tal de guanyar-se

les simpaties calia que l'aristocràcia renunciés, aparentment, als seus interessos i que

formules una acta d'acusació contra la burgesia solament en interès de l'explotada classe treballadora'' (El Manifest, pàgina 25).

     En contra de l'esquema marxista, la realitat històrica fa ben palès que fou l'aristocràcia anglesa la que encapçalà la revolució de 1688; revolució d'on sorgí la constitució democràtica britànica que s'ha mantingut, sense canvis essencials, fins al dia d'avui.

   Tesi:  En contra del que diu En Marx, l'aristocràcia britànica continuà mantenint el seu enorme poder econòmic i polític. Els aristòcrates britànics continuaren essent la classe hegemònica del Regne Unit. Fins al dia d'avui, els aristòcrates britànics han estat presents de manera destacada en l'activitat política (Lord Churchill, en seria un exemple destacable).

    Per altra banda, de bell antuvi, els aristòcrates britànics  formaren part dels consells d'administració de la banca, de les societats financeres i de les grans companyies comercials i industrials britàniques.

   Passant a una altra qüestió, En Marx menysté la revolució americana (de la que sorgiria els Estats Units).  En Marx fa referència a ''la guerra d'independència americana'' i diu que afavorí el desplegament de la burgesia.  L'esquema conceptual de Marx queda expressat  en un missatge que va enviar als sindicats ianquis durant la guerra civil, a l'any 1869. En aquest missatge En Marx digué: '' En el missatge de salutació al Sr Lincoln amb motiu de la seva reelecció a la presidència hem expressat el nostre convenciment que la guerra civil d'Amèrica tindria una significació tan gran per al progrés de la classe obrera com la que va tenir per al progrés de la burgesia [*] la guerra de la Independència americana''

    

     La predicció de Marx sobre el futur de la classe obrera ianqui no podia ésser més errònia.

    Però, allò que interessa destacar aquí és la visió esbiaixada d'En Marx respecte de la revolució nord-americana. En Marx fa com si no se'n adonés que els Estats Units es constituí com a la primera república moderna del món. Però, per a Marx, allò realment importat era la revolució francesa  i la proclamació de la república francesa.

   En contra d'aquesta concepció marxista, es pot afirmar que la revolució francesa de 1789 fou confusa social i ideològicament.

   Si es compara la revolució americana i la francesa, es pot constatar que:

a)    Essent la pagesia era la classe social majoritària a les dues nacions, els pagesos francesos restaren al marge del procés revolucionari i, si de cas, oferiren resistència armada contra les elits parisenques.

b)     Els pagesos de Nova Anglaterra, en canvi, foren les autèntiques masses revolucionàries.

c)    Els pagesos francesos eren conservadors i no disposaven en absolut de cap projecte revolucionari. Els colons calvinistes de Nova Anglaterra, en canvi, portaven encesa la torxa republicana des de l'arribada del Mayflower al 1620.

d)        Les amples masses franceses eren analfabetes o semi-analfabetes (molts d'aquells pagesos no sabien de quin món eren). Les colònies de Nova Anglaterra, en canvi, de bell antuvi, mantenien un debat obert, assembleari, sobre la manera de fer prevaler els principis democràtics.  Aquelles colònies calvinistes s'havien dotat d'uns nivells de llibertat i d'organització social molt superior als de la pròpia Anglaterra (Una Anglaterra que era, des de 1688, la democràcia més avançada d'Europa).

e)        La república francesa proclamada a 1791 va durar tres anys; i de seguida s'imposà una dictadura militar. La república dels EUA proclamada al 1776 s'ha mantingut fins avui.

Notes crítiques a la teoria marxista de l'alienació.

          Segons l'esquema de la dialèctica marxista, la superestructura (conjunt d'institucions jurídiques, polítiques, religioses i filosòfiques) de les societats és una conseqüència  de l'estructura econòmica i social.

    

    Respecte a la religió, és prou conegut el paràgraf de l'obra de Marx ''Contribució a la crítica de la filosofia del dret de Hegel'', on es pot llegir:   «El patiment religiós és al mateix temps l'expressió del sofriment real i una protesta contra el sofriment real. La religió és el plany de la criatura oprimida, el cor d'un món despietat i l'ànima de situacions sense ànima. És l'opi del poble.».

    A un primer moment, semblava com si En Marx hagués trobat la pedra filosofal, com si s'haguessin solucionat els enigmes de la història. Així, semblava irrefutable que les societats de l'època paleolítica tenien un superestructura paleolítica, les societats agrari-esclavistes una superestructura agrari-esclavista, les societats agrari feudals, una agrari-feudal, i les societats burgeses capitalistes, una superestructura burgesa (és a dir, de sistema jurídic i polític al servei de la burgesia, de normes morals burgeses, etc).

    De bell antuvi, els moviments socials que s'enfrontaven a les Esglésies cristianes adoptaren la teoria marxista  com a la  Bíblia atea. Però, tan bon punt s'intenta aplicar la teoria marxista per a l'estudi les societats històriques concretes, la teoria fa aigües.

    Tesi: La teoria marxista de l'alienació, no fou el resultat d'un estudi positivista de les societats històriques concretes, sinó el resultat ''d'invertir'' el concepte hegelià del ''Desplegament de l'Esperit''.  Allò que ''s'havia de desplegar'', segons En Marx, era la matèria i no l'esperit.

   Vegem qualques notes d'acord amb la historiografia.

    Les societats paleolítiques tot i tenir una estructura social idèntica o quasi idèntica despleguen cultures diferenciades o molt diferenciades.

    Segons l'antropologia, les societats paleolítiques eren – o són, encara  - societats felices, majorment. Eren societats comunistes, sense propietat privada de la terra; eren societats igualitàries sense classes socials, excepció feta de la del gènere. Tot i així, totes les societats paleolítiques, sense excepció, eren religioses: a més de mantenir rituals religiosos complexos, la vida social i la familiar era regulada per la religió.

   Amb  ''Tòtem i tabú'', En Sigmund Freud va obrir el camí per a entendre la complexitat dels mites i dels rituals de caràcter religiós de les cultures prehistòriques. Es desvelava que el tòtem i els tabús eren unes superestructures imprescindibles per a la supervivència del grup social corresponent.

     Vist això, i en contra de la simplificació marxista, vegeu els enunciats següents.

   Tesi: Tot i que  les societats paleolítiques tenien una ''estructura'' semblant (apropiar-se dels productes naturals del seu entorn), les superestructures eren diverses.

    Per a considerar:  a l'època del Paleolític superior, hi havia una extraordinària diversitat de cultures (de superestructures). Les formacions socials que colonitzaven un nou territori, amb el temps,  donaven lloc a un nou poble amb una nova cultura.  La tendència de l'època era la de l'atomització social universal. Els pobles i les cultures eren a milers, a desenes de milers.

   Tesi:   Les formacions socials, i els productes culturals i les cultures són imprevisibles,  impredictibles, per tant .

   A tall d'exemples més notables:  era imprevisible que, a partir del segle X aC, les ciutats gregues farcissin de colònies les costes de la Mediterrània i de la mar Negra, colònies les quals esdevingueren ciutats, majorment. Era imprevisible que la ciutat de Milet fundés més de mig centenar de colònies.

   Era imprevisible que la petita ciutat de Roma – d'economia agrària – donés lloc a la formació de l'imperi més gran de l'antiguitat.

    Era imprevisible que unes tribus perdudes per la península aràbiga al segle VII  despleguessin l'Islam. I que l'Islam s'expandís tan vertiginosament. I que s'aixequés  l'Estat musulmà (el califat de Damasc), a l'any 760, el major Estat del món.

   Era imprevisible que els prínceps alemanys donessin suport a la reforma de Luter, contra el Papa i l'emperador En Carles.

  Era imprevisible l'odissea del Mayflower  i la posterior expansió de les colònies calvinistes a Nova Anglaterra a partir de 1620.

   Igualment, era imprevisible el desplegament d'un sistema agrari esclavista modern als EUA. I imprevisible que els esclaus fossin africans o descendents d'africans. en exclusiva.

   

   

    

   

 

   Tesi: En tot temps, els moviments socials han fet ús de la religió com a instrument de combat social. I, per altre costat, tan bon punt unes elits socials es fan amb el poder,  d'immediat fan una aliança estratègica amb la jerarquia eclesiàstica (o amb les jerarquies eclesiàstiques, en plural, si hi ha diverses esglésies reconegudes a l'Estat).

   Tesi: Els conflictes religiosos i les guerres de religió, sense excepció, són expressió de la lluita de classes que, en aquests casos, enarbora la bandera de reforma religiosa.

   Tesi: Les Esglésies cristianes fan una apologia (que és una falsificació històrica) del apostolat, de l'evangelització de l'imperi romà i de la formació de les comunitats cristianes.

     No hi va haver apostolat, ni evangelització ni primitives comunitats cristianes. No hi va haver aquestes coses, ni n'hi podia haver.

   S'ha de concloure que les Epístoles d'En Pau de Tars foren elaborades al segle IV, amb una cínica intenció apologètica.  S'ha de concloure que En Pau de Tars és una invenció i que igualment és una ficció les suposades comunitats cristianes.

    A l'antiguitat i l'edat mitjana,  no existia el concepte de llibertat de consciència de la persona. Pel contrari, allò més comú, era que les comunitats – i no els individus – prenguessin resolucions sobre un determinat tema religiós que els afectés. Així, per exemple, els visigots  - una assemblea nobles visigots – van convenir adjurar de la seva religió pròpia i ''convertir-se'' al cristianisme, a l'arrianisme, i no per arguments teològics sinó com a estratègia per a consolidar el seu poder.

      El suposat Pau de Tars conta històries impossibles d'esclaus convertits al cristianisme per voluntat pròpia. Era inconcebible que un esclau pretengués llibertat de consciència. Si de cas, els esclaus practicaven la religió del seu amo, si aquest així ho volia.

    

         La dialèctica d'En Hegel sobre el Senyor i l'Esclau és pura elucubració. Igualment gratuïta és la teoria de Marx sobre l'alienació dels esclaus. En contra dels dos pensadors, s'ha de veure que els esclaus dels latifundis romans o els dels latifundis dels Estats Units eren en esclavatge no per causa d'estar afectats  per una alienació sinó per causa de la coacció física dels seus amos.

 Com a corol·lari de l'escrit, ha de restar clar que el fet d'impugnar la ''ciència marxista'' no significa un reforç per a les ideologies reaccionàries.  S'ha de fer palès que l'opuscle pretén ésser una contribució a la lluita contra el capitalisme i a favor del socialisme revolucionari, el comunisme.

 

  

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb