El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen 2. L'estratègia suprema.

quetgles | 04 Agost, 2012 05:43

  

     Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen 2. L'estratègia suprema.

 

    El president dels Estats Units, En Barack Obama,  ha dedicat la major inversió econòmica  (més de 600.000 milions de dòlars, fent més enorme el deute de l'Estat) com a estímul per a la recuperació econòmica.

    Des del 2010, el govern ianqui i els mitjans que li donen suport van dient que hi ha recuperació econòmica, si bé lenta i moderada. Els republicans i els mitjans afins , pel contrari, sostenen que no hi ha tal recuperació i que la recessió continua. I encara més, el presidenciable republicà, En Mitt Romney, i la premsa més dretana sostenen que la política del president Obama fa augmentar la recessió.

    La realitat és que Pittsburgh continua dins el pou de la depressió on va caure  als anys setanta del segle passat. Les seves acereries  foren desmuntades, i els intents de fer reviure la ciutat per mitjà d'iniciatives terciàries són una bogeria.  Com diu En McCollester:  ''Ara la ciutat ... es troba a la taula d'operacions envoltada d'ideòlegs amb ganivets, i els seus serveis públics i els contractes sindicals són esventrats. ... Pittsburgh es destruïda econòmicament sense anestèsia ni misericòrdia''. While the black and gold faithful from coast to coast sport colors in salute to their team, Pittsburgh itself is being gutted economically without anesthesia or mercy...

   No és cas que el declivi de Pittsburgh sigui una excepció. Pel contrari, la quasi totalitat  de les grans ciutats industrials dels EUA pateixen el declivi provocat pel procés inexorable de desindustrialització dels Estats Units.

   Aquest procés de desindustrialització dels EUA és una conseqüència del desplegament del capitalisme ianqui.

 

   Haurem de veure que  tan bon punt les grans empreses industrials dels EUA perderen la situació de privilegi basades en l'imperialisme, les corporacions empresarials centraren les seves especulacions econòmiques al sector terciari,  de manera que retiraren els seus capitals dels sectors industrials no monopolistes. Una pràctica semblant exerciren els capitalistes del RU.

    Aquest procés de desindustrialització que ha afectat els  EUA i el RU obeeix a una sèrie de factors que, a principis del segle passat, incidiren dins el desenvolupament econòmic dels dos països.

    A principis del segle XX, les grans corporacions capitalistes d'ambdós països iniciaven la construcció de la seva ciutadella. M'explico: En tot temps, les corporacions capitalistes, per una banda, malden per aconseguir el monopoli a l'àrea econòmica més pròpia, i, per l'altra, van a la conquesta del control polític de l'Estat a fi de blindar els seus privilegis econòmics i socials.

       A manera d'indicador: N'Henry Ford, fill de grangers pobres, sense estudis universitaris, del no res va aixecar l'empresa automobilística més gran dels EUA. N'Henry Ford esdevingué paradigma del compliment del ''somni americà''.

      Però, cent anys després, els Henry Ford ja no són possibles als EUA.  A partir de mitjans del segle XX, les corporacions industrials ianquis arribaren a l'etapa dels oligopolis, de manera que resulta impensable que un petit taller pugui ésser l'embrió d'una gran empresa.

 

  Els quaranta mil economistes i els quaranta mil periodistes (la tropa) continuen predicant sense descans la bonesa de l'economia de ''lliure mercat''. Però aquest suposat ''lliure  mercat'' no existeix. La realitat és que la producció industrial és absolutament controlada pels monopolis o oligopolis de les diverses branques industrials.

   La realitat és que, en tot temps, els capitalistes senten horror a la competitivitat entre empreses; en tot temps, cerquen el monopoli o oligopoli.

 

 Després de la Segona Guerra, les grans corporacions nord-americanes, arribades a una situació d'oligopoli (oligopolis majorment camuflats a fi de burlar la llei antimonopoli), blindaren els seus privilegis i augmentaren els seus organismes d'intervenció  en la política de l'Estat.

    Semblava que les corporacions havien arribat al cim del poder. Però, ben aviat, als anys 1970, s'inicià la crisi de la indústria de l'acer, de la indústria pesant. El somni de les corporacions ianquis fou trencat: una ''maleïda competitivitat'' estrangera feia acte de presència i posava fi a la placidesa del capitalisme dels EUA.

    Fent negació de la teoria d'En Marx:  Les grans empreses industrials ianquis entraren en declivi per causa de la competència de les empreses d'Europa i de l'Àsia, de l'Àsia sobretot. Al darrers temps, l'expansió del gegant xinès ha significat la pèrdua de tota esperança de recuperació de la indústria ianqui.

    La teoria d'En Marx és afectada per prejudicis d'etnocentrisme europeu i per una concepció mecanicista dels processos econòmics. Un paràgraf del Manifest ho mostra molt clarament;  tot referint-se a la ''burgesia'', al capitalisme, deixà escrit:   ''Així com ha fet el camp dependent de la ciutat, ha fet els països bàrbars i semibàrbars dependents dels civilitzats, els pobles pagesos dels pobles burgesos, Orient d'Occident''.

 

     En contra de la predicció marxista, noves empreses industrials de l'Àsia competiren amb les grans empreses nord-americanes.  Competiren amb èxit, fins al punt que provocaren el declivi de la indústria dels EUA, en general.

   Londres va deixar d'ésser ''el taller del món'' i els EUA deixaren d'ésser la primera potència industrial. La pregunta que salta és: ¿Com així tantes grans empreses industrials del RU i dels EUA foren derrotades per noves empreses sorgides als ''pobles pagesos de l'Orient''?

  Vegem la resolució de l'enigma.

 

     A principis del segle passat, als EUA, hi havia centenars de tallers (petites empreses) que intentaven fer-se un lloc dins la novíssima indústria del automòbil. De manera semblant, tot d'altres petits tallers també intentaven desplegar  noves branques industrials (l'aeronàutica, com a exemple destacat). Però després de la II Guerra, ''el somni americà'' dels petits emprenedors s'havia acabat.  A la branca de la indústria mecànica, ja no era possible l'aparició de nous ''Henry  Ford''.

    Per a entendre el fenomen:  A principis del segle XX, als EUA, les corporacions capitalistes encara no havien desplegat tots els seus mecanismes de control de l'economia ianqui, per la qual cosa les petites empreses industrials encara tenien oportunitats per a intentar el seu creixement.   Però, després de la guerra, pràcticament quasi totes les branques de les indústries metal·lúrgiques estaven controlades per les grans corporacions, de manera que les oportunitats per a crear noves empreses eren quasi nul·les.

    A la segona meitat del segle XX, els oligopolis havien consolidat el seu control sobre el sistema industrial dels EUA, i, per causa d'això, la indústria ianqui perdia capacitat competitiva i iniciava el seu declivi.

   Al llarg del segle XX, les gran corporacions ianquis havien anat consolidant el seu domini oligopolístic. Havien creat autèntiques ciutadelles. L'immens poder de les corporacions   s'estenia més enllà de l'activitat purament econòmica. El poder d'aquestes corporacions es feia omnipresent. Les seves trames afectaven negativament el sistema polític i judicial, així com el sistema sindical (Considereu: actualment més del 50 % dels diputats del Congrés són multimilionaris, és a dir, alhora, són membres de qualque corporació o de qualques corporacions).

    Aquestes corporacions ianquis, blindades, obtenien – i obtenen encara les supervivents – uns guanys econòmics fabulosos (Aquests magnats es deuen pensar que són el rei Mides).

    El rei Mides, atribolat per les conseqüències nefastes del do de transformar en or tot quan tocava, suplicà a En Dionís l'alliberés del seu do.

    Però no tot eren flors i violes per aquelles corporacions industrials ianquis. Ben aviat (als anys 70), van haver de comprovar amb amargor que les seves ciutadelles no resistien les escomeses de les empreses industrials estrangeres, de les asiàtiques en particular.

   Els Davids asiàtics tombaven els Goliats ianquis. Aquets fenòmens econòmics feien palesa la inconsistència del mecanicisme de la teoria del capital de Marx. Segons Marx, la ''llei de concentració del capital'' ha de ser concebuda com una mena de llei física: allò propi del  desenvolupament de la producció capitalista és l'aparició de crisis periòdiques per causa de ''l'excés de producció''. Per causa de les crisis, les empreses més febles – les més petites-  són absorbides per les més fortes.

   En Marx suposava que hi hauria un creixement ininterromput del sector industrial de manera que  el món s'encaminava ràpidament cap a una societat on els obrers industrials constituirien la classe social majoritària.

     La teoria de Marx és errònia. L'esfondrament nombroses grans corporacions ianquis de la indústria pesant  ho fa palès. Les acereries de Pittsburgh tancaren per causa que no podien competir amb les estrangeres. Pittsburgh esdevenia un símbol; el declivi de la ciutat de l'acer, era l'anunci del declivi de la indústria pesant dels EUA.

    La creixent presència de productes industrials asiàtics  als dels EUA indicava el declivi de la indústria nord-americana.

     Tan bon punt les corporacions industrials ianquis constataren que competir amb empreses  estrangeres significava una minva de la taxa d'interès del seu capital, iniciaren un procés de tancament de les fàbriques i invertiren els seus capitals al sector terciari (Actualment, més del 76 % del PIB ianqui prové del sector terciari).  Per suposat, les corporacions mantingueren actives totes aquelles branques de producció industrial que estaven en situació d'oligopoli i que no eren afectades per la competència.

 

     El desplegament de l'economia capitalista als EUA, sobre tot a partir de la Guerra II, fou paral·lel al de la formació de les grans corporacions financeres.

     Com deia, aquestes corporacions financeres formaven una constel·lació de ciutadelles blindades a fi d'assegurar una situació de monopoli o de privilegi.

 

      La pregunta és: Si aquestes corporacions eren tan poderoses i disposaven d'uns capitals immensos, com així al terreny industrial,  eren derrotades per empreses estrangeres financerament inferiors?

 

    Resolució de l'enigma: Al llarg del temps, les corporacions ianquis ha desplegat una exorbitant trama d'organismes que tenen per objectiu assegurar uns majors beneficis econòmics (Actualment, l'elit, un u per cent de la població, s'apodera del 20 % del PIB). Quasi totes les corporacions mantenen pràctiques encobertes de monopoli  o d'oligopoli.

   Allò que més contracten les corporacions no són enginyers, sinó advocats i juristes.

  Les corporacions actuals disposen vertaders exèrcits que vetllen per la integritat de la ciutadella respectiva.

    Una tropa de juristes que ha d'atendre tot de conflictes continus amb altres corporacions,  així com amb l'administració, amb els sindicats, amb els mitjans de comunicació. Juristes que també s'han d'ocupar de la muntanya de paperassa jurídica produïda o relacionada amb la corporació.

    Una tropa d'agents dedicats a l'espionatge i al contraespionatge.

    Una tropa de periodistes i de ''savis'' dels mitjans. Per una banda, les corporacions majorment disposen dels seus propis mitjans, per l'altra, cada corporació mira de negociar acords amb els propietaris dels mitjans, acords bàsicament  relacionats amb la publicitat.

     També disposen d'una tropa de personal distingit que s'ocupa d'establir ''bones relacions'' entre la corporació i els polítics professionals, als diversos nivells, locals, estatals o federals (Recordem que la major part de diputats de la Cambra de Representants són milionaris, i, per tant,   membres d'una o vàries corporacions).

   Les cadenes d'agents de les corporacions ianquis no tenen límit, creixen sense fi. Les corporacions són propietàries directes d'Universitats, d'hospitals, de centres d'investigació, de ''Think Tank'', de societats ''humanitàries'', de societats de savis, i d'altres (The  Mont Pelerin Society en seria el paradigma.  Finançada per la corporació  Rockefeller, la Mont Pelerin en tot temps s'ha dedicat a difondre l'ideari neoliberal, o sigui, ''neoconservador''. La figura emblemàtica de la Mont Pelerin fou En Friedrich Hayek, personatge escollit per En Rockefeller per a dirigir la gran Think Tank reaccionària. Reaccionària:  En Hayek i els membres de la Mont Pelerin van fer un congrés a Santiago de Xile al 1971 per a donar suport al general Pinochet. Tindreu més informació sobre el tema a la web Hayek i Popper ).

 

     Amb aquesta tropa, les corporacions han augmentat el seu poder i la seva porció de la renda nacional. Les corporacions han blindat les seves ciutadelles i se senten immunes.  Han aconseguit posar l'administració al seu servei amb la qual cosa tenen sotmesa  la classe treballadora nord-americana.  

    Però aquesta tropa al servei de les corporacions representen una despesa colossal que provoca la ruïna de l'economia ianqui. Els agents no destaquen per les seves capacitats en matèria de ciència, tecnologia o capacitat tècnica. És a dir, la tropa d'agents secrets no està composta per enginyers sinó per advocats.

    Amb la publicació del informe de la Universitat de Duke de 2004 (Durham, Carolina del Nord), que comparava el nombre d'enginyers entre els Estats Units i l'Índia i la Xina, sembla que les elits ianquis van quedar espantades. Segons l'informe (el qual fou amplament difós als mitjans de comunicació), el nombre de graduats anuals en enginyeria era de 70.000 als EUA enfront dels 600.000 de la Xina i els 350.000 de l'Índia.

Posteriorment, es va fer una revisió ''més realista'' la qual incorporava el nombre de graduats en ciències de la computació i en tecnologies de la informació, i, segons això, el nombre d'enginyers era de 222.335 als EUA, 644.106 a la Xina i 215.000 a l'Índia (Podeu veure informació més àmplia a la web Duke edu/GlobalEngineering). 

   En resum, la trama creada per les corporacions ianquis no beneficia per res la capacitat competitiva de les empreses industrials. Així s'explica que als EUA s'iniciés el procés de desindustrialització als anys 70.

 

    Segons això, les corporacions ianquis, tot i el seu immens poder, majorment es sentiren indefenses enfront de la competència asiàtica. Les corporacions foren incapaces de crear un nou model de producció industrial que superés els vicis del sistema.

     Respecte a aquesta tragèdia americana, el grans esforços fets per redreçar la indústria automobilística nord-americana no ha donat els fruits esperats. Les corporacions han fet inversions extraordinàries i extraordinàries també han sigut les aportacions de l'Estat, però, així i tot, les dues joies de la corona, la General Motors i la Ford Company, continuen amb en greus dificultats.  La ciutat de Detroit, la capital de l'automobilisme ianqui, continua en declivi; la població de Detroit ha continuat minvant: ha passat de 1.849.000 habitants al 1950 a la xifra de 713.000 al 2012.

  En contrast amb el sistema capitalista ianqui de producció industrial, el sistema de producció industrial de la Xina sembla gaudir de ''l'estratègia suprema'' enunciada per En Sunzi: Fer rendir l'enemic sense haver d'entrar en combat. A la Xina no són possibles les corporacions capitalistes. Les empreses capitalistes són sota el control del Partit Comunista Xinès. Les majors empreses industrials són de propietat estatal. Per altra costat, l'Estat i el PCX són presents a les grans empreses de propietat privada. Les entitats financeres són totes propietat de l'Estat. Convé saber que  l'ICBC (Industrial and Commercial Bank of China) és el major banc del món; i encara convé més saber que el director de l'ICBC té un sou vint vegades més baix que el que cobren els directors dels grans bancs ianquis o europeus.

   Així les coses, les corporacions ianquis no poden sortir del pou que elles mateixes fan fer.

 

 

 

 

 

  

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb