El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La Xina, primera potència mundial, molt per sobre dels Estats Units.

quetgles | 12 Juliol, 2012 06:18

  

    

    La Xina, primera potència mundial, molt per sobre dels Estats Units.

     Els grans mitjans de comunicació ''occidentals'' i els falsos savis, majorment,  continuen en la inèrcia de referir-se a la Xina com a ''potència emergent'' i com a ''modesta potència industrial'' amb indústries de baixa qualitat basades en l'explotació  d'una enorme  mà d'obra barata.  Però aquesta cantilena ara (2012) ja resulta ridícula, i és insostenible. Actualment, aquests mateixos mitjans no poden evitar haver de publicar les notícies que posen de relleu la puixança xinesa.

   Des d'inicis de segle, la Xina esdevingué la primera potència industrial del món, com és constatable pels anuaris de dades estadístiques de producció industrial. Primera potència industrial, en base a l'aplicació sistemàtica  de la ciència i la tecnologia a la producció industrial, s'ha de dir.

   En efecte, des del 2004, la Xina (i l'Índia) superava àmpliament els Estats Units en relació al nombre anual de llicenciats en enginyeria.

   Actualment, els centres d'investigació de més prestigi ja no poden ignorar o manipular  el desplegament de la Xina en tots els ordres, desplegament que, alhora, afecta a la resta del món. Com a exemple d'informació ianqui seriosa, podeu veure la web  Xina. líder en empleats qualificats. Segons aquest informe, queda clar que les empreses industrials xineses són al capdavant respecte a la contractació d'enginyers. Els llicenciats ianquis, en canvi, ha de comprovar amb amargor que la seva titulació té poca demanda.

    Certament, la informació sobre l'inaudit desplegament de la Xina era a l'abast dels estudiosos. El desplegament xinès venia recollit anualment als grans centres de dades estadístiques.

    Restava clar que la Xina no solament superava els EUA en producció industrial, sinó que els EUA era realment un nan comparat amb la Xina. Com podeu veure la web que adjunto, la producció d'acer de la Xina (al 2011) és quasi vuit vegades la dels EUA.  En efecte, al 2011, la Xina va produir 683.265 milers de tones d'acer i els EUA, 86.247 milers de tones (És de destacar la insignificança de la producció del Regne Unit: 9.481 milers de tones). Podeu baixar la web Producció d'acer 2011 .

    Encara més escandalosa resulta la diferència dels dos països en relació a la producció de ciment (l'acer i el ciments són els indicadors generals del nivell de producció industrial). Segons les estadístiques del 2011, la Xina encapçalava la producció mundial de ciment, amb 2.000 milers de tones, mentre que els EUA abastava la modesta producció de 68.4 milers de tones. Superat per l'Índia, els EUA fa munió amb Rússia, Turquia, el Brasil, l'Iran, Vietnam, el Japó i Corea del Sud.  Podeu veure la web Producció de ciment 2011.

      Com no podia ser d'altra manera, el nivell de consum d'acer és un indicador infal·lible de la capacitat industrial d'un determinat país.

     Una de les indústries que major consum fa de l'acer és la de la construcció naval. En aquest sector industrial, com ho mostren les estadístiques, la Xina ha esdevingut líder mundial tot superant al seu rival, Corea del Sud. Podeu veure l'informe estadístic a la web Construcció naval mundial.

   En contra de la informació feta de mala fe per la premsa ''occidental'', les drassanes xineses lideren la construcció mundial de vaixells no per ''mà d'obra barata'' sinó perquè disposa d'un superior nivell tecnològic de construcció naval.

   Actualment,  sembla  que el PCX i el govern xinès han decidit fer un salt incrementant la informació  sobre la puixança de la Xina, i no per mitjà de discursos sinó fent mostres físiques, materials, concretes,  de la capacitat  econòmica i tecnològica de la Xina. Una de les mostres més sobergues és el projecte  – a l'espera de l'aprovació definitiva – del gratacel més alt del món a la ciutat de Changsha.   El denominat ''Sky City Tower'' ha de ser l'edifici més alt del món, tot superant l'altura del ''Burj Dubai Khalifa''.  Però no es tracta simplement de construir un edifici més alt; sinó mostrar al món la puixança de la Xina per mitjà d'aquest gratacel. Segons el projecte, la Torre de Babel serà construïda en tres mesos! Començaran les obres al novembre del 2012 i al gener del 2013 l'obra s'haurà conclòs. Considereu que la construcció  del gratacel de Dubai va durar més cinc anys. La Torre de Changsha – expressió de la puixança xinesa –  exhibirà la superior capacitat tecnològica de la Xina en centenars de detalls tecnològics innovadors que guiaran l'edificació.  A destacar:   la Torre de Changsha consumirà una cinquena part de l'energia  que despèn un gratacel clàssic. Per a més informació vegeu la web     El gratacel més alt del món.

    La Gran Muralla xinesa és la construcció més gran del món. També és a la Xina el Gran Canal, el canal de navegació més llarg del món. I com a obra recent, la Xina ha construït el pont més llarg del món i multitud d'altres obres que destaquen per la seva grandària. Però, al meu parer, s'ha d'entendre que aquestes grans obres són conseqüència de la necessitat. És l'avantguardisme científic i tecnològic – i una exigència per al desplegament econòmic – el que determina la creació de grans obres de construcció. 

      En aquest sentit, l'obra més grandiosa i significativa és la presa hidroelèctrica de Les Tres Gorgues, la qual és, justament, la presa més gran del món. Les Tres Gorgues torna a ser una obra faraònica. En aquest cas s'acompleix la dialèctica hegeliana del salt de la quantitat a la qualitat.

   En efecte, la construcció de la presa no és el resultat de la simple acumulació del treball de milers d'obrers.  L'obra és el la conseqüència necessària del desplegament tecnològic xinès, de la puixança científica i tecnològica desenvolupada per la Xina. Per una banda, és la conseqüència de la superior tecnologia arquitectònica per a aixecar la presa, i, per l'altra, una conseqüència de la superior tecnologia sobre producció d'energia hidroelèctrica (Precisament, al mes de juny d'enguany, ha començat la fase final de plena producció energètica de la presa). 

    Per suposat, la Xina encapçala el rànquing mundial de producció d'energia hidroelèctrica.  Podeu veure la web Producció mundial d'energia hidroelèctrica.

    De manera semblant, la Xina és al capdavant en relació de les energies renovables, com podeu veure a la web China Is Leading the Race to Make Renewable Energy - NYTimes.com.

   La Xina és el major consumidor mundial d'acer,  en especial a les indústries relaciones amb el transport ferroviari. Però, com és comprensible, la Xina demostra que és a l'avantguarda del transport ferroviari i de la tecnologia ferroviària.  Sobre això, podeu veure la web   China, high-speed train .

   En contra de la informació mistificadora,  es fa de cada més evident que el gegantí desplegament econòmic de la Xina en aquests darrers 32 anys ha suposat un salt qualitatiu del nivell de vida de la població. S'ha de dir que els salaris dels obrers industrials han seguit una ininterrompuda  línia ascendent paral·lela a la del desenvolupament econòmic.

     En el sentit de la millora del nivell de vida de les classes treballadores,  la puixança xinesa deixa el món astorat per la capacitat d'incidir en la transformació social. Així com recullen els mitjans, el govern xinès ha tirat endavant  un pla de construcció d'habitatges de baix cost que no té parió al món.  Pla de construcció d'habitatges que demostra que la Xina es troba a un superior nivell de civilització. Podeu veure la informació a la web China invierte 80.480 millones de dólares en viviendas de bajo coste.

   Al meu parer, la puixança de la Xina es fa palesa en la major part d'activitats humanes. Resulta difícil trobar una activitat social en la que no destaqui la presència xinesa. Així, per exemple,  no ens hauria de sorprendre que la Xina és també al capdavant en relació a la pesca i l'aquicultura, segons informa la FAO. Podeu veure la web   Departamento de Pesca y Acuicultura de la FAO Cuadros resumidos de estadísticas de pesca.

    Els EUA figuren com a primera economia mundial, i segur que les estadístiques ho confirmen correctament. Llavors, la pregunta és:  Com així els EUA figura com a primera economia si la Xina és, de molt, la primera potència industrial?

   La resolució de l'enigma: Els resultats econòmics  de les societats anònimes que cotitzen a Wall Street són comptabilitzats com a ''economia dels EUA'' encara que aquestes societats hagin fet inversions a altres països.  Així, per exemple, els resultats econòmics de les inversions  que la Ford ha fet a la Xina figuren en el còmput estadístic com a formant part de ''l'economia dels EUA''. O, posant un altre exemple: els beneficis de les inversions d'En Sheldon Adelson a Macau  igualment figuren com a beneficis d'una societat que cotitza a Wall Street.

   Certament, els EUA són líders mundials en indústries com l'aeronàutica, l'espacial, la cibernètica, la farmacèutica i les indústries de material bèl·lic. Però això no lleva veritat al que dèiem al principi, que la Xina és, de molt, la primera potència industrial.

    I un altre enigma per a resoldre: Els Estats Units són en crisi econòmica i el seu deute és el més gran del món.  Tot i així, el pressupost de guerra dels EUA és sis vegades més gros que el de la Xina. Semblaria que la Xina hauria d'igualar o sobrepassar el pressupost de guerra ianqui.

    Aclariment de l'enigma: des de fa dècades, els estratosfèrics pressupostos de guerra dels EUA es basen en l'endeutament continu; es pot dir que la despesa militar és una de les causes de la fallida de l'economia.

  Per altra banda, com han assenyalat experts del Pentàgon, la diferència entre el pressupost ianqui i el xinès no és tan gran com semblava.

   Allò a considerar:  El pressupost de guerra ianqui inclou enormes despeses que no es corresponen amb el rearmament propi. Enormes despeses que no produeixen un reforçament del poder militar ianqui. Així s'esdevé amb les despeses de la guerra de l'Iraq i de l'Afganistan; són despeses enormes que no augmenten la puixança militar dels EUA.  De manera semblant, s'ha de considerar que una gran part de les bases militars que els EUA manté a països estranger graven terriblement el pressupost de guerra però són de dubtosa eficàcia (els 50.000 soldats destacats a les bases d'Alemanya en serien la mostra més destacable).

   No hi ha dubte que l'exèrcit ianqui és molt més poderós que el xinès. Així, per exemple, l'armada ianqui disposa d'onze portaavions i la xinesa, en canvi, solament en disposa d'un. Així i tot, els experts del pentàgon s'han mostrat alarmats en constatar que l'exèrcit xinès ha tingut accés a l'alta tecnologia militar de la qual Washington creia tenir  l'exclusiva. Per altre costat, s'ha de considerar que si les drassanes xineses són capaces de construir més de mil grans vaixells a l'any, no hi obstacles que s'oposin a la construcció accelerada de portaavions.

  

   

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb