El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

L'article personal català (Revisat).

quetgles | 10 Juny, 2012 06:11

 

L’article personal català (Revisat i ampliat el post de 1910).

 

 

 

   Segons la lingüística, el català és una de les llengües més poderoses i creatives com a instrument d'expressió.  Els lingüistes catalans assenyalen que  el català ha desplegat recursos originals i esplèndids per a superar dificultats i limitacions lingüístiques.

   Un dels recursos més notables de la llengua catalana és l'ús de l'article personal; a saber, ''En'', com a article personal masculí, i ''Na'', com article personal femení.

   S'ha de saber que l'article personal no és dóna les la resta de llengües romàniques, excepció feta del portuguès, llengua que en fa un ús parcial i limitat de l'article personal. 

 

    Segons ho defineix l'Institut d'Estudis Catalans: 

 

''En la major part dels dialectes catalans es fa servir un article davant dels noms de per­sona en els contextos informals. L’article en/na és l’article personal més representatiu, i en el català de les illes Balears s’utilitza de manera exclusiva, tant per a noms masculins com femenins, mentre que en el català central s’empra juntament amb l’article el/la. Tradicional­ment, en el català central s’usa en davant dels noms masculins que comencen per consonant i el davant dels noms masculins que comencen per vocal (amb l’article apostrofat, és clar). En el cas dels noms femenins, es fa servir normalment la, en forma plena o apostrofada, segons escaigui. Així, un parlant del català central escriu en Roger, l’Enric, la Maria i l’Aina. En les darreres dècades s’ha observat, especialment en els parlars més urbans, com el de Barcelona, la substitució de l’article en per el en els noms masculins que comencen per consonant. Pel que fa al català occidental, a la meitat nord es fa servir oralment la forma lo per al masculí, i al País Valencià no es fa servir cap article davant dels noms de persona, encara que sí que s’utilitza sovint el/la amb els sobrenoms''.

   

    Respecte a l'ús de l'article personal català, ens trobem en una dicotomia: Per una banda, els lingüistes donen per correcte l'ús de l'article personal als escrits literaris, i a la llengua escrita, en general; però, alhora, els directors de política lingüística sovint proposen limitar l'ús de l'article personal.  Així l'IEC mateix proposa aquesta limitació, dient, a continuació del paràgraf anterior:  '' Encara que, en català, l’ús de l’article personal no es considera en cap cas un vulgarisme (com ocorre en l’espanyol), sí que denota un context de familiaritat. Per això, no l’hem de fer servir amb els personatges històrics ni amb els personatges importants, especialment si no són catalans. Així, doncs, no hem de dir en Darwin o en Newton, com podem trobar escrit de vegades, sinó Darwin o Newton, sense cap article. En el cas de personatges catalans, podem usar l’article si en parlem dins d’un context de familiaritat o col·loquial: en Margalef va ser professor meu. Els personatges de ficció, en canvi, porten article com els noms catalans: en Jack, la Susan.

Històricament, l’article en/na ha tingut un altre ús com a tractament de respecte, sobretot en relació amb els personatges històrics catalans. En aquest cas, es tracta d’una fórmula de cortesia, com pot ser senyor (de fet, en/na provenen del llatí dominus, que significa ‘senyor’), per bé que la inicial de l’article s’escriu en majúscula. Aquest ús arcaic no s’ha de confondre amb el de l’article personal habitual. El podem fer servir en casos com El rei En Jaume i Na Violant d’Hongria, però és més recomanable prescindir-ne: El rei Jaume I i la reina Violant d’Hongria. En el cas de persones contemporànies, hem de fer servir senyor/senyora (o no res) allà on l’espanyol empra Don/Doña i l’anglès usa Mister/Mistress: El senyor Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC / Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC''.

 

  Si ens atenim al principi general de la lingüística, hem de dir que el llenguatge oral, la llengua parlada, constitueix la veritable realitat de la llengua. Que són el conjunt de parlants d'una llengua determinada els qui creen i recreen la llengua (o els qui la fan entrar en decadència).  Que la llengua escrita i les seves normes gramaticals sempre és un intent d'acomodació a la llengua real, a la parlada.

 

 

Amb la situació de prostració actual, l’ús de l’article personal català a la llengua escrita ha esdevingut minoritari, en especial a la premsa en català, on l'article personal quasi no és present.

 

   L'IEC - i els centres de direcció lingüística, en general - dona a entendre que l'actual utilització de l'article personal és una conseqüència del procés d'evolució lingüística pròpia de la llengua catalana. 

 

   Però, al meu entendre,  aquesta conclusió de l'IEC no és el resultat d'una investigació científica, sinó una concessió als dominadors.

 

   Tesi: La no utilització de l’article personal català no és el resultat d’un procés d’evolució normal de la llengua catalana, sinó per causa de la incidència negativa de factors violents extralingüístics promoguts pel nostre enemic.

    (factors de violència, tant grans que feren que els Peres de Mallorca esdevinguessin Pedros, i les Peretes, tan típiques, desapareguessin).

    

 

   Els dirigents de l'IEC ens diuen que poden fer servir l'article personal a la manera clàssica, i que és correcte dir  El rei En Jaume I, però que ''és més recomanable dir El rei Jaume I'', a la manera que ho ''aconsellarien'' els nostres enemics.

 

    ''El Portal lingüístic de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals'' aconsella també l'ús restrictiu de l'article personal (Per cert que ''ignora'' l'article personal usat a les Illes).

 

     En contra de les valoracions i de les recomanacions d'aquestes dues institucions, allò que resulta evident és que l'ús de l'article personal català es mantén viu fins al dia d'avui a la major part dels dialectes catalans. I que l'ús  dels articles ''En'' i ''Na'' és total entre els catalano-parlants de les Illes.

 

   A considerar:  Si en les seves converses habituals,  els   mallorquins fan ús de l'article personal aplicant-lo a noms de personatges famosos, queda clar que ho fan de manera espontània. O sigui sense ''imprimir familiaritat''.  Així, allò comú en aquestes converses és que es digui Na Marilin Monroe, En Darwin, N'Obama, En Marx, Na Mercè Rodoreda, En Pujol, En Rajoy...(Per posar un esemple, En Miquel Bauçà, a Els estats de connivència,  fa un ús tradicional de l'article personal, i així l'aplica a grans personatges com són En Shakespeare, En Goethe, En Kant, En Rousseau, En Freud...i a d'altres).

   

 

   Es pot veure que l’ús de l’article personal era general i molt remarcat a l’època de la Catalunya independent. "Les quatre grans cròniques" dels grans reis catalans són un esplèndid mostrari de l’ús de l’article personal; a les cròniques, es van succeint els noms dels reis i dels personatges sempre precedits de l’article personal ''En/Na'', a la manera com s'usa actualment a les Illes; així, al "Llibre dels feits" d’En Jaume I, són comunes expressions com "el Rei En Jaume”, o "el Rei En Jaume I", "En Guillem de Montpeller", "lo rei en Pere", "N' Agnès", “En Simon de Monfort", "N’Arnau de Castellbó".  En Pere el Ceremoniós (a la Crònica) es refereix a ell mateix dient ''nós, el rei En Pere''.

   També es pot constatar que, a l’època (de recuperació) anterior al 1936, la majoria dels grans escriptors catalans feien ús de l’article personal (En Josep Pla utilitzava la variant ''en/la''). 

 

   Tesi:  S'ha d'entendre que l'actual article personal femení, ''la'', del dialecte de la Catalunya central, és una greu concessió a la pressió de l'enemic. 

 

   Tesi: La versió última de l'article personal, ''el/la'' és, de fet, una declaració de rendició;  significa la liquidació de l'article personal català, al cap de mil anys d'existència.

 

   A l’època contemporània, la major part d'escriptors clàssics fan ús de l'article personal. Per citar qualques noms d’autors fidels: Víctor Català, Bertrana, Puig i Ferrater, Salvat-Papasseit, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Espriu, Martí i Pol, Miquel Bauçà...

 

  L’article personal és un potent recurs lingüístic engegat pels parlants catalans de fa molts de segles. Al meu parer, s’ha de recuperar el seu ús (Si s'aconsegueix treure de sobre l'opressor).

 

    Tot seguit, exposo uns quants exemples  que posen de relleu les avantatges de l'ús de l'article personal català.

 

    Exemple 1:  Els catalano-parlants  distingim clarament  ''Ara ve Nadal'' de ''Ara ve En Nadal''.  A la primera expressió ens referim a una festa del calendari, i a la segona, a un home que té el cognom de Nadal.

 

   Exemple 2. L'article personal català fa possible distingir el gènere dels cognoms i dels malnoms, amb la qual cosa s'aconsegueix fer més àgil el discurs lingüístic. Així, respecte d'una persona coneguda de cognom ''Serra'', els catalans podem dir ''En Serra'' o ''Na Serra'', segons sigui el gènere de la persona. I si és respecte a un malnom, la mateixa cosa:  podem dir ''Ha vingut En Capbaix'' o ''Ha vingut Na Capbaix''  (''Capbaix'' és un mal nom comú a Porreres).

 

Exemple 3. Si un diu "la promesa de Montserrat no s’ha acomplert", es pot entendre que es refereix al monestir de Montserrat o bé a una persona que es diu Na Monserrat. L’expressió amb l’article personal anteposat al nom evita el dubte; o sigui, en bon català, s’hauria de dir "Monserrat" referit al monestir, o "Na Monserrat" si es referien a una dona amb aquest nom o cognom.

 

 

 

   Exemple 4. El català és farcit de cognoms i malnoms que són derivats de noms de lloc, d'accidents geogràfics, de noms de vegetals i d'animals, de noms d'oficis i noms d'eines, de noms de coses materials;  també hi ha una gran deriva d'adjectius qualificatius de molt diversa mena.

     Amb l'ús del l'article personal, els catalans aconseguim seguretat i precisió en el llenguatge. Així, distingim entre ''Terrassa'' (ciutat) i ''En Terrassa'' o ''Na Terrassa'';  o entre ''el coll'' o ''El Coll'' i ''En Coll''; o entre ''colom'' i ''En Colom''; o entre ''badia'' i ''En Badia'';  o entre ''guardiola'' i ''En Guardiola''; o entre ''verd'' i ''En Verd''; o entre ''amorós'' i ''N'Amorós''; o entre ''fuster'' i ''En Fuster''.

 

    Comentari final: Si al temps de màxim esplendor de la Corona d'Aragó, els dirigents i els gramàtics decidiren fer ús de l'article personal tot i aplicant-lo als noms de les persones més distingides o més il·lustres  s'ha d'entendre que prengueren la decisió d'una manera meditada i solemne.

 

Comentaris

L'IEC "no mola"

Josep Ma | 20/07/2013, 11:35

Jo ja fa uns anys que penso que l'IEC està desvirtuant la llengua catalana en uns quants aspectes. I una de les coses en especial que encara no entenc és com al seu diccionari no indiquen la zona d'ús predominant de cada paraula. M'he trobat, en varies ocasions, persones que em justifiquen que una paraula és LA correcta perquè apareix a l'IEC. I és que potser sí que serà correcta en tot l'àmbit del domini català, però no a la zona on viu el qui, veient-la al diccionari, l'adopta com a d'ús comú en la seva vida diària.

Utilitat de l'article

David | 30/05/2015, 17:48

I encara crec que té una altra utilitat. No és el mateix anar a cal ferrer o a cal fuster (l'artesà del ferro o de la fusta) que anar a can Ferrer o a can Fuster (algú amb aquest cognom).

Jo també opino que aquesta articulítis que pateixen molts articulistes (de diari) i escriptors en general fa mal a la vista. A mi, llegir o sentir algú que diu "Mas i Junqueras s'han reunit" o "Llull va deixar molts escrits", em grinyola.

I got what you mean, regards for putting up.Woh I am delighted to find this website through google. You must pray that the way be long, full of adventures and experiences. by Constantine Peter Cavafy. dedgddckdadd

Johnb514 | 15/08/2016, 06:26

I got what you mean, regards for putting up.Woh I am delighted to find this website through google. You must pray that the way be long, full of adventures and experiences. by Constantine Peter Cavafy. dedgddckdadd

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb