El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Plot against Syria

quetgles | 24 Abril, 2012 06:09

  

 

 

                    Complot contra Síria

 

 

    

   

      Encara que molt modestament, aquest post participa activament a la guerra mediàtica mundial que es lliura amb relació al  complot contra Síria.

 

     La conspiració de l'Imperi contra el règim de Moammar Al Gaddafi va aconseguir els seus objectius. Però l'actual  conspiració contra el règim de Bashar Al-Assad ha topat amb creixents dificultats.

 

   Aquesta vegada el complot de l'Imperi no ha aconseguit la desfeta del règim sirià. I, en paral·lel, la campanya mediàtica en suport de la intervenció armada ha sigut contestada pels mitjans de comunicació de grans potències orientals i per un oceà de webs anti-imperialistes i anti-sionistes.

 

 

    Els Estats Units té el control de la major part dels organismes internacionals, el de l'ONU inclòs. La majoria de les resolucions aprovades per les Nacions Unides es corresponen amb les demandes presentades pels EUA.

     Al complot contra Al-Gaddafi, els avions de França i d'Anglaterra actuaren a manera de força aèria dels rebels, la qual cosa era una aberració de la resolució que establia la creació d'una zona d'exclusió aèria.

 

   Com és sabut, els EUA té l'exèrcit més poderós del món;  el seu pressupost de guerra abasta la xifra de 711 bilions de dòlars, quantitat equivalent al 40 % dels pressupostos de guerra de la resta de països del món.

 

    Al complot contra Líbia, Rússia i la Xina es van sentir burlades. Havien votat a favor de l'exclusió aèria. Es veu que la seva Intel·ligència no havia previst els bombardeig massiu de l'OTAN ni la intervenció de colles de mercenaris ensinistrades i armades pels suporters de la Líbia lliure.

 

   La Xina era, de molt, la principal potència en relació a la inversió econòmica a Líbia. La guerra va significar una catàstrofe econòmica per a les empreses xineses (Uns 30.000 obrers i tècnics xinesos hagueren d'ésser evacuats).

 

   Tan bon punt Londres i París organitzaren l'ajut a Líbia, el petroli i el gas de Líbia caigueren sota control de les corporacions occidentals.

 

    Aquesta vegada, Rússia i la Xina han vetat la proposta de NU d'intervenció  a Síria. I Rússia, gat escaldat, va fer via a desplaçar una esquadra, amb el portaavions Almirall Kuznetzov al davant, al port sirià de Tartus, port que és una base naval russa.  Sembla que En Putin és insubmís al poder militar de l'OTAN.

 

  A considerar:  Les inversions econòmiques de la Xina a Síria són elevades.

 

 

     Tot i l'enorme desplegament mediàtic,  sembla que els beneficis de la propaganda occidental són esquifits.

 

   Sembla que actualment hi ha un rebuig mundial a la manipulació informativa.

 

   Ha entrat en crisi el poder mediàtic.  S'ha demostrat que disposar de mitjans d'informació més potents no és una garantia per a guanyar la guerra mediàtica.  Així, s'ha vist com la cadena Al Jazeera, del reietó de Qatar, ha patit una greu baixada d'audiència per causa de la manipulació informativa, es de suposar.

 

 

      A l'assemblea de partits comunistes (uns setanta) celebrada a Atenes el febrer d'enguany, el Partit Comunista de Síria presentava un document sobre l'amenaça d'intervenció estrangera que planava sobre la Síria.  En aquest document de denúncia, entre altres coses,  es deia el següent:

 

   L'imperialisme global llança avui un ferotge contraatac contra el moviment d'alliberament nacional àrab. La cara més visible d'aquest atac, en termes d'objectius d'expansió, és l'agressió de l'OTAN contra Líbia en plena coordinació amb els règims reaccionaris àrabs. Hi ha hagut un intent de cobrir aquesta agressió amb una façana de paraules gastades i eslògans falsaris com «difondre la democràcia» i «drets humans».

La finalitat principal de la violació de Líbia i el seu brutal saqueig apunta a restaurar la integritat de l'imperi, que vacil·la sota l'embat de les derrotes i les contínues frustracions.

El mateix fa al creixent atac, perfectament programat,
contra Síria. Un país que té una postura clara contra l'imperialisme i el sionisme i els seus plans expansionistes a la regió, un país que dóna suport als moviments de resistència i d'alliberament, a diferència de tots els règims àrabs reaccionaris, de l'oceà al Golf. Els països imperialistes, així com els règims autocràtics traïdors del Golf, dediquen grans recursos, utilitzant els mètodes més insidiosos i bruts, per enderrocar el règim sirià antiimperialista.


(El document és al post  Intervenció del Partit Comunista Sirià a la reunió d'Atenes (extracte)).

 

 

    La premsa occidental (és a dir, la capitalista i pro-sionista) i qualques mitjans dels dèspotes àrabs (com és el cas de Al Jazeera, del reietó de Qatar) quasi a diari informa sobre les suposades víctimes dels atacs de l'exèrcit sirià contra la població civil; però, en canvi, més aviat no diu res sobre la violència i els actes  criminals de les bandes armades que lluiten contra el govern. Igualment, aquesta premsa s'oblida d'informar de les revoltes islàmiques antiimperialistes, com són les del Iemen o Bahrain. Tampoc diuen res dels actes despòtics de les oligarquies feudals d'Aràbia Saudita o de Qatar.

 

    Els mitjans no occidentals sí denuncien els crims de l'Imperi i dels seus subordinats.

   Entre aquests mitjans, destaca Press TV, de l'Iran. Amb relació a treva d'Annan a Síria, Press TV recull les declaracions del general iranià En Hassan Firouzabadi, el qual afirma que els enemics dels sirians es fan passar per ''Amics de Síria''. La publicació diu el següent:



   Un funcionari iranià va dir que l'Aràbia Saudita, Qatar i altres membres dels anomenats "Amics de Síria", el grup està jugant a les mans dels sionistes i de les potències arrogants.



"La conspiració contra Síria actual és hipòcrita i complicat", va dir diumenge el cap de l'Estat Major Conjunt de les Forces Armades de l'Iran el major general Hassan Firouzabadi.

Va afegir que el suport del president sirià per al front de resistència anti-sionista és el que distingeix Bashar al-Assad dels líders regionals conspirant contra ell.

Síria ha estat escenari de disturbis des de mitjans de març de 2011, amb les manifestacions que se celebrin tant en contra i en suport del govern d'Assad.

El Occident i l'oposició siriana de Damasc per culpar a la crisi un any de durada, però el govern diu que els "terroristes" són responsables dels disturbis, que es diu està sent orquestrat des de l'exterior.

Des del començament dels disturbis, Aràbia Saudita ha jugat un paper important en armar els rebels armats sirians i els proporciona un altre tipus de suport.

El 20 de febrer, el president sirià, va revelar que "alguns països" estan alimentant la crisi a Síria per recolzar i finançar "grups armats terroristes que lluiten contra el govern".

Firouzabadi, qui és membre del Suprem Consell de Seguretat Nacional, descriu amb més detall la qüestió de Palestina com la més important en el món de l'Islam, i va afegir que és la "obligació religiosa i islàmica" de tots els musulmans per defensar el poble palestí i les seves causar.

"Si els sionistes causar cap problema per a la seguretat de la regió, no quedarà lloc segur per a ells en els territoris ocupats", ha afegit.

 

 

 

    Sembla que la guerra encoberta contra la Síria ha quedat destapada. Els plans militars secrets ordits per les potències arrogants són denunciats públicament per governs no sotmesos a l'Imperi. I, en paral·lel, els mitjans dels països insubmissos fan palesa la guerra bruta dels governs imperialistes (EUA, països de l'OTAN i Israel) i dels governs islàmics titella (Aràbia Saudita, Qatar, Turquia).

 

     El destapament de les maquinacions criminals contra Líbia i contra Síria ha posat en una situació molt incòmoda als mitjans occidentals.  Aquest mitjans es veuen obligats a comportar-se com si fossin sords i cecs. En compliment dels seus objectius de corrupció, aquests mitjans no volem veure que l'emperador va nu.

 

    Els governs i els mitjans que denuncien les maquinacions criminals de l'Imperi ho expliquen dient que les potències imperialistes pretenen restaurar el domini imperial als territoris islàmics que mantenien una política anti-imperialista i anti-sionista.

 

    Però, respecte a això, la pregunta seria:  Per quin motiu l'Imperi ha decidit fer  la guerra bruta contra Líbia i contra Síria ara i no abans?

   En Muammar al-Gaddafi sempre va exhibir una política independent dels interessos de les grans potències. I més encara:  al darrers temps, no era rar que els polítics europeus es fotografiessin amb el líder libi.

  I En Bashar al-Assad, de fa anys,  també ha portat una política oposada als interessos de l'Imperi.

 

 

     Tesi:  els EUA i els seus subordinats (el subimperis, França i Anglaterra, principalment) fan recurs a una escalada militarista i terrorista com a intent desesperat de contrarestar  la decadència de la seva indústria.

 

     Certament, als inicis del segle XXI, el desplegament de les denominades economies emergents ha tingut conseqüències econòmiques i polítiques que afecten al món sencer.

    Certament, al 2012, la Xina ha esdevingut el taller del món.

    Els economistes i els mitjans occidentals subratllen que els EUA continua essent  la primera economia mundial, molt per davant de la xinesa. Però aquests economistes i aquests mitjans s'estalvien de dir que des del 2002, la Xina es la primera potència industrial del món.

    No diuen que, al 2012, la indústria pesant xinesa és unes cinc o sis vegades més gran que la ianqui.

 

   Desesperats i espantats, els EUA i els subimperis constaten que la seva potència industrial minva i que la potència industrial de molts de països emergents creix.

 

   Tesi: L'Imperi ianqui  i els subimperis han iniciat una estratègia canalla consistent en fer valer la seva superioritat militar amb l'objectiu de recuperar l'hegemonia industrial i econòmica.

 

     Amb la intervenció de l'Imperi a Líbia, per una banda s'aconseguia que el petroli libi passés a mans de les empreses occidentals, i, per l'altra,  produïen la ruïna de les empreses xineses i deixaven la Xina fora de la competència.

 


Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb