El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

El poema d'En Günter Grass enrabia els savis de Sió.

quetgles | 10 Abril, 2012 17:41

   

        El poema d'En Günter Grass enrabia els savis de Sió.

 

 

 

     A partir de la desfeta de la Unió Soviètica, al 1990, els Estats Units d'Amèrica va esdevenir l'Imperi. Els EUA establí les normes que havien de regir el món. Es manifestava tal com era: Un imperi mundial únic sense rival.

 

     Durant aquesta època d'Imperi únic, els EUA han recorregut a la força per fer valer el seu pensament únic, de manera que les veus discordants foren silenciades per les armes.

 

     Era un temps molt dolç per a l'Imperi. Ara podia moure guerres amb l'aplaudiment mundial, amb l'aprovació de les Nacions Unides.  L'ONU s'havia convertit en una cort imperial.

     (Anteriorment, els EUA perderen la guerra del Vietnam. En aquest cas, l'enemic, el vietcong, tenia el suport de l'URSS i d'altres nacions. Per altre costat, s'aixecà una immensa onada de protestes contra la guerra arreu del món, els EUA inclosos).

 

   L'Imperi establí el pensament únic, de manera que els grans mitjans de comunicació d'Occident restaren al servei dels interessos imperials.  Pensament únic, o sigui, les Nacions Unides, els governs de la Unió Europea i les formacions ideològiques occidentals, com un sol home, donaven suport a la política militarista imperial.

     Contra el pensament únic s'alça la República Islàmica de l'Iran. L'Iran denuncia la política imperialista dels occidentals, i, amés a més, no reconeix l'Estat d'Israel. Per suposat, els savis de Sió volen anihilar el règim la República Islàmica.

 

       El poema que publicà En Günter Grass, El que cal dir,  és una crida a rebel·lar-se contra el pensament únic ianqui, o, amb més precisió en aquest cas, contra els pensament únic dels savis de Sió (Savis de Sió, en el sentit que els governs dels EUA a tot temps donen suport al projecte sionista d'Israel).

 

    En versió catalana, presa de l'agència Sirius.cat, el poema fa així:

  
Per què guardo silenci, massa temps,


sobre el que és manifest i s'utilitzava


en jocs de guerra i amb aquesta final, supervivents,


només acabem com notes a peu de pàgina.


És el suposat dret a un atac preventiu

el que podria exterminar al poble iranià,

subjugat i conduït al goig organitzat

per un fanfarró,

perquè en la seva jurisdicció se sospita

la fabricació d'una bomba atòmica.

Però per què em prohibeixo nomenar

a aquest altre país on

des de fa anys - encara mantingut en secret -

es disposa d'un creixent potencial nuclear,

fora de control, ja que

és inaccessible a tota inspecció?

El silenci general sobre aquest fet,

al qual s'ha sotmès el meu propi silenci,

ho sento com costosa mentida

i coacció que amenaça castigar

mentre no es respecta;

"Antisemitisme" es diu la condemna.

Ara, però, perquè el meu país,

assolit i cridat a capítol una i altra vegada

per crims molt propis

sense comparació algun,

de nou i de forma rutinària, encara que

de seguida qualificada de reparació,

va a lliurar a Israel un altre submarí amb l'especialitat

de dirigir ogives anihiladores

cap a on no s'ha provat

l'existència d'una sola bomba,

encara que es vulgui aportar com a prova la por...

dic el que cal dir.

Per què he callat fins ara?

Perquè creia que el meu origen,

marcat per un estigma inesborrable,

em prohibia atribuir aquest fet, com a evident,

al país d'Israel, al qual estic unit

i vull continuar estant.

Per què només ara ho dic,

envellit i amb la meva última tinta:

Israel, potència nuclear, posa en perill

una pau mundial ja de per si trencadissa?

Perquè cal dir

el que demà podria ser massa tard,

i perquè - prou incriminats com alemanys -

podríem ser còmplices d'un crim

que és previsible, pel que la nostra part de culpa

no podria extingir

amb cap de les excuses habituals.

Ho admeto: no segueixo callant

perquè estic fart

de la hipocresia d'Occident; cal esperar més

que molts s'alliberin del silenci, exigeixin

al causant d'aquest perill visible que renunciï

a l'ús de la força i insisteixin també

en què els governs dels dos països permetin

el control permanent i sense traves

per una instància internacional

del potencial nuclear israelià

i de les instal·lacions nuclears iranianes.

Només així podrem ajudar a tots, israelians i palestins,

més encara, a tots els éssers humans que en aquesta regió

ocupada per la demència

viuen enemistats braç a braç,

odiant-se mútuament,

i en definitiva també ajudar-nos.

 
(El text original en alemany es publicà al diari Süddeutsche Zeitung, 4, 04, 2012).

      En Günter Grass denuncia el silenci de la societat alemanya amb relació als crims comesos Israel. Als seus 84 anys, el premi Nòbel diu que vol trencar el silenci alemany. Creu que s'imposa una falsa càrrega moral al poble alemany, la d'ésser culpable de l'holocaust jueu del règim nazi. Diu que l'holocaust no ha de servir d'inhibició respecte de la política bel·licista del govern israelià. Declara que Israel és una amenaça per a la pau; que Israel pot exterminar el poble de l'Iran; que és Israel el que disposa d'ogives nuclears a punt per a llançar.  Així mateix, l'escriptor vol trencar el silenci denunciant que Alemanya ven submarins d'última generació adequats per llançar ogives nuclears. Sosté que és Israel i no l'Iran el que amenaça i el que prepara la guerra atòmica.  I diu que no suporta més la hipocresia d'Occident; un Occident que acusa sense proves  a l'Iran de voler construir una bomba atòmica, i, alhora, fa com si ignorés l'existència de l'arsenal atòmic sionista, arsenal secret que defuig la legalitat definida per les Nacions Unides.

 

 

    El poema d'En Günter Grass no revela cap secret ni sobre la hipocresia ni sobre la política esbiaixada d'Occident.

 

     Respecte a això, la pregunta és: Com així la publicació del poema d'En Günter Grass ha provocat un terrabastall a Europa i a Israel?

   

    Fins ara, els partits polítics dels parlaments europeus i els grans mitjans de comunicació mantenen una política vergonyant de suport al sionisme. Hi havia un consens segons el qual les denúncies dels crims de guerra d'Israel eren un producte exclusiu de les formacions polítiques extremistes - de dreta i d'esquerra -,  majorment extra parlamentàries.

   Seguint aquesta estratègia, els mitjans de comunicació occidentals sempre mostren el seu compromís benèvol amb la democràcia d'Israel. Aquest mitjans no es cansen de contar les proeses heroiques dels sionistes.

 

     Occident i Els savis de Sió no poden suportar la publicació del poema de Günter Grass. Si el poema s'hagués publicat a un llibre de poemes  (de difusió  minúscula, s'ha de suposar), els sionistes no haguessin motat;  no els hagués interessat promoure escàndol.

 

   Però el poema El que cal dir fou publicat alhora a quatre diaris de gran difusió (Süddeutsche Zeitung, Liberation, El País i La Repubblica), la qual cosa provocà un allau de comentaris als mitjans de comunicació d'Europa i d'Israel. Pel contrari, sembla que els sionistes dels EUA (els quals tenen un quasi monopoli dels grans mitjans ianquis) van decidir donar la callada per resposta.

 

      Ara els sionistes d'Europa, furiosos, s'enfilen per les parets. I els portaveus de les organitzacions alemanys s'han apressat a criticar i a desautoritzar En Grass. Fins i tot formacions de l'esquerra verda l'han acusat d'antisemitisme.  Semblantment els socialdemòcrates alemanys ha dit que l'escriptor feia un plantejament erroni i esbiaixat. 

 

   El govern d'Israel ha declarat En Günter Grass ''persona non grata''. I els mitjans israelians han fet una gran campanya per a denunciar l'antisionisme disfressat d'esquerranisme.

 

     El lector ha de saber que el dissabte, dia 7 d'abril, a unes setanta ciutats alemanyes,  milers de manifestants per la pau, així com la major part dels portaveus de les organitzacions pacifistes expressaren  l'acord amb la denúncia de Günter Grass.

 

   Els sionistes d'Europa i d'Israel han intentat muntar una campanya de desprestigi contra En Günter Grass. Els sionistes catalans s'hi han afegit de seguida. Els sionistes - o, el que és el mateix, els amics d'Israel - han qualificat l'escriptor d'antisemita, de nazi, d'ignorant i de vell que fa cadufos, entre d'altres.

 

    Però la gran campanya dels savis de Sió és eixorca.  El poema d'En Grass es limita a dir que el rei va nu; diu el que tothom ja sap i no es denuncia. Els periodistes sionistes i els savis no s'enfronten a les afirmacions del poeta, és limiten a declarar-lo intel·lectualment incapacitat.

 

    El rei va nu. Vegem-ho: 

 

1.   Israel, en efecte, disposa d'armament nuclear.

2.    Israel no és investigat pel seu magatzem atòmic.

3.    Israel manté el secret sobre les seves ogives nuclears.

4.    L'OIEA inquireix tot temps sobre les centrals nuclears de l'Iran.

5.    Sorprenentment, l'OIEA no inquireix les activitats nuclears d'Israel ni fa cap tipus de valoració sobre el suposat armament atòmic d'Israel.

6.    Israel és l'únic Estat de l'Orient Mitjà que disposa d'armament nuclear.

7.     És Israel el que fa constants declaracions segons les quals bombardejarà les centrals nuclears de l'Iran.

8.     L'Iran no amenaça de bombardejar Israel. Es limita a declarar que farà una resposta rotunda si és atacat per Israel.

9.     És el govern pro-sionista d'En Barack Obama el que amenaça a l'Iran si aquesta nació no tanca les centrals nuclears.

10.                      Israel, els EUA i la UE imposen sancions a l'Iran al marge de l'ONU.

11.                    Israel i els EUA fan amenaces de guerra a l'Iran i, incomprensiblement, el Consell de Seguretat sembla que no té res a dir.

12.                    Foren els sionistes els qui colonitzaren de manera criminal les terres palestines valent-se que Palestina era sota mandat britànic.

13.                    Gràcies a la gran pressió que desplegaren  els EUA i del RU, els sionistes aconseguiren el reconeixement de l'Estat d'Israel per part de l'ONU, al 1948. 

14.                    El reconeixement de l'Estat d'Israel significava la legalització d'un genocidi. Aquell reconeixement que legalitzava el crim feu palès l'enorme poder acumulat pels savis de Sió.

15.                    Avís al lector:  Abans de que l'Iran iniciés un programa nuclear (per a fins pacífics, segons ells diuen) els EUA ja considerava que la República Islàmica de l'Iran era un eix del mal. 

16.                    La República Islàmica de l'Iran no reconeix l'Estat d'Israel. Considera que els sionistes s'apropiaren criminalment de Palestina, i que mogueren guerres d'extermini.

17.                    Al 1990, els EUA va promoure la guerra de l'Irak contra l'Iran. Els EUA van oferir armes a Saddam Hussein sense límit de crèdit. El pla dels sionistes els va fallar. La República Islàmica va resistir i va superar les agressions.

18.                    Actualment, contra tot pronòstic, l'Iran és deu vegades més fort econòmicament i militar que fa vint anys enrera.  L'Iran ha esdevingut la primera potència militar a l'Orient Mitjà.

19.                    El temor d'En Günter Grass sobre el perill de destrucció del poble de l'Iran és fonamentada i a l'abast de la comprensió de la gent.  Israel sap que no pot competir militarment amb l'Iran amb armes convencionals. S'ha de pensar que la victòria militar d'Israel sobre l'Iran només és possible fent ús de l'arma nuclear.

20.                    L'escriptor alemany té por de que En Netanyahu hagi planejat llançar una bomba atòmica sobre Teheran (12 milions d'habitants, la conurbació).

 

 

 

    

      

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb